La UB, la UAB i la UPC denuncien que més de la meitat del suport públic per a recerca va a grups no universitaris

Les tres universitats públiques alerten que només el 47% dels fons es dedicaran a equips universitaris que generen el 78% de les publicacions científiques

Els rectors de la Universitats de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han denunciat aquest dimecres que la convocatòria per a finançar els grups de recerca de la Generalitat de Catalunya (SGR) ha destinat més finançament als grups de recerca no universitaris que no pas als que estan vinculats a la universitat, tot i que aquests darrers generen un 78% de l’activitat científica que es produeix a Catalunya. Els equips de govern d’aquestes tres universitats alerten que mentre que el 2009, el finançament de grups universitaris aglutinava el 64% d’aquest suport, aquest 2017 s’ha arribat al 49%, un 47% si es tenen en compte només les universitats públiques.

La disminució de recursos de la universitat de Barcelona ha estat del 26%, un 24% en el cas de la UAB i un 19% en el cas de la UPC. En un comunicat fet públic aquest dimecres, les tres universitats han mostrat ”l’estupefacció i sorpresa” pels resultats ”tan negatius” que han obtingut els grups de recerca universitaris, i han recalcat que de les 35.000 publicacions científiques del sistema de recerca català el període 2016-2017, 27.000, un 78%, les van produir les universitats públiques catalanes. La UB en va firmar 14.000, la UAB més de 8.000 i la UPC més de 3.000. Els centres CERCA, en canvi, van produir-ne 12.000, i la resta d’institucions 17.000. Per aquest motiu, les tres universitats consideren que els indicadors científics d’alguns departaments i instituts universitaris són similars amb els instituts CERCA, però que aquests, en canvi, reben triple finançament per part de l’administració, els fons basals directes a través del programa ICREA, el professorat cedit per les universitats, una cessió que per les universitats, els impedeix renovar plantilles, i la transferència dels ajuts SGR, que passen de les universitats públiques cap a aquest centres. Les universitats recalquen que dels 1.744 grups de recerca catalans, el 63% pertanyen a les universitats catalanes, i per tant, encara és més ‘incomprensible” que la major part del finançament que atorguen aquests ajuts no es destinin en l’àmbit universitari. En el comunicat, els equips de govern alerten que els grups de ciències experimentals, de la vida i la salut, són els més perjudicats perquè entren en més clara competència amb els centres CERCA. Des de la UB, la UAB i la UPC es considera que no hi ha raons objectives que avalin aquesta disminució i insisteixen que és un greuge més que s’afegeix a l’infrafinançament que ja pateixen les universitats públiques i que les situa en una ”posició límit”. Per aquest motiu, demanen replantejar el futur per a les universitats.♦

COMUNICAT COMPLET de la UB, la UAB i la UPC sobre el resultat de la convocatòria per donar suport als grups de recerca de Catalunya (SGR)

Recentment, la Generalitat de Catalunya ha fet públic els resultats de la darrera convocatòria per donar suport als grups de recerca de Catalunya (SGR). Després d’analitzar-los, volem fer notar la nostra estupefacció i sorpresa pels resultats tan negatius que han obtingut els grups de recerca universitaris i fer constar el següent:

• L’any 2009, un 64 % del finançament d’aquesta convocatòria era per a grups de recerca universitaris. Aquest percentatge es va reduir a un 56 % a la convocatòria de 2014, i a la darrera, la del 2017, queda en un magre 49 %. Per primer cop, el finançament destinat a grups de recerca no universitaris excedeix el destinat a la universitat. Si ens restringim a les universitats públiques catalanes, el percentatge baixa al 47 %. En el cas de la Universitat de Barcelona, la disminució ha estat del 26 %, un 24 % en el cas de la UAB i un 19 % pel que fa a la UPC.

• Les publicacions científiques del sistema de recerca català (tant d’universitats com d’altres centres de recerca) van ser prop de 35.000 en el període 2016-2017, segons dades del Web of Science. D’aquestes, més de 27.000 —un 78 %—  les van produir les universitats públiques catalanes, entre les quals destaquen especialment la Universitat de Barcelona, amb gairebé 14.000, la Universitat Autònoma de Barcelona, amb més de 8.000, i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb unes 3.000. Els centres CERCA (centres de recerca de Catalunya que no pertanyen a la universitat) en van produir unes 12.000, i la resta d’institucions, 17.000 en el mateix període (una mateixa publicació pot ser comptada per dues o més institucions).

• Malgrat la difícil situació econòmica de les universitats i el seu infrafinançament, reconegut per veus com la de l’ex conseller d’Economia i Empresa, Andreu Mas-Colell, en un recent article publicat al diari Ara, les nostres universitats públiques han mantingut i millorat les seves posicions en els rànquings internacionals més rellevants. Quan comparem la productivitat científica per euro invertit a les universitats catalanes, les nostres institucions ocupen llocs molt destacats a nivell mundial.

• Si comparem els indicadors científics de determinats departaments i instituts universitaris amb els instituts CERCA, els resultats són similars, i especialment positius quan la relació cost-rendiment s’incorpora com a variable. Els centres CERCA reben un triple finançament per part de l’administració: els fons basals directes, a través del programa ICREA; el professorat cedit per les universitats, una cessió que no només no es veu compensada, sinó que al mateix temps impedeix renovar les nostres plantilles i, finalment, la transferència evident dels ajuts SGR d’aquesta convocatòria, que passen de les universitats públiques cap a aquests centres.

• La convocatòria SGR va ser creada per a proveir d’un finançament basal a nombrosos grups de recerca catalans. A data d’avui, 1.744 grups de recerca estan reconeguts per la Generalitat de Catalunya, dels quals un 63 % pertanyen a les universitats catalanes, la qual cosa fa encara més incomprensible que la major part del finançament que atorguen aquests ajuts no es destini a l’àmbit universitari.

• Aquesta disminució afecta particularment els grups dels àmbits de les ciències experimentals, de la vida i la salut, que sembla que entren en més clara competència amb els centres CERCA, i en molts casos representa l’únic finançament disponible.

Des de la UB, la UAB i la UPC considerem que no hi ha cap raó objectiva que avali aquesta disminució, ni pel que fa als arguments numèrics ni als corresponents a la producció científica. En definitiva, aquest fet se suma a un conjunt de greuges que patim les universitats del país —infrafinançament, impossibilitat d’articular un relleu generacional a les nostres plantilles—  que ens situa en una posició límit. Fem una crida, doncs, a replantejar quin és el futur que volem per a les nostres universitats.♦

Equips de Govern de la UB, la UAB i la UPC.