Es publica el primer arbre filogenòmic de les papallones
Fins ara no es disposava d’un arbre robust de l’evolució de les papallones, un fet que limitava el desenvolupament d’una gran varietat d’estudis sobre aquests insectes
L’estudi proporciona un retrat amb detall de les relacions entre les papallones, i assenyala la necessitat de revisar-ne la taxonomia
És fruit d’un estudi en què han participat Roger Vila i Gerard Talavera, investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i que acaba de publicar-se a Current Biology
Les papallones tenen un paper molt rellevant en els ecosistemes: les erugues com a herbívors i els adults com a pol·linitzadors, i, en conjunt, com a aliment per als insectívors.. A més, les papallones són usades com a model d’estudi de l’evolució i com a bioindicadors del canvi climàtic. Malgrat això, fins ara no es disposava d’un arbre robust de l’evolució de les papallones, un fet que limitava el desenvolupament d’una gran varietat d’estudis sobre aquests insectes. Un treball liderat per científics del Museu d’Història Natural de Florida, Estats Units, ha creat un arbre filogenòmic de les papallones. Aquest multiplica per tres les espècies estudiades fins al moment i n’inclou gairebé totes les subtribus, i multiplica per trenta-cinc el nombre de marcadors genètics estudiats. En l’estudi, publicat recentment a Current Biology, hi han participat Roger Vila i Gerard Talavera, investigador principal i investigador postdoctoral, respectivament, de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Fent ús d’innovadores tècniques genòmiques, es van estudiar 352 marcadors genètics de 207 espècies de papallona. Tot i ser un grup megadivers ―s’estima que hi ha 18.800 espècies de papallones―, les 207 espècies estudiades representen totes les famílies, subfamílies i el 98% de les tribus. «L’estudi és un pas endavant en el coneixement de les relacions evolutives de les papallones», afirma Roger Vila, que lidera el Laboratori de la Diversitat i l’Evolució de les Papallones a l’IBE.
El resultats de l’estudi permeten dibuixar un retrat amb detall de les relacions entre aquests insectes, i posen sobre la taula la necessitat de revisar-ne la taxonomia atès que revelen que un bon nombre de tribus i, fins i tot, de subfamílies, no són grups naturals.
Per una banda, es confirma que la família dels papiliònids són germans de la resta de papallones i que, per tant, va ser la primera a separar-se evolutivament. L’estudi també revela que les papallones de la subfamília Papilioninae, conegudes en català com papallones reina, no comparteixen un avantpassat comú recent, contràriament al que diu la literatura científica publicada fins al moment. Això apunta, per tant, que dins de les papallones reina haurà de crear-se una nova subfamília. Recolza aquesta conclusió el fet que s’alimenten de plantes diferents, la qual cosa «indica que les papallones i les plantes deurien evolucionar conjuntament», afirma Akito Kawahara, un dels líders de l’estudi.
Una altra de les descobertes de l’estudi és que la subfamília dels licènids Polyommatina, conegudes vulgar-ment com blavetes, estan allotjades dins de la subfamília dels Theclinae. Aquestes papallones, així com algunes Rodinidiae, tenen relacions de mutualisme amb les formigues: les erugues proveeixen substàncies dolces a les formigues a canvi de la seva protecció enfront dels predadors. La sorpresa ha estat que aquestes relacions amistoses entre papallones i formigues han evolucionat tres vegades de forma independent.
Per altra banda, l’estudi confirma la divisió de les papallones en set famílies, incloses les papallones-arna (Hedylidae), que només es troben a Sudamèrica i que havien estat considerades arnes pel seu aspecte i els seus hàbits nocturns.
En la línia d’altres estudis, es conclou que les papallones van sorgir fa més de 100 milions d’anys, en plena època dels dinosaures. Tanmateix, es demostra que la gran diversitat present en l’actualitat va produir-se després de l’extinció massiva que va aniquilar els dinosaures no aviaris uns 65 milions d’anys enrere.
«És una bona notícia que les dades sobre l’antiguitat de les papallones que hem obtingut en l’estudi siguin relativament similars a les obtingudes en la recerca feta fins ara, perquè vol dir que estem convergint cap a un consens», assegura Vila.♦
ARTICLE DE REFERÈNCIA: Espeland, M.; Breinholt, J.; Willmott, K. R.; Warren, A.D.; Vila, R.; Toussaint, E.F.A.; Maunsell, S.C.; Aduse-Poku, K.; Talavera, G.; Eastwood, R.; Jarzyna, M.A.; Guralnick, R.; Lohman, D.L.; Pierce, N.E.; Kawahara, A.Y. A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies,Current Biology, 2018; DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061
