La Universitat d’Alacant posa en marxa un web amb dades de 20.000 represalitats pel franquisme a la demarcació
El web permet consultar expedients tant pel nom com per la població amb les dades de què es disposa i la font d’aquestes
La Universitat d’Alacant (UA) ha posat en marxa a través de l’Arxiu de la Biblioteca de la universitat i en el marc de l’Arxiu de la Democràcia un portal on es poden consultar les dades dels expedients dels 20.000 represalitats pel franquisme a la demarcació. Segons que ha informat la UA a través d’una nota de premsa, el projecte ha estat dut a terme per l’investigador Francisco Moreno, que xifra en 20.000 els alacantins represaliats, principalment a la dècada del 1940. Moreno ha dut a terme aquest portal després de 15 anys de treball consultant l’Arxiu General i Històric de Defensa a Madrid, l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant i diferents fonts locals. “Parlem de documentació parcial, perquè en falta molta, per descuit o d’una manera interessada, i també perquè es troba molt descurada, a més de la manca de fonts alternatives per a contrastar la informació que és bàsicament la oficial que es conserva”, assenyala. El projecte permet consultar els expedients dels represaliats tant pel nom com per la població amb les dades que es disposa i la font d’aquestes.
El portal inclou material complementari que permet fer-nos una idea general de com va produir-se la repressió franquista a les comarques d’Alacant. Al web es poden trobar biografies i històries de vida d’alguns dels represaliats, com José Bevià, Marina Olcina, Carmen Camaño o Josep Mengual entre d’altres. Ha estat realitzat per Moreno, en col·laboració amb 15 investigadors més de la demarcació. L’espai inclou la reproducció de molts d’aquests informes o sentències, n’assenyala l’origen, perquè es coneguin les acusacions i les conductes per les quals molts eren condemnats. Al web també es pot trobar un apartat introductori sobre la repressió franquista a la demarcació d’Alacant fet per Francisco Moreno amb diferents textos que tracten la qüestió des d’una perspectiva que permet entendre com va funcionar una “repressió sistemàtica i planificada” a Alacant on es pot llegir sobre denuncies i detencions, consells de guerra, depuració de funcionaris i docents, repressió de les dones o l’església i la repressió, entre altres. El portal inclou material creat pels reclusos republicans a les presons, contes i il·lustracions, en algun cas inèdites, escrits durant l’estada a la presó i normalment dedicats als fills propis o d’algun altre reclús, com també instantànies, retalls de premsa o pintures ambientades a la presó. Francisco Moreno remarca a través de la nota de premsa enviada per la UA la dificultat d’un treball que defineix com “ingent” de documentar i recopilar dades “tant per la desaparició de molta documentació, com són els arxius de la Falange que Martin Villa va ordenar destruir i dels quals pocs s’han salvat gràcies a persones individuals, com per la parcialitat d’una informació en la qual s’atribueixen tota classe de crims i excessos a persones que no tenien cap possibilitat de defensar-se o amb consells de guerra a partir d’informes d’ajuntaments, rectors, policia governativa, serveis d’informació militars, Guàrdia Civil i Falange”. El 28 de març del 1939, a la mitjanit, salpava del port d’Alacant l’últim vaixell amb refugiats republicans, l’Stanbrook, amb més de 2.700 persones a bord, fugint de possibles represàlies. Els consells de guerra derivats de la Causa General de l’any 1942, “una mena de venjança del règim” també tenen una rellevància especial en la repressió franquista segons Moreno, amb judicis que van tenir lloc “sense cap garantia jurídica”, derivada d’informes d’afectes al règim i amb informació sovint imprecisa com “afiliats a partits d’esquerra”, contradictòria i descurada.♦
WEB La repressió franquista en la província d’Alacant … CLICAR AQUÍ
