Stop Mare Mortum denuncia que “les morts al Mediterrani no s’aturen” tres anys després del gran naufragi de Lampedusa
La plataforma ha erigit una muntanya d’armilles salvavides a la plaça de la Universitat per evocar una imatge tràgica a les platges de la illa italiana
La plataforma Stop Mare Mortum ha recordat aquest dimecres que “les morts al mar Mediterrani no s’aturen”, tres anys després que 900 persones que buscaven una vida millor a Europa morissin en un naufragi davant les costes de Lampedusa. Stop Mare Mortum ha denunciat les “fosses comunes” en què s’han convertit rutes migratòries com el mar Mediterrani o el desert del Sàhara amb una performance a la plaça Universitat a primera hora del matí, en què activistes de la plataforma, amb els ulls embenats, han erigit una pila d’armilles salvavides per evocar una de les imatges tràgiques a les platges de la illa italiana. La plataforma ha carregat contra l’”Europa hipòcrita”, que “contracta altres estats perquè controlin les seves fronteres a base de terror i mort”, i les polítiques que “converteixen el dret a migrar en un delicte” i que “criminalitzen la solidaritat”, amb referència a les traves a la ONG Proactiva Open Arms, entre altres casos.
La que va ser alcaldessa de Lampedusa entre el 2012 i el 2017, Giuseppina Nicolini, va escriure una carta a les autoritats europees per demanar-los ajuda davant la crisi humanitària que estaven patint i en què els preguntava com de gran havia de ser el cementiri de la seva illa. Era el 2013. Aquell any, prop de 400 persones van perdre la vida en un sol naufragi davant l’illa italiana. L’abril del 2015, més de 900 persones van morir en l’enfonsament d’una altra barcassa. Stop Mare Mortum ha denunciat aquest dimecres que més de 38.000 persones han perdut la vida al Mediterrani des del 2000, i remarca que aquestes són les xifres oficials. Segurament hi ha centenars de morts que no s’han pogut ni comptar. “Darrere aquestes xifres hi ha persones, històries, projectes de vida i famílies que han quedat a la deriva”, ha assenyalat Adriana Cabeceran, de Stop Mare Mortum, davant els periodistes. Un altre membre de la plataforma, Juli Tello, ha fet una crida a la ciutadania a mobilitzar-se davant aquesta realitat “aterradora” de les morts al Mediterrani, en la defensa dels drets de les persones que intenten arribar a Europa i davant “unes polítiques que maten”. Després d’apilar unes 200 armilles al mig de la plaça Universitat, una de les activistes ha llegit un poema per sacsejar consciències.
“Polítiques genocides de l’Europa fortalesa”
En el manifest, Stop Mare Mortum denuncia que “el discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat”. També exigeix obrir “vies legals i segures”, lema de la pancarta que han exhibit, perquè les persones que decideixen migrar no es vegin obligades “a arriscar la seva vida en rutes cada vegada mortíferes”. “Avui denunciem que, mentre el mar Mediterrani, el desert del Sàhara i tots aquells espais de no-dret de les rutes migratòries esdevenen fosses comunes cada vegada més grans, els estats europeus criminalitzen les persones que han pres la difícil decisió de marxar de casa seva”, recrimina la plataforma, que defensa “el dret a migrar i a la lliure circulació de persones”. Stop Mare Mortum carrega contra les “polítiques genocides de l’Europa fortalesa” i retreu als estats europeus acords amb altres països com Turquia, Líbia o Marroc, per “evitar imatges de gent ofegada” a les seves portes: “Europa se’n vol rentar la cara i, per fer-ho, comercialitza amb els drets humans”. La plataforma denuncia la “persecució de la solidaritat” i la “criminalització de les persones migrants” per “esborrar el rastre de la mort i eliminar-ne els testimonis”. La plataforma també denuncia les “situacions de violència física i econòmica que, executades o permeses pels seus propis governants, obliguen les persones a fugir de casa seva”; uns governants, critica, que “massa sovint” es reuneixen amb representants espanyols. També alerta que “la regressió de drets actual també arriba a casa nostra” i aboca a una societat “cada dia més injusta, racista, desigual” i en què “les propostes de l’extrema dreta s’imposen sobre els drets i llibertats”. Per això aprofita per criticar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), així com la venda d’armament en països en guerra o en conflicte.♦