Càtedra UNESCO ESCI-UPF: La investigació mediambiental detalla les conseqüències dels envasos de l’oli d’oliva
Es tracta del primer treball que analitza la contribució dels tres principals tipus d’envasos primaris (vidre, llauna i PET) en el cicle de vida dels olis d’oliva verge.
L’estudi també mostra les conseqüències mediambientals de la regulació espanyola pels establiments públics, que implica un augment del 74% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
L’ACV i l’ecodisseny es presenten com eines importants per promoure i aplicar en l’elaboració de polítiques per a reduir les conseqüències no desitjables de la regulació.
Un estudi liderat per investigadors de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF i l’Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), mostra que la contribució de l’envasat habitual dels Olis d’Oliva Verge i Verge Extra (coneguts per les seves sigles en anglès com VOOs, Virgin Olive Oils) en el cicle de vida complet del producte varia del 2 al 196% en el seu impacte ambiental, depenent de la categoria d’impacte que es consideri, així com del tipus d’envasat: vidre, llauna o politereftalat d’etilè (PET, per les seves sigles en anglès: polyethylene terephthalate). “S’ha descobert que el vidre, que està relacionat amb la percepció de major qualitat per part dels consumidors, és el material que més influeix degut al seu pes; no obstant això, aquest impacte pot ser reduït aplicant estratègies d’ecodisseny com la reducció de pes i l’augment del percentatge de vidre reciclat”, explica Rita Puig, Professora d’Investigació a la UPC i líder de l’estudi. El potencial de la perspectiva de cicle de vida en la gestió mediambiental i en l’etapa prèvia a l’aprovació de les regulacions, es presenta també en aquest treball.
La revista Environmental management publica aquest estudi sobre la importància de l’envasat en l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) dels VOOs i les conseqüències mediambientals de la regulació, realitzat per Alejandra Navarro, que duu a terme una formació predoctoral simultàniament en dos grups de recerca— l’EEI i la Càtedra. La col·laboració entre el grup encapçalat per Rita Puig i el que lidera Pere Fullana i Palmer, director de la Càtedra, ha proporcionat una visió global dels impactes mediambientals dels envasos alternatius en una cadena de subministrament dels VOOs globals. L’estudi també “inclou, per primera vegada en la literatura, un tercer tipus d’envàs (llauna d’estany o d’acer) i considera una anàlisi de sensibilitat de la influència del pes de l’ampolla i menors distàncies de transport i distribució a Espanya”, accentua Puig.
Producció i consum de l’oli d’oliva
“La producció i el consum de l’oli d’oliva són molt importants a Europa, essent aquest producte un element bàsic en la dieta mediterrània des de fa molt de temps. Amb aquest estudi, el nostre objectiu és quantificar la influència de diferents tipus d’envasos en el cicle de vida d’aquest producte”, destaca Puig. Per tant, aplicant el mètode d’avaluació d’impacte CML, els investigadors han realitzat un ACV d’acord amb la ISO14044 per avaluar la sostenibilitat de l’envasat dels VOOs des d’una perspectiva mediambiental. “El tipus d’envàs utilitzat afecta tres etapes del cicle de vida: l’embotellament, on es considera la producció de l’ampolla; la distribució, influenciada pel pes i la robustesa de les ampolles; i el final de la vida, on la taxa de reciclatge és important”, afegeix Puig.
“L’etapa més contribuent pels tres tipus d’envasos estudiats és la producció de l’oliva, seguida per l’etapa d’envasat. En l’etapa de producció de l’oliva, la producció del dièsel destinat a usos agrícoles és l’aspecte que més contribueix en la majoria de les categories d’impacte, com l’Energia Primària o el Potencial d’Acidificació, entre altres. En l’etapa d’envasat, la producció del material d’envasat i la seva proporció respecte al pes de l’envàs és l’aspecte que més contribueix. Finalment, l’aspecte més contribuent de l’etapa d’elaboració de l’oli és la producció d’electricitat”, explica Alejandra Navarro, primera autora de l’estudi.
Respecte als tres tipus d’envasos principals, “les ampolles de vidre són l’opció que produeix majors impactes, seguida per les llaunes”, ressalta Navarro. “Amb la finalitat de reduir l’impacte mediambiental de l’ús de les ampolles de vidre pels VOOs, el nostre treball suggereix una reducció del pes de l’ampolla, juntament amb l’ús d’un major percentatge de vidre reciclat”, afegeix. Aquests resultats no tenen en compte la diferència en la qualitat del servei proporcionada per les diferents solucions d’envasat que podria, parcialment, compensar la diferència en emissions de CO2.
Conseqüències mediambientals de la regulació a Espanya
“La regulació espanyola per a establiments públics relacionada amb l’ús obligatori dels setrills no emplenables (Real Decreto 895/2013), ha provocat un increment del 74% de l’impacte ambiental (mesurat com emissions equivalents de CO2), a causa de la major quantitat d’embalatge requerida i a la quantitat de VOOs rebutjats amb l’embalatge al final de la seva vida útil”, explica Fullana i Palmer. Aquesta regulació, destinada a proporcionar una major garantia de qualitat i millor informació als consumidors, va ser objecte de profundes discussions a nivell europeu i la seva aplicació va ser retirada degut al rebuig dels consumidors. A pesar d’aquest fet, Espanya l’ha implementat”, afegeix.
Els investigadors de la Càtedra i l’EEI han avaluat per primera vegada les conseqüències mediambientals d’aquesta regulació. Els resultats del treball mostren un augment de l’impacte Potencial de l’Escalfament Global que s’ha de tenir en compte per les millores en ecodisseny dels envasos. El motiu de dur a terme aquesta investigació és mostrar als responsables polítics espanyols i a les parts interessades en el sector de l’oli d’oliva, entre altres actors rellevants en la indústria de l’envasat, com l’ACV pot ser aplicat per mesurar les conseqüències mediambientals de les seves decisions”, destaca el director de la Càtedra. “No obstant això, aquests resultats són una primera estimació i és necessari realitzar més investigacions per obtenir resultats més precisos que puguin ser utilitzats al nivell de presa de decisions polítiques”, apunta.♦
Article de referència: Navarro, A., Puig, R.., Martí, E., Bala, A., & Fullana-i-Palmer, P. (2018). Tackling the Relevance of Packaging in Life Cycle Assessment of Virgin Olive Oil and the Environmental Consequences of Regulation. Environmental management, 1-18.
DOI: 10.1007%2Fs00267-018-1021-x
