La UPF anomena ‘1 d’octubre’ el pati central de l’edifici Jaume I / La UPC critica la “involució democràtica” dels poders de l’estat per impedir la formació d’un Govern “legítim”

El claustre de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha aprovat aquest dilluns anomenar ‘plaça de l’1 d’octubre del 2017’ el pati central de l’edifici de Jaume I, al campus de la Ciutadella de Barcelona. D’altra banda, el claustre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha aprovat un manifest que critica durament els poders públics de l’estat per la seva “involució democràtica” i impedir, per exemple, la formació d’un Govern “legítim” a Catalunya.

El claustre de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha aprovat aquest dilluns anomenar ‘plaça de l’1 d’octubre del 2017’ el pati central de l’edifici de Jaume I, al campus de la Ciutadella de Barcelona. D’altra banda, el claustre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha aprovat un manifest que critica durament els poders públics de l’estat per la seva “involució democràtica” i impedir, per exemple, la formació d’un Govern “legítim” a Catalunya. El rector de la UPF, Jaume Casals, ha convocat un claustre per discutir sobre quin és el rol que ha de mantenir la universitat en el debat social. En la intervenció prèvia al debat, el rector ha defensat el seu compromís amb la revitalització del claustre, la voluntat de convocar més d’una sessió a l’any i, específicament, la conveniència de celebrar-lo en aquests moments atès el clima polític que es viu a Catalunya. En aquest sentit, el rector assenyala que sovint es demana als rectors de les universitats catalanes que es pronunciïn sobre aquesta qüestió quan, en realitat, aquesta tasca correspon sobretot als òrgans de govern col·lectius de la universitat (Claustre, Consell de Govern, Consell Social o el mateix equip de govern). Amb independència de la seva posició personal, el rector ha demanat el màxim respecte a totes les postures que conviuen a la UPF amb l’objectiu de fer, conjuntament, la millor universitat possible sense que les preferències personals alterin el bon ritme acadèmic i professional de la institució. Finalment, ha afirmat que l’actual equip de govern continuarà treballant per fer possible una nova convocatòria del Claustre que pugui debatre la proposta de reforma dels Estatuts. Després de la intervenció del rector, s’han presentat tres ponències: ‘La universitat com a ascensor social’, a càrrec de l’estudiant Oriol de Marcos; ‘La funció social de la universitat’, a càrrec de l’estudiant Antoni Company; i la ‘Universitat i ciutadania. El paper de les universitats en el debat social’, a càrrec del professor Lluís de Yzaguirre; amb una ronda posterior d’intervencions moderades pel vicerector de Recerca, el professor Enric Vallduví. La sessió ha finalitzat amb la presentació, debat i votació d’11 mocions i 3 declaracions. Dues de les set mocions aprovades es titulaven ‘Suport als professors represaliats de la UPF” i una moció per “honorar i perpetuar la memòria del Primer d’octubre del 2017”. D’altra banda, les tres declaracions aprovades són a l’entorn de “la sentència del judici de la Manada i en solidaritat amb la víctima maltractada per aquesta sentència”; “en defensa dels drets civils”; i sobre “la manca d’equitat de la judicatura del règim espanyol”.

El PP demana la retirada del nou nom

Després dels textos aprovats per la UPF, les Noves Generacions del PP ha demanat al rector i als òrgans de govern que es restitueixi el nom original del pati central de Jaume I, que es respecti el principi de neutralitat i objectivitat de les administracions públiques i que no se “sotmetin” les actuacions de la universitat i els òrgans de govern a la “conjuntura política o a factors aliens” a la universitat. La formació política juvenil diu que respecta tots els estudiants indistintament de la seva ideologia política i reclama al rector i als òrgans de govern que prioritzin la resolució de les necessitats acadèmiques dels estudiants i no pas fets externs a la vida universitària. A més, reclama als dirigents de la institució que “intentin representar tots els estudiants, no només els independentistes, i que garanteixin que els espais de la universitat no representen la ideologia separatista ni cap altra”. Per últim, demanen la retirada “immediata” de la UPF, i de la resta d’universitats públiques que s’hi adherissin, del Pacte Nacional pel Referèndum, ja que això, segons NNGG, “incompleix” el principi de neutralitat i objectivitat de les administracions. UPC: “degradació dels drets civils” Per la seva banda, el manifest de la UPC considera que “la degradació de la situació dels drets civils a Catalunya i a l’estat amenaça les bases de la convivència i la democràcia” i “els signes d’involució democràtica són cada cop més evidents”, ja que “diverses actuacions de la judicatura i el govern espanyols posen en crisi la separació de poders”. Afegeix que hi ha un conjunt d’actuacions dels poders de l’estat que són “impròpies d’un estat democràtic de dret”, com la presó preventiva per a persones amb acusacions que són “insostenibles davant de tribunals d’altres països”. Igualment, també critica que l’estat “impedeix la formació d’un govern legítim a Catalunya, un exemple clar d’interferència del poder judicial en el poder legislatiu”. Així, considera que el dissentir és un dret bàsic inalienable que cal reconèixer i defensar, i quan l’estat actua de forma “arbitrària” es perd la seguretat jurídica i aleshores la convivència és “impossible”. Acte seguit, fa esment del judici contra els joves d’Altsasu, acusats de “terrorisme a causa d’una baralla de bar”, o els casos de cantants i tuitaires condemnats per una “restricció intolerable de la seva llibertat d’expressió”. “L’estat intenta criminalitzar manifestacions de protesta ciutadana totalment pacífiques i, simultàniament, tolera que un periodista cridi a prendre com a ostatges ciutadans d’un estat europeu i a fer actes terroristes en el mateix país”, en referència a Federico Jiménez Losantos i Alemanya. Davant la gravetat de la situació, “el silenci de la UPC no és una opció”, assegura, i per això considera que la recuperació de la seguretat jurídica de tots els espanyols és “imprescindible”, així com que es respectin els drets fonamentals d’expressió, reunió, manifestació i participació política. També considera inacceptable que les decisions dels poders públics siguin “arbitràries”, i reclama que “la recuperació de la convivència només és possible recuperant els usos democràtics i resolent en l’àmbit polític els problemes polítics”. Durant la votació s’han rebutjat diverses esmenes que proposaven un llenguatge més suau i on es feia més referència a l’estat espanyol.♦