Un estudi analitza l’efecte de diversos factors de risc en l’aparició de conductes violentes en la població adulta
Viure en grans ciutats, experimentar abús físic o sexual, consumir cànnabis o abusar de l’alcohol durant la infància o l’adolescència són alguns factors que poden determinar el risc de desenvolupar un comportament agressiu o violent en l’edat adulta. Així ho constata un estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry, que presenta les primeres evidències científiques de l’efecte combinat de diferents factors en el risc de convertir-se en un adult violent, independentment de la presència d’un trastorn mental.
En la nova recerca participen els experts Bárbara Arias i Lourdes Fañanás, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM); Jorge Moya (Universitat de Lleida, CIBERSAM), i Manuel Ignacio Ibáñez i Generós Ortet (Universitat Jaume I, CIBERSAM). L’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb experts de l’Institut Max Planck de Medicina Experimental d’Alemanya, una institució en la qual fa la seva estada postdoctoral la investigadora Marina Mitjans, una de les primeres signants de l’article i també membre del CIBERSAM.
Per dur a terme la recerca s’han analitzat les dades de més de 1.500 persones diagnosticades d’esquizofrènia que pertanyen a l’Associació de Recerca sobre l’Esquizofrènia de Göttingen (GRAS) —informació procedent de l’equip liderat per la professora Hannelore Ehrenreich, de l’Institut Max Planck de Medicina Experimental—, juntament amb una mostra de més de 550 persones de la població general espanyola.
En el marc de l’estudi, es va analitzar si els participants havien estat exposats durant la infància i la joventut a diferents factors: viure en una gran ciutat, abús físic o sexual, pertànyer a un col·lectiu d’immigrants, consumir cànnabis i beure alcohol en excés.
En els pacients amb diagnòstic d’esquizofrènia, la presència de conducta violenta es va establir segons l’existència de condemnes per crims violents (abús sexual, homicidi involuntari, agressió o assassinat). En el cas de la població general, es van utilitzar indicadors relacionats amb les conductes d’agressió violenta, com la presència d’aspectes antisocials psicopàtics i trets de personalitat relacionats amb agressió o hostilitat.
Segons el treball, la probabilitat de convertir-se en un adult violent i agressiu es va incrementar d’una manera significativa en tots els grups analitzats que mostraven, com a mínim, un factor d’alt risc. A mesura que s’afegien factors de risc, la probabilitat augmentava de manera escalonada. En els individus que presentaven tres o més factors, la possibilitat de presentar actituds agressives i violentes en l’edat adulta es multiplicava fins a deu vegades. En conclusió, l’expressió de l’agressivitat en l’edat adulta està relacionada amb l’exposició a múltiples factors de risc en la infància o l’adolescència, apunten els autors. A més, aquest risc seria independent de l’existència d’un trastorn mental previ en l’individu, destaca l’equip investigador.
El nou treball de recerca també va identificar en un subgrup seleccionat de 142 individus que els que eren caracteritzats com d’alt risc ambiental presentaven nivells més elevats d’ARNm de la histona deacetilasa 1 (HDAC1), un mediador de processos epigenètics. Aquest descobriment obre nous interrogants sobre el possible efecte de l’empremta epigenètica —els efectes de les condicions ambientals en l’expressió gènica— en el desenvolupament de perfils violents en l’edat adulta.
L’estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry subratlla la necessitat d’impulsar mesures de tipus psicosocial que millorin les polítiques de prevenció contra la violència en tota la societat. Davant aquest repte, cal desenvolupar estratègies d’intervenció psicosocial des d’edats primerenques que impliquin la participació i el compromís de les famílies i dels agents socials (educadors, etc.).♦
Fotografia: L’equip investigador del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia (UB), l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i el CIBERSAM.
