Barcelona crea el Llibre Blanc del futur del treball per “millorar la qualitat” de l’ocupació davant la “precarització”
L’informe inclou nous temes com la flexibilitat horària o la igualtat de gènere i apunta que les TIC, l’economia verda i la cura de les persones seran sectors clau en els pròxims anys
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous el Llibre Blanc del futur del treball amb l’objectiu de “millorar la qualitat” de l’ocupació davant la “precarització” i “orientar” l’economia de la ciutat cap als sectors que seran clau en els pròxims anys. Segons la directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, els sectors als quals la ciutat s’ha d’”orientar” de cara al futur són les TIC, l’economia verda, la cura de les persones i les indústries creatives. Respecte als anteriors estudis, el d’enguany introdueix qüestions com la igualtat de gènere i la flexibilització horària. Durant la presentació de l’informe, el primer tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assegurat que els treballadors “necessiten més i millors drets socials” i que les polítiques d’ocupació han d’estar “a l’alçada del canvi tecnològic que s’està produint”.
Segons el Llibre Blanc del futur del treball elaborat per Barcelona Activa, en els pròxims anys una persona podrà canviar de professió més de dues vegades durant la seva vida laboral. A més, l’informe indica que disciplines com la psicologia, la salut i les humanitats guanyaran pes en el mercat laboral. També recull que en els pròxims anys es produirà un increment considerable en el treball a distància amb horaris més flexibles que els actuals. Durant la presentació l’estudi, Pisarello ha dit que el “canvi” en el món laboral “no té marxa enrere” i que ara el repte és “pensar com es regula perquè sigui en benefici de les majories socials”. En aquest sentit, ha defensat la importància de les administracions locals i ha dit que el sector públic ha de ser “exigent” amb les empreses en matèries com “polítiques d’igualtat de gènere i condicions laborals i salarials dignes” per tal “d’incidir en la democratització de l’economia”. El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona ha afirmat que l’informe “dibuixa nous horitzons” pel que fa al món laboral i ha remarcat que les respostes a l’actual “precarietat” laboral no poden ser ni les polítiques neoliberals que han estat una “font de desigualtats” ni el “populisme de dretes”, el qual considera un “model excloent” que “no planteja polítiques redistributives”.
Les empreses han d’assumir les “externalitats” socials i democràtiques
Per la seva banda, el catedràtic d’Economia Anton Costas ha reclamat que les empreses “assumeixin la seva responsabilitat en les externalitats de sostenibilitat social i de democràcia” que provoquen. Costas ha recordat que ja assumeixen la seva responsabilitat en altres externalitats com l’ambiental. És per aquest motiu que ha considerat que en els pròxims anys s’hauria d’afegir la responsabilitat pel que fa a la seva afectació social i democràtica. A més, ha afirmat que “cap llei econòmica diu que el canvi tecnològic hagi de produir un deteriorament ni en el treball ni en el progrés social”. Costas ha dit la globalització tampoc no és la causa d’aquest “deteriorament” perquè hi ha països que han estat “sotmesos a aquests dos processos i no han augmentat la desigualtat”.
Més inversió en polítiques públiques d’ocupació
L’exsecretària d’Estat de Treball María Luz Rodríguez ha apuntat que el canvi tecnològic no és “determinista” i que les persones tenen “la capacitat de decidir” quin serà l’efecte de la tecnologia en el treball i la vida dels ciutadans. A més, ha criticat la manca d’inversió pública en polítiques d’ocupació i ha denunciat que “l’arquitectura institucional” que contempla l’Estat per a les polítiques públiques d’ocupació “no permet fer unes bones polítiques” en aquesta matèria.♦