Els historiadors animen a desclassificar els arxius de la Guerra Civil per resoldre enigmes de l’ofensiva franquista
Els ponents del Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre demanen bastir “amb veracitat i rigor” la memòria històrica per “tancar ferides”
Els experts que han participat al Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre celebren la voluntat de govern espanyol de desclassificar arxius pendents de la Guerra Civil – com els documents de la Segona Divisió de l’Estat Major franquista, la d’informacions-. El coneixement d’aquests arxius ajudarien a confirmar si els comandaments franquistes podien descodificar les informacions i estratègies dels republicans, com sospiten els historiadors. Els ponents del Congrés han coincidit en demanar que la memòria històrica es pugui “bastir amb honestedat, veracitat i rigor” per poder “tancar les ferides obertes”. També entre les comunicacions que s’hi van exposar, es va posar el focus en la “invisibilitat de les dones soldat” a la Batalla de l’Ebre i a la Guerra Civil.
Una taula rodona sobre els efectes i conseqüències de la Batalla de l’Ebre que encara perviuen a la societat va servir per tancar, aquest diumenge, el Congrés Internacional ’80 anys de la Batalla de l’Ebre’, organitzat pel Departament d’Història, Història de l’Art i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre. La qüestió dels serveis d’intel·ligència durant la Batalla de l’Ebre ha estat un dels analitzats durant el Congrés, a través d’una ponència de Fernando Puell de la Villa, president de la Càtedra General Gutiérrez Mellado. Puell de la Vila va explicar que les setmanes prèvies a la Batalla de l’Ebre, el bàndol republicà i els seus servis d’intel·ligència van aconseguir valuoses informacions sobre el desplegament franquista i van poder identificar amb eficàcia els punts per on creuar el riu. La informació la van aconseguir a través de desertors, població local i exploradors propis que van permetre “el factor sorpresa”. Per contra el bàndol franquista obtenia les informacions dels propis agents, de l’observació de l’avantguarda i l’aviació, i dels butlletins d’informació diaris que emetia el Quarter General del Generalíssim. Els experts van assenyalar que l’ofensiva republicana a l’Ebre va triomfar perquè Franco va desestimar la informació dels seus propis agents perquè no creia que els republicans tinguessin prou efectius per dur-la a terme. També amb la comunicació de la historiadora Esther Gutiérrez es va assenyalar “la invisibilitat de les dones soldat a la Batalla de l’Ebre i a la Guerra Civil”. Gutiérrez ha contradit la historiografia oficial que dona per fet que les dones van desaparèixer del front arran del decret de Largo Caballero de finals del 1936, decret que recomanava el pas dels integrants de les milícies republicanes a un exèrcit regular però que no descartava que ho fessin les dones. La historiadora ha apuntat que algunes dones sí que van donar el pas de passar-se a l’exèrcit i van tenir càrrecs importants durant la Batalla de l’Ebre. Tres d’elles van ser la tinent Remedios Jover Cánovas, la sergent Pilar Lage Bobadilla -que va estar al Batalló de Transmissions del V Cos de l’Exèrcit de l’Ebre i va participar activament en l’ocupació de Riba-roja d’Ebre i la Fatarella-, i finalment Encarnación Hernández Luna, adscrita al mateix cos que Remedios Jover i que durant el transcurs de la Batalla va aconseguir els càrrecs de capitana i comandant. “La invisibilitat de les dones soldat durant la Guerra Civil és un fet constatat i crec que exemples de dones com aquestes tres ens ha d’encoratjar a buscar-ne més”, ha defensat Gutiérrez.♦