El Govern de la Generalitat de Catalunya commemora l’Any Amparo Poch (1902-1968)
La vida i obra d’aquesta activista pels drets de les dones es divulgarà a través d’una exposició, un audiovisual i una obra de teatre documental, entre d’altres actuacions
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Núria Balada; Plàcid Garcia-Planas, director del Memorial Democràtic; i la directora general de Cooperació Cultural, Àngels Ponsa van inaugurar ahir (17/10/2018) l’Acte central de la commemoració dels 50 anys de la mort d’Amparo Poch (1902-1968).
L’objectiu és recuperar la figura d’Amparo Poch per a reivindicar-la com a antecessora en la lluita pels drets de les dones, especialment considerant els eixos principals de la seva trajectòria política, professional i personal i donar-la a conèixer a les noves generacions.
L’ICD, òrgan de referència del Govern per a les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes, realitza i coordina els actes d’homenatge i divulgació de la trajectòria d’aquesta metgessa, periodista i anarcofeminista, que va dedicar la seva vida a millorar la salut i els drets humans de les dones treballadores i els infants.
Divulgació
Sota el títol “Amparo Poch y Gascón, el compromís d’una dona lliure”, en l’acte d’avui s’ha presentat una exposició itinerant sobre la vida i obra de Poch que ha estat produïda per l’ICD i el Memorial Democràtic i que serà exhibida amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.
També s’ha estrenat un audiovisual de l’ICD per donar a conèixer la figura d’aquesta metgessa que ha estat realtizat per l’historiador Jordi Algué, així com una obra de microteatre documental basada en la biografia de la metgessa homenatjada que porta per títol “16 francos con 26 céntimos”, i que ha estat representada per la Companyia La Sueca.
Conferències
Sota la conducció de l’actriu Montse Alcoverro, l’acte va comptar amb les conferències de les expertes en Poch, Antonina Rodrigo, comissària de la commemoració, i la historiadora Mary Nash. També va intervenir Brigitte Vasallo, escriptora i activista feminista, qui ha respòs a la pregunta de quin és avui el pensament trencador sobre les diversitats sexuals i els drets sexuals i reproductius.
A més d’aquestes actuacions, biblioteques i sindicats organitzen accions d’homenatge i record per tot el territori i es fa una campanya a través de les xarxes socials per donar a conèixer el seu pensament amb el hashtag #AnyAmparoPoch.
Les activitats programades giren entorn l’’activisme social, el feminisme, la fundació de l’entitat Mujeres Libres, i la seva intensa activitat periodística; la participació política com a directora general durant la II República i la seva actuació en l’àmbit de la sanitat infantil i femenina; així com el vessant com a professional de la medicina social.Estan implicades activament en la commemoració de l’Any Poch les següents entitats:
· Amical de Ravensbrück
· Associació Grup d’Història de les Dones de Fent Història
· Asociación Amparo Poch
· Biblioteques de Catalunya
· Biblioteques de Barcelona
· Centre d’ Estudis i de Recerca “Dones i Drets”. Facultat de Dret de la UAB
· Col·legi Oficial de Metges de Catalunya
· Confederació General del Treball (CGT)
· Confederació Nacional del Treball (CNT)
· CRAI Pavelló de la República
· Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (CSC)
· Fundació Salvador Seguí
· Fundación Anselmo Lorenzo
· Memorial Democràtic
· Museu d’Història de Catalunya
· Sindicat de Metges de Catalunya
Biografia d’Amparo Poc
Amparo Poch es llicencià en medicina l’any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes. Especialitzada en puericultura, es va centrar en l’educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores. Com a divulgadora, va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també defensant la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci. Va fundar l’organització anarcosindicalista Mujeres Libres. Durant la II República, va ser nomenada Directora d’Assistència Social del Ministeri de Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny, on es va centrar en millorar la salut infantil i femenina. Durant la Guerra Civil espanyola, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. Es preocupà especialment per allunyar els infants del conflicte bèl·lic i va organitzar diverses expedicions a l’estranger d’infants refugiats. L’evolució de la guerra la portà a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l’acolliment d’infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic.
Dirigí el Casal de la Dona Treballadora, on desenvoluparà un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància. L’any 1939, es va veure obligada a marxar a l’exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc (França). Allí treballà a l’Hospital de Varsòvia, on continuà la seva tasca humanitària a favor dels més desfavorits fins a la seva mort, el 15 d’abril de 1968.
Per a més informació sobre Amparo Poch, el Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca de l’ICD ha elaborat la Guia bibliogràfica sobre Amparo Poch.♦