Trobada a Barcelona de la Conferència de Rectors de l’Euroregió Pirineus Mediterrània / Catalunya n’exerceix la presidència fins a finals d’any

L’Euroregió està integrada per Catalunya, “Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée” i les Illes Balears i representa un territori amb més de 500.000 universitaris i un sector en R+D+I que ocupa 100.000 persones

Entre els seus objectius hi ha crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i el coneixement

La consellera Àngels Chacón destaca l’Euroregió Pirineus Mediterrània com un exemple reeixit de cooperació interterritorial en l’àmbit de l’economia del coneixement

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, considera que l’Euroregió Pirineus Mediterrània és “un dels millors exemples de cooperació interterritorial basats en una economia del coneixement”. Per a la consellera, “talent, recerca, tecnologia i innovació generen beneficis que repercuteixen en una millora substancial de la qualitat de vida de la ciutadania” i, en aquest sentit, ha recordat que el Govern té previst impulsar un Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement per “generar les sinergies entre tots els agents implicats en el sistema productiu de coneixement i treballar de manera més eficient i integrada”. Chacón va fer aquestes declaracions en el marc de la inauguració (19/10/2018) de la Conferència de Rectors de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que presideix la Generalitat de Catalunya fins a finals d’aquest any, celebrada al Palau Centelles de Barcelona.

La trobada, que ha estat organitzada per l’Euroregió Pirineus Mediterrània, el Departament d’Empresa i Coneixement –mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC)– i la secretaria d’Afers Exteriors i Unió Europea de la Generalitat, va aplegar representants de les universitats de Catalunya, “Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée” i les Illes Balears.

L’objectiu d’aquesta conferència és incrementar el coneixement mutu dels diferents models universitaris presents en aquests territoris per crear oportunitats de cooperació en l’àrea de l’educació superior i la recerca. A mig termini, la xarxa Euroregió vol esdevenir un pol de coneixement sostenible al nord-oest de la mediterrània basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori.

El secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, que va participar en una taula rodona dedicada a la política universitària d’educació superior ha destacat l’Euroregió com un “model de bones pràctiques en cooperació transfronterera” i ha afegit que “en innovació es consideren exitoses aquelles euroregions que cerquen explotar en els seus territoris els nous processos generats en col·laboració”.

Exemples de col·laboració: l’Eurocampus

En l’àmbit de l’educació superior l’Euroregió aplega prop de 500.000 estudiants universitaris i 70.000 docents i investigadors. A la trobada d’avui s’ha debatut sobre l’estat de la cooperació euroregional i s’han fet diverses taules rodones que han girat al voltant de les polítiques universitàries, les bones pràctiques en l’àmbit de l’educació superior i els reptes de futur en aquest espai compartit. En matèria universitària, un dels resultats més exitosos de col·laboració en l’Euroregió és la creació de l’Eurocampus, considerat el campus universitari més gran d’Europa i el 7é campus del món, que fomenta les relacions entre les institucions universitàries de l‘Euroregió i la mobilitat de la comunitat universitària.

En el marc de l’Eurocampus s’han desenvolupat actuacions com ara els xecs de mobilitat per a estudiants de grau o màster que volen fer una estada de tres a nou mesos en una universitat de l’Euroregió; la creació de dobles titulacions i les cotuteles de tesis.  Els xecs de mobilitat Eurocampus són ajuts que s’adrecen a estudiants de grau o màster que volen fer una estada de tres a nou mesos en una universitat de l’Euroregió. Tenen una dotació de 600 euros acumulables amb altres beques. A Catalunya, a més d’aquests ajusts específics, s’han concedit beques de mobilitat cap a universitats d’Occitània en el marc del sistema MOBINT. En total n’han gaudit més de 250 universitaris.

Pel que fa a les dobles titulacions, s’ha potenciat la cooperació universitària mitjançant la creació de dobles titulacions binacionals. El suport financer de 15.000 euros que s’ha concedit a cada proposta ha servit per cobrir les despeses de mobilitat, comunicació i logística relacionades amb la coordinació dels plans d’estudi i el seu seguiment durant els dos primers anys de funcionament.

Finalment, pel que fa les cotuteles de tesi, aquesta iniciativa dóna suport a doctorands que han fet la seva recerca en el marc d’un partenariat entre universitats euroregionals de nacionalitat diferent. Els ajuts han variat entre 8.000 i 13.000 euros i s’ha donat suport a un total de 5 projectes de tesi.

Alguns exemples de col·laboració entre universitats de l’Euroregió són el màster conjunt en Ciències de l’Aigua entre la Universitat de Montpeller i la Universitat de Barcelona (UB), o la doble titulació a nivell de grau en l’àmbit de l’economia entre l’Escola d’Economia de Toulouse-TSE i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Potencial en recerca i innovació de l’Euroregió

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània va néixer el 2004, passant a convertir-se en una Associació Europea de Cooperació Territorial (AECT) el 2009. Aquesta xarxa representa una massa crítica amb una alta capacitat transformadora que aglutina entitats i institucions capdavanteres en generació de coneixement i innovació.

L’Euroregió abasta un territori amb més de 15 milions d’habitants i representa un PIB de 423.700 MEUR. Pel que fa al seu potencial com a economia del coneixement, les entitats del sector R+D+I ocupen més de 100.000 persones i han captat prop de 1.100  MEUR de fons competitius europeus en el marc de l’Horitzó 2020.

Els membres de l’Euroregió són territoris punters en R+D+I especialitzats en tecnologies pioneres dels àmbits de les TIC, nanotecnologia, fotònica, biotecnologia, microelectrònica i materials avançats aplicades a sectors emergents com la salut o la bioeconomia, alimentació, medi ambient, aigua, espai, energia, mobilitat, industries culturals i creatives i sistemes intel·ligents, tots ells sectors clau per a l’estratègia competitiva de la Unió Europea.

A la Conferència s’ha parlat també de les prioritats estratègiques de la zona per al període 2018-2020 i el posicionament conjunt sobre el proper programa marc europeu de recerca.♦