El Govern presenta l’actualització del model lingüístic educatiu català / Davant les confusions el Conseller d’Ensenyament Bargalló nega que s’estigui relaxant la immersió / Les crítiques de la Plataforma per la Llengua

El document planteja canvis metodològics i organitzatius per donar resposta a les necessitats de la societat multilingüe i multicultural actual, diferent de quan es va implantar el programa d’immersió

 És bàsic el treball transversal als centres, ja que la llengua s’aprèn a totes les àrees, no només en la matèria de llengua

 El model lingüístic de l’escola té com a eix central el català, el domini del castellà i l’aprenentatge d’una o dues llengües estrangeres

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha presentat el document que exposa l’actualització del model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya. Un treball que planteja l’aprenentatge i l’ús de les llengües amb un enfocament plurilingüe i intercultural. “El model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya” s’ha presentat (23/10/2018) al Petit Palau de la Música Catalana, amb la presència del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i del conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló.

El vicepresident Aragonés ha destacat que “si avui la diversitat lingüística de les nostres aules és un actiu que podem posar al servei de noves maneres d’entendre el món, és gràcies als docents que durant els anys d’una gran arribada d’alumnat estranger, van fer una feina extraordinària”. “Les llengües no són un mer canal de comunicació o un codi i prou. Darrera cada llengua hi ha una determinada visió de la societat i del món. I això ens enriqueix en un món que serà cada vegada més globalitzat. La diversitat és un actiu, una riquesa”, ha assegurat Aragonés.

El conseller Bargalló ha explicat que “aquest document està basat en alguna cosa més que en ensenyar llengües. Ve d’anys i anys de pràctica a les aules. D’allò que es feia sense que estigués escrit enlloc”.  Ha afegit que “recull també els documents del consell d’Europa sobre el plurilingüisme i la voluntat d’enfortir la cohesió social, enriquit pel coneixement d’altres llengües: anglès, francès, alemany, però també àrab i xinès”.

El titular d’Ensenyament també ha remarcat que “volem capacitar l’alumnat per desenvolupar-se en una societat plural i complexa” i que “els estudiants els preparem millor en una societat contemporània, en un país que té una llengua pròpia i moltes llengües per comunicar-se”.

El document aborda els canvis metodològics i organitzatius necessaris en l’actual context multilingüe i multicultural per donar resposta als reptes d’una societat complexa i canviant molt diferent de la de fa 40 anys, quan es va implantar el programa d’immersió lingüística a l’escola. El contingut del treball ofereix als centres educatius criteris i orientacions per ensenyar les llengües d’una manera integrada amb els continguts.

La finalitat del model és situar la llengua al centre del procés d’aprenentatge:

– La llengua és l’instrument que permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement. Alhora, fomenta l’esperit crític, l’argumentació, i permet explicar el coneixement als altres i expressar una determinada manera de veure i entendre el món, així com la relació amb els altres.

– Un bon domini de la competència comunicativa és requisit de qualitat educativa, garantia d’equitat i cohesió social, i l’instrument fonamental per al progrés personal, acadèmic i professional de tots els alumnes. Aquest domini és precisament objectiu principal de PISA.

– La competència lingüística ha de ser plurilingüe, tenint en compte la globalització i el context multilingüe de la societat actual:

     .La llengua catalana com a llengua de referència, com a element de cohesió social i de protecció de la llengua minoritària.

     .Garantia de domini del castellà.

     .Aprenentatge d’una o dues llengües estrangeres.

– Interculturalitat: el coneixement d’altres llengües aporta també el coneixement d’un bagatge cultural associat. Això capacita els alumnes per reconèixer, entendre, interpretar i acceptar altres maneres de viure i de pensar. Un fet que suposa un enriquiment de la identitat personal, superant una perspectiva cultural única.

A les escoles hi ha 200 llengües i cultures diferents. Per tant: 

   . Els docents han de treure profit a aquesta riquesa fent-la més present a les aules -per exemple, amb referències a la cultura dins les classes-.

   . L’administració ha de vetllar per tal que els alumnes les puguin aprendre en horari extraescolar o ampliant noves llengües en horari lectiu com a optativa de segona llengua estrangera (s’introduiran en alguns centres l’àrab o el xinès, algunes de les llengües més parlades al món).

Ensenyament avança d’aquesta manera cap a l’educació plurilingüe, que va més enllà de l’ensenyament de diverses llengües. Plurilingüisme és desenvolupar una competència comunicativa única i usar diferents llengües per construir el coneixement.

El conseller Bargalló nega que s’estigui relaxant la immersió i defensa que cada centre s’adapti a la seva realitat sociolingüística

 El conseller subratlla que l’objectiu és aconseguir que tots els alumnes acabin l’ensenyament sent “altament competents” en català i castellà

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha negat que el Govern vulgui relaxar la immersió lingüística a les escoles. Una de les novetats del nou model lingüístic que impulsa la Generalitat és que els centres podran modificar la presència dels diferents idiomes en qualsevol matèria, de forma que es pugui donar més castellà en entorns catalanoparlants i més català en entorns castellanoparlants. “El que fem és adequar la didàctica de les llengües a la realitat sociolingüística actual dels nostres centres”, ha argumentat Bargalló, que ha subratllat que l’objectiu és aconseguir que tots els alumnes siguin “altament competents” en català i castellà. “I aquesta és una estratègia que s’ha de seguir de manera diferenciada a cada centre”, ha insistit en una entrevista a Ser Catalunya.

Bargalló ha remarcat que el català continua sent la llengua vehicular, però ha defensat que cada centre “ha d’adequar-se a quina és la primera llengua del seu alumnat” per llavors “ensenyar totes les llengües a partir d’aquesta realitat”. Ha assenyalat que el Govern no pren decisions “a partir de possibles tempestes”, sinó que treballa per “solidificar la immersió” i alhora aconseguir que els alumnes surtin sent “altament competents en català i en castellà”, però també en anglès. En preguntar-li si això vol dir reconèixer que hi ha zones on el castellà no es parla prou bé, el conseller ha respost amb l’argument contrari. “És una manera de dir que en algunes zones de Catalunya el català no és d’ús habitual a la majoria de les famílies ni al carrer, i que cal encara fer més accions en favor del català”, ha apuntat. El conseller ha recordat que aquest document, presentat dimarts, s’ha treballat durant quatre anys i ha comptat amb la participació de grups de recerca universitaris i també del Consell d’Europa. També ha destacat que una de les seves novetats és que també hauran de ser visibles les llengües dels alumnes procedents d’altres països, perquè la millor manera que ells aprenguin el català i el castellà és aprenent també el seu idioma, ha dit. Pel que fa a l’anglès, que també rep un impuls important en aquest nou pla lingüístic, el conseller ha remarcat que el Govern estarà a partir d’ara obligat a preparar millor els professors en aquest sentit.♦

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Aconseguim que Ensenyament obri una taula de negociació per modificar el document del nou model lingüístic

L’ONG del català -la Plataforma per la Llengua se centrarà en garantir “la plena competència lingüística en català” de tots els alumnes catalans, com a única via per fer del català la llengua de cohesió social

“El català no pot sortir perjudicat amb el nou model”, ha assegurat Mireia Plana, vicepresidenta de l’entitat

Després de la reunió que aquesta tarda han mantingut representants de la Plataforma per la Llengua amb responsables del Departament d’Ensenyament, s’ha acordat obrir una taula de negociació per tal de plantejar esmenes al document del nou model lingüístic escolar.

La Plataforma per la Llengua s’havia mostrat preocupada davant la possibilitat que el nou model comportés un deteriorament de la competència lingüística en català en l’alumnat d’algunes àrees de Catalunya. “La nostra prioritat, i pel que treballarem, és garantir que tots els alumnes catalans assoleixen el màxim nivell de coneixement del català al finalitzar els estudis”, ha assegurat Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua. “L’aprenentatge del català no pot sortir perjudicat amb el nou model, que ha de permetre l’aprenentatge de noves llengües sense debilitar el català”, han assegurat des de l’ONG del català.

Des d’Ensenyament s’ha mostrat el document com una revisió del model actual tenint en compte les noves realitats sociolingüístiques. “Precisament per la realitat sociolingüística hem de tenir en compte que en algunes zones del país és necessari, fins i tot, reforçar l’ensenyament del català”, ha dit Plana. “La Plataforma per la Llengua treballem per fer del català la llengua comuna, la llengua de cohesió social del país, i això només és possible si garantim que tothom té un bon coneixement de la llengua”, ha assegurat la vicepresidenta de l’entitat.

En les properes setmanes, la Plataforma per la Llengua presentarà propostes d’esmenes a Ensenyament per tal d’assegurar que el document del nou model lingüístic garanteix i promou la plena competència lingüística en català de tots els escolars.♦