Col·loqui lingüístic “CLUB 26” de la UB: “Les formes de tractament personal en diferents llengües, com a reflex dels canvis socials”
«Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. (…) Les locucions verbals de tipus servil i fins i tot cerimonial havien desaparegut temporalment. Ningú no deia senyor odon, i ni tan sols vostè; tothom es tractava de camarada i de tu, i deia Salut!, en comptes de Bon dia». Aquest fragment de l’Homenatge a Catalunya de George Orwell, que ens situa a la Barcelona revolucionària del 1936, és molt il·lustratiu de com les llengües —en aquest exemple a través de les formes de tractament— reflecteixen els canvis socials.
Precisament els sistemes de tractament van ser l’objecte d’anàlisi del CLUB 26, el tradicional col·loqui lingüístic que organitza cada any el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. En aquesta edició, que va tenir lloc el divendres 26 d’octubre a la restaurada aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia, els participants van aprofundir en el funcionament de les formes de tractament en diferents llengües i, des d’un vessant aplicat, també van abordar els problemes associats a la traducció i el doblatge, o a l’ensenyament de segones llengües.
En moltes llengües s’observa un retrocés en les formes de tractament de més formalitat, com és el cas de les llengües peninsulars. María Sampedro, professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la i experta en el sistema de tractament de l’espanyol, va enumerar nombrosos exemples extrets de converses reals en què en una mateixa frase es barregen l’ús del tú i l’usted, una prova de la vacil·lació de molts parlants d’espanyol a l’hora d’usar les formes de tractament, per desconeixement o per manca d’hàbit.
La progressiva democratització d’una societat pot portar a aquesta uniformització en l’ús de les fórmules de tractament. Però, en ocasions, l’autoritat lingüística també pot intervenir per revertir la substitució d’una forma per una altra. És una de les qüestions que va explicar Neus Nogué, professora de la Universitat de Barcelona, en relació amb una fórmula de tractament del català que reculava des de mitjan segle XX: el vós. Als anys vuitanta, quan la Generalitat restaurada va haver de posar al dia i normalitzar el llenguatge administratiu, es va prendre la decisió d’apostar pel tractament de vós en els documents com cartes, sol·licituds, certificats, etc., «perquè no és distant i sever com el vostè i es recupera el tractament tradicional».
En algunes societats, com la japonesa, que és molt jeràrquica i està molt ritualitzada, un error en el tractament és considerat com una falta de respecte. Makiko Fukuda, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar que fins i tot entre adolescents s’han de respectar les fórmules de tractament: un noi de tretze anys no en pot tractar un de setze com a igual; si ho fa, s’exposa que el més gran li clavi una plantofada. L’alemany, per bé que no és tan estricte, manté ben vius diferents nivells de formalitat. L’arribada de multinacionals sueques a Alemanya, com Ikea o H&M, va generar un debat social molt intens: els escandinaus —que han perdut les fórmules de tractament formals— van imposar el tuteig als seus treballadors germànics, un fet que va despertar una gran contestació, fins al punt que, segons va explicar Marta Fernández Villanueva, professora d’alemany de la UB, es va portar les empreses sueques als tribunals, i el cas es va guanyar a favor dels germanoparlants.♦
