L’informe del mercat de treball de la ciutat de Barcelona destaca que el 60% de la població activa té estudis superiors
El 86% dels contractes laborals signats el 2017 a la capital catalana van ser temporals i el 40,3% de menys d’un mes de durada
L’informe del mercat de treball de Barcelona destaca l’alt nivell de formació de la població activa i ocupada de la ciutat, ‘’per sobre dels percentatges assolits en la Unió Europea’’, segons Marina Subirats, presidenta del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). Subirats ha subratllat que el 60,3% dels actius i el 62,5% dels ocupats tenen estudis superiors. Per la presidenta, tenir aquest grau de formació suposa moltes ‘’avantatges’’ a l’hora de trobar feina i per això ha instat a incentivar la formació professional. Subirats ha alertat sobre l’alt nivell de temporalitat del mercat de treball de Barcelona on el 86% dels contractes signats el 2017 van ser temporals i d’aquests el 40,3% van ser de menys d’un mes.
El mercat de treball de la ciutat de Barcelona disposa d’un alt nivell de formació superior i universitària, segons una de les principals conclusions de l’edició del 2017 del mercat de treball de la capital catalana que edita el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). La presidenta del CESB ha destacat que el 2017, el 60,1% de la població activa de la capital catalana tenia estudis superiors, cosa que suposa un increment del 28,1% en relació amb les dades del 2008, just abans de la crisi. Aquest percentatge de persones amb estudis superiors encara és més gran quan s’observa la població ocupada. L’informe indica que el 62,5% dels ocupats en el mercat de treball de la capital catalana el 2017 tenien estudis superiors i universitaris, el 24,8% més del pes que suposaven el 2008. Subirats ha destacat que aquest percentatge de creixement de persones amb estudis superiors ha crescut ‘’moltíssim’’ i col·loca a Barcelona en percentatges molt per sobre de la mitjana que es dona a la Unió Europea. Injustificable temporalitat Entre els factors negatius del mercat de treball, l’informe destaca ‘’la injustificable’’ alta temporalitat que arrossega la contractació laboral. Només el 2017, el 86% dels contractes laborals que es van signar a la capital catalana van ser temporals i d’aquests el 40,3% només eren per un temps inferior a un mes. Mentre que la ciutat de Barcelona ha recuperat en termes d’afiliats a la Seguretat Social els màxims d’abans de la crisi, no ha estat així en el nombre d’aturats segons l’EPA. Així, la mitjana de persones sense feina a la ciutat el 2017 va ser de 89.100 persones, cosa que suposa encara un 43,4% més en relació amb els 62.100 aturats del 2008. Encara pitjor que abans de la crisiLes xifres en relació amb la població ocupada també són el 2017 encara més baixes que el 2008, abans de la crisi. La mitjana anual d’ocupats el 2017 a la capital catalana es va situar en 726.600 persones, el 7% per sota de l’ocupació registrada el 2008 que suposava una ocupació de 781.200 persones. Un altre aspecte criticable del mercat de treball de Barcelona està relacionat amb la bretxa salarial entre homes i dones. En aquest cas, amb xifres del 2016, aquesta bretxa salarial es va situar en el 21,8%, tres punts més baixa que el percentatge que hi havia el 2010. Subirats ha dit que ‘’es va millorant però encara no està bé’’. A la demarcació de Barcelona, totes les comarques incloses, aquesta bretxa encara va ser superior el 2016 i es va situar en el 23,8%. La pujada del SMI insuficient per Barcelona A preguntes dels periodistes, Marina Subirats ha dit que la proposta del govern espanyol d’incrementar el Salari Mínim Interprofessional el 2019 fins a 900 euros és una proposta positiva però que encara és ‘’insuficient’’ per a la ciutat de Barcelona perquè els costos per viure una persona estan molt per sobre de la mitjana de l’Estat. Subirats ha demanat a la ciutat de Barcelona i a les grans ciutats que ‘’treballin’’ per buscar solucions que permetin incrementar aquest SMI a les grans ciutats.
Atur per barris
A tots els districtes de la ciutat, s’observa una reducció de l’atur entre el desembre del 2016 i el desembre del 2017. Tot i això, des del gener del 2009, primer mes amb dades d’atur per districtes, el nombre de persones sense feina ha crescut un 92%, especialment a Nou Barris i Sant Andreu, amb augments superiors al 95%. El 2017, els districtes amb més aturats són Sant Martí, Nou Barris in Eixample, que acumulen ells tres el 43% de la població desocupada de la ciutat. Un altre fet rellevant de l’informe és que durant la crisi s’han accentuat les diferències dels barris més benestants i més obres en relació amb la mitjana de la ciutat. El 2008, el barri amb major renda familiar disponible multiplicava per 2,1 la mitjana de la ciutat, i vuit anys després aquest gap és de 2,4. Al mateix temps, els barris amb menor renda disponible s’allunyen de la mitjana de la ciutat, ja que el 2008 el barri amb menor renda familiar es situava quasi en la meitat de la mitjana i el 2016 només arriba al 34,3%.♦
