El Fons Joan Sales amb cartes a Mercè Rodoreda o documentació sobre ‘Incerta glòria’ arriba a l’IEC
La filla de l’escriptor, Núria Sales, cedeix el fons documental del seu pare a la Fundació Mercè Rodoreda
Coincidint amb el dia en què es compleixen els 35 anys de la mort de l’escriptor Joan Sales, la seva filla, Núria Sales, i Joandomènec Ros, president de la Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC, han signat el conveni de cessió del Fons Joan Sales a la citada fundació. La documentació que s’integrarà a l’Arxiu de la fundació comprèn peces fonamentals per a investigar l’obra de Sales com les seves cartes a Mercè Figueras i Maria Planas; les poesies que esdevindran ‘Viatge d’un moribund’, així com les cartes originals de Mercè Rodoreda i la correspondència intercanviada amb Llorenç Villalonga, Xavier Benguerel o Ferran de Pol. També s’inclou documentació sobre ‘Incerta glòria’, la gran novel·la de Sales.
El fons inclou documentació que s’ha dividit en tres períodes temporals. El primer és la República i la Guerra Civil, amb correspondència familiar sobretot als pares i cartes originals de Sales a Mercè Figueras i diversa documentació. La segona és l’exili (1939-1948) amb documentació diversa, quaderns de Coyocán d’anatomia, zoologia, astronomia, botànica i física; originals de les ‘Poesies estonianes’ (versions franceses dels seus poemes que van esdevenir ‘Viatge d’un moribund’); cartes a Maria Planas, directora del sanatori de Puig l’Olena i a Mercè Figueras sobre la publicació de l’obra de Màrius Torres després de la seva mort, així com àlbums fotogràfics. El tercer període és el retorn que va de 1948 a 1983 amb els epistolaris de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Xavier Benguerel, Joan Fuster, Ferran de Pol, Bernard Lesfargues i David Rosenthal. També hi ha correspondències breus d’escriptors i gent de lletres, especialment amb els que va col·laborar o de qui va ser editor; documentació diversa sobre ‘Incerta glòria’ (expedients de censura, premsa d’època i correspondència amb traductors); documentació sobre Mercè Rodoreda (correspondència amb agents i editors estrangers per a les traduccions, entre d’altres). A Josep Massot, de la Fundació Mercè Rodoreda, el que li ha fet “més gràcia” de tota la documentació és la relativa a ‘Incerta glòria’, “la gran novel·la de Joan Sales que va tenir redaccions diverses i molts problemes de censura. Ara tindrem les diverses versions en català, castellà, francès… i si algú llegeix la primera edició catalana i la francesa no s’assemblen en res”, ja que a França l’escriptor “podia dir el que li donava la gana i aquí la censura era terrible”.
Una vida per tots els desastres del segle XX
Maria Bohigas, néta de Joan Sales i editora, ha assenyalat que aquests documents “expressen molt bé una vida que passa per tots els desastres del segle XX des de Barcelona fins a Mèxic, passant per França i República Dominicana, i fa impressió veure la quantitat d’obstacles que representa una guerra, i els permisos i certificats que han de demanat per seguir vivint”. “És tota una història d’Europa que sorgeix a través d’aquestes cartes i hi ha molts papers que fan esborronar”, ha declarat. També ha manifestat que el Sales novel·lista i editor es prenia tota l’autoritat com “una cosa relativa i especialment la de l’Institut d’Estudis Catalans”. Ha apuntat que es diu que l’esport preferit de Sales era anar contra la norma i ha assegurat que és totalment fals perquè tenia una gran “obsessió per la llengua”. Ha destacat que “un home poc obedient amb la norma o crític amb ella” com va ser Joan Sales, la seva documentació ha trobat “refugi al lloc és que és el vaticà de la llengua catalana com és l’IEC”.♦
Fotografia: L’escriptor Joan Sales.
