La Fundació Wassu-Universitat Autònoma de Barcelona denuncia que la Generalitat de Catalunya no compleix el protocol de prevenció de la mutilació genital femenina
La directora, Adriana Kaplan, assegura que ”s’ha perdut la pista” de 400 nenes catalanes entre 2012 i 2016
La directora de la Fundació Wassu-UAB, Adriana Kaplan, calcula que unes 400 nenes han ”desaparegut” de Catalunya. Algunes, afegeix Kaplan, ho hauran fet a causa de la crisi o perquè s’han nacionalitzat, però denuncia que la majoria de casos respon a la voluntat d’impedir que la Generalitat retiri el passaport de les menors per evitar el viatge a l’Àfrica, una de les mesures del protocol català contra la mutilació genital femenina. Critica que les mesures ”punitives i coercitives” del protocol juguen en contra dels drets d’aquestes nenes i per això carrega contra la Generalitat per no implementar correctament les mesures de prevenció, amb una formació exigent als professionals de l’atenció primària o als serveis socials.
Kaplan ha estat molt dura amb la posició del Govern perquè considera que hi ha un ”bon protocol” a Catalunya des del 2002 però que la no inversió en formació fa que el primer nivell d’aquest procés no s’apliqui i es passi a aplicar les mesures ”punitives i coercitives”, a través dels Mossos d’Esquadra. Per la directora de la Fundació Wasso-UAB, que treballa principalment amb programes de sensibilització a Gàmbia, els programes de formació amb professionals de l’atenció primària i serveis socials parteixen d’una metodologia que funciona i que té valor científic i lamenta que la Generalitat no hagi invertit en aquesta línia. Kaplan assegura que el 100% de les nenes amb qui s’ha treballat aquesta prevenció han tornat ”intactes” del país d’origen dels pares. En les poques sessions formatives que es duen a terme, Kaplan assegura que la major part d’assistents són Mossos d’Esquadra, perquè tenen més facilitats per poder cursar aquestes formacions, que no pas els metges de l’atenció primària o els treballadors socials. Per la directora de la Fundació, començar amb la primària és començar un treball ”en cascada”. Kaplan reivindica treballar les capacitats, els materials i els coneixements que la Fundació ha produït durant 30 anys de feina, i ha lamentat que ”ningú no es profeta a la seva terra”, ja que si que treballen amb altres comunitats com Euskadi, Aragó, Andalusia o Balears. La directora de la Fundació Wassu assegura que si les nenes poden viatjar als països d’origen dels pares i tornar a Catalunya, aleshores són ”doblement” víctimes, ja que un cop aquí, pateixen les conseqüències de la mutilació i la separació dels pares que acaben a la presó.
Formació de magistrats a Gàmbia
Kaplan ha fet aquesta denúncia en el marc del Fòrum Internacional sobre Mutilació General Femenina (MGF) que reuneix 200 experts sobre aquest tema a Barcelona, on Ousman Sillah, parlamentari de l’Assemblea Nacional de la República de Gàmbia, ha explicat la situació al país, on l’ablació està prohibida per llei des de 2015 amb penes que poden anar dels 3 anys de presó fins a la cadena perpètua. Sillah ha explicat que no ha estat possible saber si la llei ha fet disminuir la pràctica, cultural, però ha admès que encara hi ha molt desconeixement en segons quines àrees del país sobre la prohibició, les conseqüències de la pràctica. Per això, una de les feines que fa la Fundació Wassu-UAB és formar a nous agents, entre els quals destaca les formacions a jutges, jutgesses, magistrats i magistrades i parlamentaris, després de programes similars amb professionals sanitaris que han revertit la dada de suport a l’ablació entre el sector, del 50%. El parlamentari assegura que treballar amb els homes és ”clau” perquè estan treballant a Gàmbia com a líders religiosos.♦
