Càtedra UNESCO ESCI-UPF: ciutats sostenibles
Què fa que una ciutat sigui una ciutat? I, la definició del que constitueix una ciutat, amenaça els seus esforços per aconseguir la sostenibilitat? Aquesta pregunta ha portat als investigadors d’ESCI-UPF a estudiar les eines disponibles per avaluar la sostenibilitat de les ciutats. La resposta, exposada en dos estudis liderats pel director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, Pere Fullana i Palmer, i publicada a la revista Science of the Total Environment, destaca la necessitat de treballar en un Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) de la ciutat amb una perspectiva de sostenibilitat, incloent-hi informació ambiental, social i econòmica.
“S’ha demostrat que l’ACV és una eina adequada per induir una reducció dels impactes ambientals de productes, serveis i organitzacions al llarg del seu cicle de vida; per tant, és un bon candidat a adaptar-se a les ciutats per avaluar les seves contribucions al desenvolupament sostenible”, destaca Jaume Albertí, responsable de la línia de construcció sostenible a la Càtedra. “L’ACV de la ciutat és essencial per abordar un gran nombre d’impactes ambientals, ja que les ciutats representen el 80% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle”, afegeix.
La metodologia de l’ACV consta de diferents fases sovint interdependents, començant amb la definició de l’objectiu i l’abast de l’estudi. Aquests treballs van proposar l’objectiu i part de l’abast en un ACV de la ciutat per a determinar la seva funció, permetre la comparació entre diferents ciutats i quantificar els impactes d’aquestes. Ara, un estudi realitzat per investigadors de la Càtedra i el grup de recerca Research in International Studies and Economics (RISE), a ESCI-UPF*, i l’École des Mines de Sant-Étienne (França), analitza els elements restants de l’abast, establint les bases per a realitzar un ACV comparatiu de la ciutat: la definició dels seus límits i com assignar els impactes ambientals entre ciutats.
Publicat a Habitat International, aquest treball es basa en una revisió de la literatura existent i el posterior desenvolupament de procediments verificats a través “d’una enquesta enviada a actors involucrats en la gestió ambiental i urbana per a comprendre la seva percepció”, explica Mercè Roca, investigadora a RISE i responsable de l’enquesta.
Un nou enfocament que permet comparar
Segons els investigadors, s’han d’establir dues classes de límits en un ACV de la ciutat: els geogràfics, que determinen l’àrea urbana en estudi i són útils per a definir quins impactes són locals o no; i els funcionals, que determinen el conjunt d’activitats i els seus impactes ambientals, que són rellevants o no per a l’avaluació, sense importar on es produeixen. “Les eines d’avaluació de ciutats actuals utilitzen una definició incompleta de ‘ciutat’ i, sense un consens per a l’establiment de límits geogràfics, els resultats són amb prou feines comparables”, explica Albertí. Per exemple, les emissions associades als milers de desplaçaments diaris entre Barcelona i ciutats residencials, entren en el límit de Barcelona o no?
Els científics proposen definir els límits geogràfics a través d’un procediment basat en la densitat, que ha d’incloure ciutats, pobles i perifèria connectats amb una densitat de població continuada, en línia amb la definició de ciutat de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Comissió Europea. No obstant això, els límits funcionals s’han de definir a través d’un procediment basat en els serveis, incloent-hi les activitats induïdes per la ciutat fora dels seus límits geogràfics. “Per exemple, l’aeroport del Prat està situat al municipi del Prat de Llobregat, malgrat ser un servei utilitzat principalment per Barcelona”, assenyala Albertí.
Pel que fa a l’assignació d’impactes ambientals, “en el cas de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per exemple, generalment s’assignen al lloc on es produeixen els impactes, encara que existeix la nova tendència de transferir els impactes al lloc on es produeix el consum. No obstant això, cap d’aquests procediments s’assembla prou a la realitat. Però, si compartim responsabilitats ambientals dins de la cadena de subministrament, estem proporcionant incentius i eines basades en informació per millorar el seu comportament ambiental”, explica Albertí.
Els investigadors proposen assignar els impactes globals a la ciutat on es produeix el consum, mentre que els impactes locals s’assignen a la ciutat on es produeixen els impactes. “Aquest procediment d’assignació és la forma preferida pels actors enquestats de compartir responsabilitats al llarg de la cadena de subministrament”, destaca Roca.
Tenint en compte les conseqüències globals del canvi climàtic que afecten en gran mesura a la vida urbana, “aquest treball aplana el camí per a realitzar l’ACV de la ciutat amb una perspectiva de sostenibilitat, que podria resultar en l’estandardització de les Declaracions Ambientals de Ciutats”, conclou Albertí.
*La Càtedra UNESCO ESCI-UPF és, juntament amb la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa i RISE, part d’una divisió de recerca a ESCI-UPF que s’ocupa de les tres dimensions de la sostenibilitat.
Article de referència
Albertí, J., Roca, M., Brodhag, C., & Fullana-i-Palmer, P. (2018). Allocation and system boundary in life cycle assessments of cities. Habitat International.
