Projecte: “Memòria d’un poble: La comunitat gitana catalana”
Un projecte recupera la història de la comunitat gitana del Raval barceloní
El presentarà el CSIC el dimarts 11 desembre a la Residència d’Investigadors a Barcelona (carrer de l’Hospital 64)
És una memòria oral col·laborativa impulsada per un grup de dones de les Associacions Carabutsí i Inter-Acció, amb el suport i assessorament de científics de la Institució Milà i Fontanals del CSIC
Sota el nom “Coneixent el passat per construir el nostre futur”, un grup de dones de l’Associació Carabutsí explora la genealogia de la comunitat gitana al barri del Raval, de Barcelona, a través de la recerca de fotografies familiars i del registre videogràfic de testimonis del col·lectiu.
El projecte es presentarà aquest dimarts 11 de desembre, a les 12 h., a la Residència d’Investigadors del CSIC a Barcelona (carrer de l’Hospital 64), en un acte presidit pel Coordinador Institucional del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo, i la presentació de l’antropòloga Araceli González, el musicòleg Emili Ros Fàbregas i l’arqueòleg Juan F. Gibaja, tots ells investigadors de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) i assessors de la iniciativa.
Les integrants del grup presentaran l’estat del projecte, que es desenvolupa des de fa menys d’un any. El projecte té com a objectiu recuperar la memòria de la cultura gitana al Raval. No obstant això, la gran aspiració del col·lectiu és cristal·litzar totes aquestes activitats en un Eco Museu Urbà.
Al Raval des del segle XV
Si bé els censos per ètnia o religió estan prohibits, els pocs estudis realitzats indiquen que encara viuen unes 500 persones de la comunitat gitana al barri del Raval.
No obstant això, la seva presència es remunta a molt abans. Existeixen dades que registren l’arribada de la comunitat gitana al Raval en, almenys, el segle XVIII, amb cognoms que es poden rastrejar fins al dia d’avui, si bé hi ha documents que daten la seva arribada a Catalunya al segle XV.
El vessant antropològica del projecte s’ocupa de la creació d’un banc de memòria oral col·laborativa de la comunitat del barri, a través de l’enregistrament d’entrevistes a persones d’aquest col·lectiu.
També han configurat una ruta sobre els orígens de la rumba catalana, nascuda al Raval, que explora els llocs més emblemàtics del gènere musical. El recorregut es posarà en marxa a partir del proper any i les pròpies integrants del col·lectiu exerciran de guies.
Altres projectes comuns en l’arqueologia
Aquest grup de dones de l’Associació Carabutsí i Inter-Acció també participen en la realització d’un teatre d’ombres que explora l’empremta neolítica. Aquesta acció s’emmarca dins del projecte “Integra>Ciència: Divulgació científica sense barreres”, finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), que busca portar l’arqueologia i la prehistòria a col·lectius “oblidats” per la difusió científica , i que dirigeix la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF-CSIC).
Aquestes iniciatives estan subvencionades per l’Ajuntament de Barcelona, l’Obra Social la Caixa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i compten amb el suport del Casal de Barri Folch i Torres.
Juan Gibaja conclou: “Des de fa dos anys venim organitzant activitats divulgatives al voltant de l’Arqueologia i la Prehistòria. Aquestes activitats estan dirigides especialment a col·lectius normalment “oblidats “per la difusió científica. És el cas del col·lectiu gitano, les persones amb minusvalideses, de la tercera edat o immigrants nouvinguts. Parlem d’”oblidats” perquè els museus, els parcs arqueològics o els esdeveniments científics no organitzen gaires activitats pensades i adaptades a ells. Polítics, agents socials, científics, conservadors, professors, tots hem de ser capaços d’usar les eines necessàries perquè la ciència arribi a tota la societat i pugui gaudir d’ella”.♦
