Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Una exposició reivindica l’obra de l’arquitecte noucentista Josep Maria Pericas, un dels grans exponents del moviment

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

1200_15160930641.-Retrat_de_Pericas_(Principis_del_segle_XX-Arxiu_Pericas).Monument_a_Jacint_Verdaguer_(Folgueroles,_1908

La mostra es podrà veure al Museu de l’Art de la Pell de Vic fins el 28 d’abril

L’última planta del Museu de l’Art de la Pell de Vic acull, des d’aquest dijous, una àmplia exposició sobre l’arquitecte noucentista Josep Maria Pericas, que fa un repàs a la seva vida i obra. Tot i ser fill de la ciutat, es tracta d’una figura poc coneguda. El comissari, Aleix Catasús, ha explicat a l’ACN que d’alguna manera la mostra busca “donar-lo a conèixer i que se’l reconegui”, perquè després, a partir d’aquí, se’l pugui valorar. Catasús ha recordat que Pericas, juntament amb Rafael Masó i Josep Puig i Cadafalch, és un dels arquitectes catalans més importants de principis del segle XX i “punta de llança” del moviment noucentista.

‘Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966. Arquitecte’ és la primera exposició sobre l’arquitecte vigatà, reconegut també com un dels exponents del noucentisme a Catalunya. La mostra intenta donar a conèixer l’univers creatiu de Pericas, que sorgeix sobretot de la combinació de l’avantguarda europea del moment – el secessionisme vienès – combinat amb la idea de tradició, ordre i moderació que havia incorporat de les seva època d’estudiant i del seu contacte amb el bisbe Josep Torras i Bages. “Ell ajunta aquests dos mons i crea el seu univers”, ha assenyalat Aleix Catasús, comissari de l’exposició. En aquesta línia, l’altre comissari de l’exposició, Josep Maria Claparols -arquitecte i net de Pericas-, ha destacat que la seva arquitectura té dues referències molt clares. D’una banda, el coneixement de la natura – per la seva gran passió per l’excursionisme-, de l’arquitectura catalana de l’època i el medievalisme i, de l’altra, la modernitat que donava a la seva arquitectura a partir del coneixement del corrent predominant de l’època al centre d’Europa, sobretot Olbricht. A grans trets, alguns dels elements que es repeteixen en les seves obres són, per exemple, els sòcols de pedra, les portalades amb reminiscència romànica, els estucats plans de color groguenc, les barbacanes o l’ús del ferro forjat. Claparols ha fet referència a unes paraules del també arquitecte Oriol Bohigas per contextualitzar Josep Maria Pericas en la història de l’arquitectura a Catalunya. I és que conjuntament amb Rafael Masó, Pericas representa ,”dins el petit desgavell de l’arquitectura noucentista”, “un fil prim entre el període del modernisme i l’arquitectura racionalista dels anys 30”. Entre els treballs més destacats que va desenvolupar Pericas i que queden recollits a l’exposició hi ha la Casa Bayés de Vic, el convent de les Josefines o la Torre Nova de la Coromina de Torelló (una casa d’estiueig). A Barcelona, destaca l’Església de la Mare de Déu del Carme o la Casa Pericas, delimitada per la Rambla Catalunya, el carrer Còrsega i l’avinguda Diagonal. Però per Josep Maria Claparols, les obres estrella de Pericas són la Casa Puig de Vic i la clínica mental de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta última sobretot pel que representava en aquell moment. L’hospital va ser un encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya “en un moment en què el país s’estava fent de i nou i calien obres grans i emblemàtiques”. Per Catasús, l’Església de la Mare de Déu del Carme, al Raval de Barcelona, és un edifici molt ric de Pericas i conté molts elements que defineixen la seva arquitectura. Josep Maria Pericas també va ser arquitecte municipal de Vic, i arquitecte del bisbat de Vic i Barcelona i per això els testimonis de la seva obra es poden veure a molts racons del territori. De la seva etapa com arquitecte municipal de Vic en destaca la bandera que va crear per a la ciutat, que es pot veure exposada a la mostra, i també els treballs de les teieres que s’identifiquen encara ara a la muralla de la ciutat. En l’última part de l’exposició, dedicada al món decoratiu del disseny, també s’ha reproduït l’interior domèstic i també els interiors religiosos que feia Pericas, com una reixa per la basílica de Montserrat, o l’estructura d’un llit. “S’ha esperat molt”, han assenyalat Claparols i Catasús en referència a posar una mica de llum sobre la figura de l’arquitecte Josep Maria Pericas. “Fa 25 anys que parlem de fer una exposició sobre Pericas”, ha lamentat Claparols. A més, ha reivindicat que Pericas és dels pocs arquitectes catalans que utilitza un llenguatge que es pot reconèixer fàcilment. “Amb el modernisme, per exemple, això no passa. S’utilitza un llenguatge que a vegades no saps de qui és”, ha assenyalat.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere