Codi de pràctiques contra la desinformació : la Comissió Europea demana als signataris que facin més esforços

La Comissió Europea publica avui els primers informes dels signataris del codi de bones pràctiques contra la desinformació signat el mes d’octubre del 2018. La Comissió Europea es congratula pels progressos assolits, però també demana als signataris que facin més esforços durant el període previ a les eleccions europees del 2019.

Google, Facebook, Twitter, Mozilla i les associacions que representen el sector de la publicitat han fet públics avui els seus primers informes sobre les mesures que estan prenent per complir amb el codi de bones pràctiques sobre desinformació. S’han registrat alguns avenços, especialment pel que fa a l’eliminació de comptes falsos o a la limitació de la visibilitat dels webs que fomenten la desinformació. Tot i així, cal prendre més mesures a tots els estats membres de la UE per garantir la plena transparència dels anuncis polítics a l’inici de la campanya de les eleccions europees, permetre l’accés a les dades de les plataformes que es dediquen a la recerca i garantir una bona col·laboració entre les plataformes i els estats membres a través dels punts de contacte del sistema d’alerta ràpida.

«És cert que els signataris del codi de bones pràctiques han pres mesures, com ara oferir als usuaris més maneres d’aconseguir més detalls sobre la font d’una història o d’un anunci. Però ara el que han de fer és garantir que tots els ciutadans de la UE disposin d’aquestes eines, supervisar-ne l’eficàcia i anar-se adaptant contínuament als nous mitjans que s’empesquin els qui es dediquen a fer i difondre desinformació. No hi ha temps a perdre», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió Europea, responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

«Amb la posada en marxa de la xarxa electoral europea que van engegar la setmana passada les institucions de la UE i amb els informes que avui publiquem, estem intensificant el ritme d’actuacions en tots els fronts per garantir la celebració d’unes eleccions lliures i justes. Espero que les empreses compleixin amb el seu propi discurs i respectin els seus compromisos. No tenim gaire temps i, per tant, cal que actuem de seguida», ha declarat avui també la comissària europea de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Věra Jourová.

«Atesa la proximitat de les eleccions europees, m’omple de satisfacció qualsevol progrés en la lluita contra la desinformació. Ara bé, encara hem de ser més ambiciosos abans del mes de maig. No volem llevar-nos l’endemà de les eleccions i adonar-nos que hauríem d’haver fet molt més», hi ha afegit avui també el comissari de la Unió de la Seguretat, Julian King.

«Els informes que avui publiquem se centren en actuacions urgents, com ara la retirada de comptes falsos. És un bon començament. Espero que els signataris intensifiquin la seva supervisió i millorin la seva informació i la seva col·laboració amb els verificadors de dades i amb la comunitat investigadora. Hem de garantir que els nostres ciutadans tinguin accés a una informació de qualitat i objectiva que els permeti triar amb coneixement de causa», ha reblat avui també la comissària d’Economia i Societat Digitals, Mariya Gabriel.

Segons els informes sobre les mesures adoptades fins al 31 de desembre del 2018, hi ha temes on la feina de les plataformes en líniaha avançat més, com ara la retirada de comptes falsos o el descrèdit dels responsables de la desinformació, però també n’hi ha on han avançat menys. Concretament, els informes demostren el següent:

• Facebook ha pres o està prenent mesures per aplicar tots els compromisos assolits, però encara ha d’oferir més claredat sobre la manera com aquesta xarxa social desplegarà les seves eines d’apoderament dels consumidors i impulsarà la col·laboració amb els verificadors de dades i amb la comunitat investigadora a tota la UE.
• Google ha pres mesures per complir tots els seus compromisos per millorar el control dels anuncis, la transparència de la publicitat política i la informació de què disposen els usuaris, a més de les eines i el suport necessaris per apoderar-los quan estiguin navegant pel ciberespai; tot i així, algunes eines només estan disponibles en un petit nombre d’estats membres; a més, la Comissió fa una crida perquè el cercador en línia de Google doni encara més suport a la recerca.
• Twitter ha donat prioritat a les actuacions contra els actors malintencionats i al tancament de comptes falsos o sospitosos i de sistemes/bots automatitzats; tot i així, encara ens cal més informació sobre la manera com restringirà Twitter l’activitat dels vectors de desinformació i la promoció de les seves piulades.
• Mozilla està a punt de llançar una nova versió millorada del seu navegador per blocar per defecte la publicació de continguts d’altres webs; ara bé, Mozilla hauria de ser més concret i explicitar com pretén aconseguir d’aquesta manera blocar la informació sobre les consultes dels usuaris a Internet perquè aquesta informació no es pugui fer servir per dur a terme campanyes de desinformació.

En els propers informes la Comissió espera que Google, Facebook, Twitter i Mozilla adoptin un enfocament més sistemàtic que permeti fer un seguiment regular i una avaluació correctes en funció de les dades de rendiment.

Pel que fa a les associacions comercials que representen el sector de la publicitat (la Federació mundial de la publicitat, l’Associació europea d’agències de comunicació i l’Oficina interactiva europea de la publicitat), la Comissió reconeix els esforços que estan fent per millorar el coneixement que tenen els ciutadans del codi de bones pràctiques contra la desinformació, però també pren bona nota de l’absència de signataris corporatius i subratlla la tasca fonamental que pertoca a les marques i als anunciants a l’hora de desacreditar els vectors de desinformació.

Properes etapes

Els informes que avui publiquem descriuen les mesures adoptades per les plataformes en línia i pel sector de la publicitat abans del 31 de desembre del 2018. Aquest mes gener del 2019 les plataformes en línia han de facilitar a la Comissió Europa informació detallada. Aquest primer informe mensual es publicarà el mes de febrer del 2019 i fins al mes de maig del 2019 anirà seguit cada mes d’altres informes similars. Això permetrà a la Comissió de comprovar que abans de les eleccions europees s’han aplicat polítiques eficaces pel que fa a la integritat dels processos electorals.

A final del 2019 la Comissió durà a terme una avaluació exhaustiva del primer període de dotze mesos de vigència del codi de bones pràctiques contra la desinformació. En cas que els resultats no siguin satisfactoris, la Comissió podrà proposar més mesures fins i tot de caràcter normatiu.

Rerefons

El seguiment del codi de bones pràctiques contra la desinformació forma part del pla d’acció contra la desinformacióque la Unió Europea va aprovar el passat mes de desembre per reforçar les capacitats i millorar la col·laboració entre els estats membres i les institucions europees a l’hora d’abordar de manera proactiva les amenaces que planteja la desinformació.

Els signataris dels informes van subscriure amb caràcter voluntari el codi de bones pràctiques contra la desinformació el mes d’octubre del 2018. La finalitat del codi de bones pràctiques contra la desinformació és atènyer els objectius establerts en la comunicació de la Comissió del mes d’abril del 2018, que inclou una àmplia gamma de compromisos que s’articulen a l’entorn de les cinc qüestions següents:

• Tallar els ingressos per publicitat dels comptes i dels webs que tergiversin la informació i oferir als anunciants les eines de seguretat i la informació més adients sobre els webs que es dediquin a desinformar.
• Permetre la divulgació de publicitat política i de publicitat basada en qüestions polítiques i socials.
• Disposar d’una política clara sobre la identitat i els serveis automatitzats en línia (anomenats «bots» o ordinadors zombis) i prendre mesures per tancar els comptes falsos.
• Oferir informació i eines per ajudar la gent a prendre decisions amb prou coneixement de causa, facilitar l’accés a qüestions d’interès públic i donar sempre prioritat a fonts fiables.
• Proporcionar als investigadors un accés que compleixi la normativa de privacitat per tal que puguin traçar i entendre millor com es propaga i quin impacte té la desinformació.

El codi de bones pràctiques contra la desinformació està relacionat amb les mesures incloses en el paquet electoral que el president Juncker va fer públic en el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 2018 per garantir la celebració d’unes eleccions al Parlament Europeu lliures, justes i segures. Aquestes mesures inclouen el foment d’una més gran transparència en els anuncis sobre política a Internet i la possibilitat d’imposar sancions per ús il·legal de dades personals per tal d’influir deliberadament en el resultat de les eleccions europees. A més, s’ha aconsellat als estats membres que creïn una xarxa nacional de cooperació electoral integrada per les administracions pertinents, com ara les juntes electorals o els responsables de la ciberseguretat, de la protecció de dades o dels cossos de seguretat, i que designin un punt de contacte que participi en una xarxa de cooperació electoral a nivell europeu. La primera reunió a nivell europeu va tenir lloc el 21 de gener del 2019.♦