L’Observatori de Bioètica i Dret de la UB rebutja la gestació subrogada
Creu que suposa la “mercantilització del cos humà” i alerta de les “situacions de vulnerabilitat que genera”
L’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona ha fet públic aquest dimarts un document on rebutja la gestació subrogada perquè suposa la “mercantilització del cos humà” i també per les “situacions de vulnerabilitat que genera”. En el cas que finalment es regulés aquesta pràctica, el text recomana un conjunt de garanties que hauria d’incloure la llei. També subratlla que en el marc europeu només està permesa al Regne Unit, Grècia i Portugal, mentre que a la resta de països està prohibida o no regulada. En tot cas, insisteix que “genera nombrosos dubtes sobre els drets de la gestant, així com sobre la situació d’explotació de les dones”.
L’observatori insisteix que no és una tècnica de reproducció assistida com les altres, perquè exigeix la participació d’una dona “en un projecte reproductiu aliè que és, quantitativament i qualitativament, diferent de qualsevol altra col·laboració reproductiva”. La dona ha d’estar embarassada “intentant no implicar-se ni psicològicament ni emocionalment, i renunciant després a tot vincle personal, afectiu i jurídic amb el nascut”, continua el document, que constata la instrumentalització de la dona en tot aquest procés. Al seu parer, no tota relació humana “ha de ser dirigida per la dinàmica del mercat”, i alerta del risc d’explotació de dones vulnerables en països pobres o en vies de desenvolupament. Pel que fa al consentiment voluntari per ser mare gestant, l’observatori apunta que “la possibilitat d’elecció individual ve determinada per la posició que hom ocupa en el mercat”. “Cal prendre mesures perquè certs aspectes de la vida reproductiva no s’organitzin com a meres relacions de comerç”, conclou. Si malgrat tot es decidís regular la qüestió a Espanya, el document proposa una sèrie de garanties mínimes, com per exemple que la pràctica sigui gratuïta, que hi hagi un control judicial i que la dona gestant pogués revocar el seu consentiment en qualsevol moment, fins al cap d’unes setmanes després del naixement.♦
