En marxa un ordinador que pot interpretar 10 milions de gigues de dades mèdiques a 133 bilions d’operacions per segon
StarLife impulsa la recerca biomèdica i la medicina personalitzada
L’ordinador StarLife està en marxa per impulsar i donar servei a la recerca biomèdica d’excel·lència i la medicina de precisió, incloent la comprensió del funcionament dels organismes vius, el desenvolupament de fàrmacs i el tractament de malalties. La capacitat de càlcul del nou equip, que ha costat 1,7 milions d’euros i es va engegar fa sis mesos, és de 133 bilions d’operacions per segon, la capacitat d’emmagatzematge és de 10 milions de gigues i la memòria central de 9.100 gigues. Aquest nou sistema està ubicat al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i forma part del mateix ecosistema computacional que el superordinador MareNostrum 4. L’equip que s’ha presentat aquest dimecres ha estat una iniciativa del BSC, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut per a la Recerca en Biomedicina de Barcelona (IRB).
StarLife té una capacitat de càlcul de 132,8 teraflops (133 bilions d’operacions per segon), la capacitat d’emmagatzematge de 9,5 petabytes (10 milions de gigues) i la memòria central de 9,1 terabytes (una memòria RAM de 9.100 gigues). El director d’operacions de BSC, Sergi Girona, ha explicat que la principal característica del nou equip és que és “fàcilment reconfigurable i adaptable a les diverses necessitats”. Les dades moleculars, òmiques, imatges mèdiques, dades de dispositius mèdics i històries clíniques generades pels hospitals i centres de recerca seran interpretades i integrades en entorns de simulació a través d’aquesta nova màquina. Mateo Valero, director de BSC, ha destacat la importància de la coordinació entre institucions. Valero ha afegit que hi ha “molta feina per fer” i que la posada en marxa de l’equip és “un pas petit però important”. El director de l’IRB, Francesc Posas, ha explicat que la iniciativa parteix d’una voluntat de col·laboració que va arrencar el 2014 amb un programa conjunt de biologia computacional. Ha destacat que des de l’IRB es farà servir el nou projecte per treballar en l’estructura molecular de l’ADN i en la genòmica del càncer, amb un enfocament cap a la medicina personalitzada. La nova infraestructura permetrà donar servei a investigadors d’arreu del món a través de l’Arxiu Europeu de Genomes i Fenomes EGA, el principal centre mundial de custòdia i distribució de dades genòmiques i mèdiques sobre malalties humanes, segons ha explicat el director del CRG, Luis Serrano. L’equipament està ubicat físicament a les instal·lacions del Barcelona supercomputing Center i s’incorpora, amb funcions complementàries, a l’ecosistema computacional integrat del que forma part també el superordinador MareNostrum 4.StarLife és un sistema de computació i emmagatzematge que ha tingut un cost d’1,7 milions d’euros, un 43% aportats per la Generalitat de Catalunya a través de fons FEDER, un 22% per la Caixa i el 35% restant és una inversió conjunta del BSC, el CRG i l’IRB Barcelona. En l’acte de presentació també hi ha participat el secretari general de Política Científica del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Rafael Rodrigo; el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró, i el secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau.♦