La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya ha fet una radiografia del paper de la dona empresària a Catalunya
Un de cada tres empresaris a Catalunya és una dona. Així ho posa de manifest l’estudi de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) ‘El retrat de les dones emprenedores de Barcelona’, presentat aquest dijous a la tarda a Vic en el marc de la primera Trobada Dona i Empresa. “Estem en un moment dolç i cada vegada són més les dones que emprenen i s’animen”, ha explicat la investigadora Patrícia Illa, que reconeix, però, que “encara existeixen moltes limitacions”. La taxa d’emprenedoria femenina actual ronda el 7%, situant-se per primera vegada en uns barems molt similars als d’abans de la crisi.
Coincidint amb el 9-M, Vic ha acollit una jornada de debat per despertar l’emprenedoria femenina a la comarca d’Osona. La cita ha servit per donar a conèixer els resultats de l’estudi ‘El retrat de les dones emprenedores a Barcelona’, a càrrec de les professores de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVIC-UCC Anna Pérez-Quintana i Anna Sabata-Aliberch i la investigadora externa Patrícia Illa. L’estudi sorgeix, ha explicat Sabata, a petició de Barcelona Activa davant de la “inexistència” de referents numèrics i només “percepcions” sobre el paper que juga la dona en el camp de l’emprenedoria.
El 39% a Barcelona
El treball ha unificat les xifres de l’Enquesta de Població Activa, l’informe GEM-Catalunya, vides laborals i els usuaris de Barcelona Activa. Posa de manifest, que a Catalunya el 33% dels empresaris són dones, mentre que a la capital catalana la xifra ascendeix fins al 39%.Centrant-se específicament en Barcelona, se n’extreuen altres conclusions com que les dones es fan autònomes més grans, de mitjana als 36 anys davant dels 34 dels homes. També “duren menys”, ha dit Sabata, al voltant dels 8 anys de mitjana –ells són 10. També destaca que més dones emprenedores tenen estudis superiors -69% elles i 67% ells-; que el comerç al detall i l’hostaleria són els sectors majoritaris; o que, a diferència dels homes, que acostumen a crear les empreses per “oportunitat”, en el cas de les dones també hi ha una àmplia mostra que ho fan per “necessitat”.
”Més visibles però feina per fer”
A l’hora d’analitzar les conclusions, Illa ha remarcat que cada vegada més el paper de la dona emprenedora “s’està fent més visible” però que queda molta feina per fer. Entre els motius que justifiquen el perquè “elles s’atreveixen menys”, l’experta ha apuntat que manquen “referents femenins de lideratge”. “La cultura empresarial encara es construeix en clau masculina i sense referent ni t’ho planteges”, ha afegit. Basant-se en entrevistes a expertes en l’àmbit, altres raons que explicarien la diferència amb el sexe masculí, ha dit Illa, serien la baixa confiança en les seves capacitats “i que són més exigents”; el fet que la dona ha de dirigir “dues empreses a casa i fora per manca de corresponsabilitat”; o que tenen un “baix coneixement dels recursos de suport existents per a l’emprenedoria”.♦