Un estudi de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya determina que la qualitat biològica dels rius i rieres d’Osona és “bona”
La investigació també revela que hi ha trams de qualitat mediocre com el Gurri o el Meder al seu pas per Vic
Un estudi del Centre d’Estudis Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya determina que els rius i rieres d’Osona tenen una qualitat biològica “bona o molt bona”, unes conclusions que segueixen la tendència dels últims anys. Durant el 2018 s’han mostrejat 19 trams fluvials i, d’aquests, quinze tenen una qualitat biològica “bona o molt bona”. Si bé es destaca que en cap punt el resultat de l’avaluació ha estat “molt dolent”, hi ha trams amb qualitat mediocre, com el Gurri al seu pas per Vic, o “dolenta”, al riu Méder (Vic) o a la riera del Sorreig (Sant Boi de Lluçanès) i en què els investigadors recomanen que “caldria treballar-hi per revertir la situació”. Els resultats s’atribueixen principalment a una pluviometria molt elevada i, en conseqüència, a cabals també molt elevats.
L’estudi diu que s’ha detectat un augment dels nutrients (nitrogen i fòsfor) en alguns dels sectors de riu que circulen per la plana agrícola com el Rimentol, al Gurri riu amunt del barri de la Serra de Senferm, al polígon industrial de Malloles (Vic) i riu avall de l’EDAR de Vic, al Sorreigs (Sant Boi de Lluçanès) i al Meder (Vic). Els autors del treball d’investigació apunten al rentat dels camps de conreu com a principal causa, encara que no l’única, d’aquest increment. Els cursos fluvials de magnitud menor i que travessen superfícies urbanes, com passa a Vic, mostren una degradació important, segons l’estudi, sobretot de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera, que reverteixen en la qualitat biològica i general de l’ecosistema fluvial. La qualitat del bosc de ribera es manté estable, ni millora ni empitjora respecte a les avaluacions anteriors. El curs principal del Ter mostra una qualitat bona de bosc de ribera a excepció dels trams que transcorre pels nuclis urbans de Manlleu i Roda de Ter, molt modificats. Els afluents localitzats en àrees forestals i amb agricultura extensiva mostren una qualitat bona o molt bona. Per contra, no passa el mateix amb els afluents que transcorren per la plana agrícola o per zones urbanes i industrials on la qualitat és mediocre o dolenta. Els trams de riu analitzats pertanyen als termes municipals de Vic, Manlleu, les Masies de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer, Torelló, Taradell, Sant Quirze de Besora, Sant Boi de Lluçanès, Roda de Ter, Santa Maria de Besora, l’Esquirol i Rupit. Per fer l’estudi, es mesuren paràmetres generals de cada punt –cabal-, es determina la qualitat de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera, la qualitat fisicoquímica -temperatura, pH, conductivitat elèctrica i oxigen dissolt- i la qualitat biològica de l’aigua, fent servir els macroinvertebrats aquàtics -escarabats, sabaters, cuques de capsa, entre d’altres- com a indicadors de qualitat. Aquest estudi, que el CERM elabora de forma anual, compta amb el suport dels ajuntaments de Vic i Manlleu, i amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic.♦