Un estudi identifica un tipus de neurona no descrit fins ara a l’amígdala que podria estar implicat en l’autisme
Són cèl·lules “de simulació” perquè aprenen de la pressa de decisions d’altres individus
Un estudi identifica un tipus de neurona no descrit fins ara a l’amígdala que, en cas de disfunció, podria estar implicat en l’autisme i en l’angoixa social. Són cèl·lules “de simulació”, perquè aprenen de la pressa de decisions d’altres individus. Psicòlegs i filòsofs han suggerit des de fa temps que la simulació és el mecanisme que utilitza l’ésser humà per comprendre la ment dels altres, però la base neuronal d’aquest complex procés no havia estat identificada fins ara. El treball suggereix que aquestes neurones permeten que els animals, i potencialment també els humans, reconstrueixin l’estat d’ànim del seu interlocutor i prediguin les seves intencions. En aquest estudi, publicat a la revista ‘Cell’, ha participat Gustavo Deco, director del Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF.
Els investigadors van enregistrar l’activitat de neurones de l’amígdala de micos mentre participaven en tasques d’aprenentatge observacional. Situats per parelles, un davant de l’altre, amb una pantalla tàctil entre els dos individus, els animals havien de prendre una decisió si volien obtenir una recompensa. Per maximitzar la seva recompensa, els animals havien d’aprendre i fer el seguiment de les probabilitats de recompensa associades a les diferents imatges que es mostraven en pantalla. L’estudi permetia que els animals observessin les opcions que prenia el seu company i que aprenguessin els valors de recompensa de cadascuna de les imatges. Els investigadors van veure que, un cop intercanviades les imatges, l’animal observador podia fer ús d’aquest coneixement quan li arribava el torn de triar. Quan un animal observava el seu company, les neurones de l’amígdala de l’observador semblaven fer una decisió de càlcul. Aquestes neurones eren capaces de fer una predicció sobre el valor de recompensa de les opcions d’elecció del company abans que es decidís, coherent amb un procés de decisió simulat. Aquests patrons d’activitat es van produir de manera espontània. Basant-se en els resultats obtinguts, els científics van crear el primer model computacional dels circuits neuronals de l’amígdala implicats en la cognició social. Les neurones de simulació i decisió estan estretament barrejades dins de l’amígdala. Els autors han aconseguit distingir entre elles i les seves diferents funcions gràcies al model computacional. Els científics suggereixen que una alteració en la funcionalitat de les neurones de simulació podria empobrir el comportament social i provocar autisme o ansietat social.♦
