Claustre de la Universitat de Barcelona: El rector centra el seu informe en els quatre eixos vertebradors del Pla estratègic UB 2030

En la sessió ordinària del Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit aquest dijous, 4 de juliol, el rector, Joan Elias, ha estructurat el seu informe al voltant de quatre eixos que són els que vertebren el Pla estratègic UB 2030, juntament amb el que ha anomenat elements facilitadors, en referència als recursos i a l’entorn que han de possibilitar el desenvolupament de les estratègies definides en el Pla. Abans de l’inici de la sessió, el col·lectiu Doctorandes en Lluita ha llegit un manifest en què han demanat al rector que doni resposta a totes les reivindicacions dels treballadors predoctorals i es comprometi a aplicar-les en els propers mesos, com ja s’ha fet en altres universitats.

El rector ha explicat que cal una reflexió sobre l’oferta formativa i revisar les diferents normatives lligades a la docència. Ha destacat que ja s’ha finalitzat la revisió de la normativa de dobles titulacions i que s’està ultimant un esborrany definitiu de la normativa d’avaluació i plans docents. Ha fet referència a la tasca en innovació docent i al projecte RIMDA i ha explicat la posada en marxa de les proves pilot de la migració del Campus Virtual al núvol. També ha volgut destacar el treball en la regulació de la creació i funcionament de les càtedres i aules UB. En relació amb la política de beques, ha explicat que s’ha mantingut i ampliat la cobertura del programa propi BKUB i que s’ha creat el nou programa de beques Màster+ UB per captar talent i fomentar vocacions científiques.

 Lideratge i incorporació de talent

«La UB es manté com a primera universitat de l’Estat i, segons diversos rànquings, com a primera universitat de l’espai educatiu iberoamericà», ha afirmat Elias, que ha recordat que els rànquings mostren una lleugera millora de resultats en el que portem d’any. Respecte a la recerca, la UB vol prioritzar tots els programes que suposen captació de talent. En aquest sentit, el contracte programa de recerca s’ha incrementat fins a 803.000 euros. Pensant en la renovació generacional, també s’ha dissenyat un programa COFUND amb la UE per incorporar talent jove. Ja s’ha completat la posada en funcionament del nou PDA de recerca, que representa un millor reconeixement dels investigadors. Així mateix, ha remarcat que cal un equipament competitiu per a la recerca i ha explicat la convocatòria de renovació d’equipament obsolet.

 Noves aliances internacionals

El rector ha repassat la tasca d’internacionalització de la UB, amb la signatura de 52 convenis internacionals el darrer semestre, la participació a fires internacionals, els contactes bilaterals amb altres universitats i l’activitat a xarxes internacionals. Igualment, ha donat les principals xifres de l’activitat internacional de recerca. Així mateix, ha dedicat un apartat al Campus de las Américas. S’ha referit igualment a l’aliança CHARM-EU, liderada per la UB, en aliança amb el Trinity College de Dublín, la Universitat d’Utrecht, la Universitat de Montpeller i la Universitat Loránd Eötvös de Budapest, i que ha estat un dels disset projectes seleccionats per la Comissió Europea per a la creació de les primeres universitats europees. «Que la Universitat de Barcelona encapçali un dels projectes premiats en aquesta primera convocatòria situa la nostra institució al capdavant de la innovació en universitats a Europa», ha destacat. El rector ha finalitzat aquesta part del seu discurs amb les reunions i les publicacions que s’han dut a terme en el marc de la xarxa LERU, i ha recordat que la Universitat de Barcelona acollirà l’Assemblea de Rectors de la LERU el proper novembre.

 Compromís amb la societat

El rector ha destacat algunes de les accions realitzades per garantir la igualtat i el respecte dels drets de les persones de la comunitat UB, com ara l’elaboració i aprovació del nou Protocol d’actuació contra l’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual i identitat sexual i altres conductes masclistes, i ha avançat també alguns dels projectes que s’estan preparant per al curs vinent, com la creació de l’Ateneu UB, amb l’objectiu que els professors jubilats que ho desitgin puguin mantenir una relació amb la UB.

Ha destacat la creació de la Comissió de Desenvolupament Sostenible i ha posat en relleu que des de la Fundació Solidaritat UB es continua impulsant les activitats vinculades al programa d’acollida de persones refugiades i provinents de zones en conflicte. Joan Elias ha fet referència a les actuacions en emprenedoria, així com al disseny d’un programa específic d’intensificació de transferència de coneixement. El rector també ha parlat del Pla integral per a la gestió, la preservació i l’enriquiment del patrimoni cultural de la UB i ha fet referència a l’aprovació, a finals de març, del Pla especial integral per a la regulació del Campus de les Arts a Can Ricart.

Elias ha començat el capítol d’elements facilitadors amb la tasca per a la transformació digital de la Universitat. Sobre finançament i infraestructures, ha esmentat diverses iniciatives per obtenir nous recursos i ha explicat que s’ha iniciat la reforma del model de finançament de les administracions de centre. En l’àmbit de personal, ha recordat que un dels objectius principals és el disseny d’estratègies que portin a desenvolupar la plantilla de professorat. Ha donat la xifra que el nombre de places convocades en els diferents concursos del 2019 s’ha triplicat respecte a les del 2017 i, entre altres iniciatives, ha explicat que s’ha dissenyat el programa propi d’R+D+i per fomentar carreres científiques.

Durant el torn obert de paraules, s’ha instat el rector a incloure la perspectiva feminista en totes les actuacions de la UB, incloent-hi l’oferta acadèmica, i acabar amb la cultura del patriarcat. Així mateix, s’han fet reivindicacions al voltant de les condicions contractuals precàries tant del PAS i com de la resta de col·lectius, i s’ha demanat al rector que inverteixi més recursos en recerca. La polèmica generada pels preus de la Residència Aleu o els canvis organitzatius en algunes unitats transversals també han estat objecte de les intervencions.

El rector ha fet una intervenció al Claustre per parlar específicament de finançament, el tema que «posa més en problemes aquesta Universitat i el conjunt del sistema». Ha repassat les accions conjuntes de tots els rectors sobre aquesta problemàtica des de l’ACUP, que actualment presideix la UB, i ha donat algunes xifres concretes, com ara la disminució en 60 milions d’euros del Programa d’inversions universitàries. També ha posat en relleu que la UB és la universitat «més castigada» per les retallades en finançament i, concretament, que han disminuït en 52 milions d’euros les transferències de la Generalitat. Malgrat totes les dificultats, el rector ha defensat que les universitats han demostrat que saben fer les coses i ha finalitzat explicant tot un conjunt d’iniciatives que es duran a terme, com ara presentar la proposta d’un pla de xoc de finançament que permeti tornar l’any vinent als 900 milions d’euros destinats a universitats públiques, xifra prèvia a les retallades, i arribar als 1.300 milions l’any 2022.♦

Fotografia: El col·lectiu Doctorandes en Lluita ha llegit un manifest.