Comissió Europea: Les plataformes d’Internet presenten els seus informes d’autoavaluació sobre l’aplicació del codi de bones pràctiques sobre la desinformació

D’acord amb el que estableix el codi de bones pràctiques sobre la desinformació, la Comissió Europea publica avui els primers informes d’autoavaluació de Facebook, Google, Microsoft, Mozilla, Twitter i de set associacions comercials europees que representen plataformes d’Internet. Els informes dels signataris del codi exposen els avenços fets aquest últim any en la lluita contra la desinformació a Internet. El codi de bones pràctiques d’autoregulació es va engegar el mes d’octubre del 2018 i és un pilar important del pla d’acció contra la desinformació.

La comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Věra Jourová, el comissari de la Unió de la Seguretat, Julian King, i la comissària d’Economia i Societat Digitals, Mariya Gabriel, han fet pública la següent declaració conjunta:

«Ens omple de satisfacció que els signataris del codi de bones pràctiques ja hagin publicat els seus informes d’autoavaluació sobre la manera com estan complint els seus compromisos. Concretament, cal lloar el compromís adquirit per les plataformes d’Internet de dur a terme polítiques més transparentes i de col·laborar més estretament amb els investigadors, els verificadors de dades i els estats membres. Tot i així, val a dir que el progrés varia molt d’un signatari a un altre i que els informes inclouen poca informació sobre l’impacte real de les mesures d’autoregulació adoptades l’any passat i sobre els mecanismes de control independents.

Si bé és evident que les eleccions al Parlament Europeu del 2019 van ser víctimes de casos de desinformació, les mesures i els informes mensuals previs a les eleccions van permetre de reduir les interferències i de millorar la integritat dels serveis, van frenar els incentius econòmics de què va gaudir la desinformació i van garantir una més bona transparència de la publicitat política basada en qüestions concretes. Tot i així, es manté el nivell de propaganda i de desinformació automatitzades a gran escala i encara queda molta feina a fer en tots els àmbits.

No podem acceptar això de cap de les maneres com si ja fos un fet normal.

Encara que els esforços de les plataformes d’Internet i dels verificadors de dades puguin reduir la viralitat nociva, continua havent-hi una necessitat urgent que les plataformes d’Internet estableixin una autèntica col·laboració amb una gamma més àmplia d’organitzacions de confiança i independents. L’accés a les dades facilitades fins ara no respon encara a les necessitats dels investigadors independents.

Finalment, malgrat els importants compromisos assolits per tots els signataris, no ens en podem estar de lamentar que el codi de bones pràctiques encara no hagi estat subscrit per cap altra plataforma ni per cap altre agent corporatiu del sector de la publicitat».

Principals conclusions dels informes d’autoavaluació

– En comparació amb les dades dels informes del mes d’octubre del 2018, els signataris del codi de bones pràctiques demostren haver assolit una més gran transparència; ara hi ha un diàleg més estret amb les plataformes pel que fa a les seves polítiques contra la desinformació.

– Tot i que en els informes d’autoavaluació s’hi parla molt més que no pas abans dels progressos fets en relació amb els compromisos que pertocava supervisar a la Comissió entre el mes de gener i el mes de maig abans de les eleccions al Parlament Europeu del 2019, val a dir també que hi falta informació sobre els compromisos assolits per apoderar consumidors i comunitat investigadora; el subministrament de dades i d’eines de cerca continua sent esporàdic i arbitrari i no respon a les necessitats dels investigadors perquè en puguin fer un control independent.

– L’abast de les mesures encetades per cadascuna de les plataformes per complir amb els seus compromisos també varia considerablement; a més, hi ha moltes diferències d’un estat membre a un altre pel que fa a l’aplicació de mesures, a la col·laboració amb els interessats i a la sensibilitat amb els contextos electorals nacionals.

– Els informes d’autoavaluació inclouen informació sobre les mesures d’aplicació del codi de bones pràctiques i, fins i tot, sobre la mètrica que fa servir la UE.

– La congruència i el nivell de detall varia força d’un informe a l’altre; els paràmetres que s’hi fan servir són sobretot indicadors dels canals de sortida, com ara el nombre de comptes desactivats.

Properes etapes

L’avaluació global de la Comissió sobre l’eficàcia del codi de bones pràctiques encara es troba en fase d’estudi. A més dels informes d’autoavaluació dels signataris, la Comissió tindrà en compte el següent:

– La contribució del grup d’entitats reguladores europees de serveis audiovisuals, tal com estableix el pla d’acció contra la desinformació.

– L’avaluació per part d’una organització tercera triada pels signataris, tal com estableix el codi de bones pràctiques sobre la desinformació.

– L’avaluació d’un consultor independent contractat per la Comissió i prevista per a començaments del 2020.

– Un informe de la Comissió sobre les eleccions del 2019 al Parlament Europeu, que es presentarà els propers mesos.

Sobre aquesta base la Comissió publicarà la seva avaluació global a començaments del 2020. Si l’aplicació de les mesures que estableix el codi de bones pràctiques no són prou satisfactòries, la Comissió podrà proposar-ne d’altres, fins i tot, de naturalesa regulatòria.

Rerefons

La Unió Europea ha combatut activament la desinformació des del 2015. Arran de la decisió del Consell Europeu del mes de març del 2015 per posar fre a les campanyes de desinformació provinents de Rússia, es va crear el grup de treball East StratCom del Servei Europeu d’Acció Exterior. A més, el 2016 es va aprovar un marc comú sobre la lluita contra les amenaces híbrides, que va anar seguit el 2018 de la comunicació conjunta sobre l’augment de la resiliència i l’impuls de les capacitats per fer front a les amenaces híbrides.

El mes d’abril del 2018 la Comissió va presentar una política europea i uns instruments d’autoregulació per combatre la desinformació a Internet. El mes d’octubre del 2018 el codi de bones pràctiques sobre la desinformació va ser signat per Facebook, Google, Twitter i Mozilla i per diverses associacions comercials que representen plataformes d’Internet, per la indústria publicitària i pels anunciants. Els informes d’autoavaluació que s’han publicat avui segueixen la línia dels informes de referència presentats el mes de gener del 2019 i dels informes mensuals de Facebook, Google i Twitter, de gener a maig del 2019, especialment focalitzats en la integritat de les eleccions europees. Cal afegir que Microsoft va signar el codi de bones pràctiques sobre la desinformació el 2019.

En una comunicació conjunta publicada el mes de juny del 2019 la Comissió i l’Alta Representant informaven dels progressos assolits en la lluita contra la desinformació i de les principals conclusions extretes de les eleccions europees. Aquest informe posava de manifest que, tot i que les eleccions europees del mes de maig no havien estat indemnes davant de la desinformació, les mesures adoptades per la UE i per nombrosos periodistes, verificadors de dades, plataformes d’Internet, administracions nacionals, investigadors i també la societat civil van contribuir a reduir frenar les ingerències estrangeres i les campanyes engegades per manipular l’opinió pública.

A més de les mesures adoptades contra la desinformació, el mes de maig del 2016 la Comissió ja havia pactat amb les plataformes d’Internet una mesura per lluitar contra la incitació il·legal a l’odi a Internet, és a saber, el codi de conducta de la UE, que se centra en els continguts contraris a la legislació.♦