Comença el primer JOC D’ESCAPADA sobre la llengua catalana i Pompeu Fabra
La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el president de l’Institut d’Estudis Catalans inauguren ‘A l’ombra de sant Pau’, que té el català, Fabra i les ‘Converses filològiques’ com a fil conductor
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, van inaugurar (18/11/2019) el primer joc d’escapada sobre la llengua catalana i Pompeu Fabra, anomenat A l’ombra de sant Pau. La sala Jaume Massó i Torrents de l’IEC és l’escenari del joc, on els primers participants del joc van poder estrenar el joc. Van localitzar les proves i van poder resoldre els enigmes per sortir de la sala.
El primer joc d’escapada que té la llengua catalana i Pompeu Fabra com a fils conductors és una iniciativa dels impulsors de la Ruta Pompeu Fabra, Mònica Montserrat i David Paloma, que té el suport de de la Direcció General de Política Lingüística i de l’IEC.
Durant la inauguració, la directora general de Política Lingüística va remarcar que “A Barcelona es poden fer 194 jocs d’escapada en 251 sales. De jocs d’escapada en català, n’hi ha. Que tingui com a tema el català, aquest és el primer”. Franquesa també va afegir que Política Lingüística ha ofert entrades promocionals gratuïtes per participar en les 23 sessions previstes inicials, amb gran acceptació perquè la majoria estan esgotades. S’està treballant per poder oferir entrades per a properes sessions. Per la seva banda, el president de l’IEC va incidir en què el joc tingui com a fil conductor l’il·lustre lingüista i gramàtic català: “Com en la guerra i l’amor tot s’hi val per recordar Fabra, també un joc d’escapada”.
A l’ombra de sant Pau hi poden jugar grups d’entre 4 i 6 persones, que han de resoldre en només 45 minuts una sèrie d’enigmes en l’espai tancat de la sala Massó i Torrents, el despatx actual del secretari general. El joc està ambientat a finals de la Guerra Civil espanyola. En concret, el 17 de març de 1938, quan la ciutat de Barcelona va patir uns dels bombardejos més mortífers de la guerra. Una de les bombes va afectar el despatx de Pompeu Fabra, sense que ell hi fos aquell dia. Els participants, per poder sortir de la sala, han de trobar set converses filològiques d’un gran valor per al futur de la llengua catalana que el Mestre tenia desades en aquest despatx.♦
Fotografia: Pompeu Fabra.
