Balanç d’intervencions arqueològiques i paleontològiques a Catalunya el 2019 amb intervenció de la Generalitat

La consellera Vilallonga destaca que el Departament de Cultura ha fet enguany una inversió directa de més de 2,2 milions d’euros destinats a intervencions i proteccions de patrimoni arqueològic i paleontològic

A la presentació del balanç d’excavacions arqueològiques s’han exposat troballes excepcionals, com un calze de plata del segle XIV que va aparèixer a la necròpolis propera a l’església de Santa Maria de Besora, i que per primera vegada s’ha mostrat en públic

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha fet avui (21/11/3019) balanç de les intervencions arqueològiques i paleontològiques que han tingut lloc aquest 2019 a Catalunya, en el decurs de les quals s’han produït troballes excepcionals com un calze de plata del segle XIV que va aparèixer sobre el braç esquerre de l’individu enterrat a la necròpolis propera a l’església de Santa Maria de Besora; una llàntia d’oli de terracota en forma de gladiador en una excavació preventiva a l’Àrea Residencial Estratègica de l’Estrella, a Badalona, o tres espectaculars fòssils de dinosaure sauròpode d’uns 23 metres de longitud recuperats al paratge del Gavarresa a Suterranya, al Pallars Jussà.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha explicat que, durant el 2019, el Departament de Cultura ha fet una inversió directa de “més de 2,2 milions d’euros destinats a intervencions i proteccions de patrimoni arqueològic i paleontològic”, i que s’han dut a terme més d’un miler d’actuacions que tenen com a objectiu documentar, protegir, investigar i divulgar el nostre passat.

Vilallonga ha posat en valor la feina i la passió amb la que treballen dels professionals del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural per fer possible aquests descobriments, i ha recordat que “aquest Servei d’Arqueologia i Paleontologia celebrarà el seu 40è aniversari l’any vinent”.

En l’acte, celebrat al Palau Marc de Barcelona, seu del Departament de Cultura, també hi han participat la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Maite Miró.

Elsa Ibar ha destacat que el Departament de Cultura destina 2,4 milions d’euros quadriennals per al pla de recerca.

En total s’han realitzat 1.024 intervencions arqueològiques i paleontològiques arreu de Catalunya. La majoria corresponen a intervencions preventives (861), aquelles que es realitzen quan es projecta la realització d’obres i poden afectar restes arqueològiques o paleontològiques, seguides de les intervencions de recerca (157). Les intervencions d’urgència, realitzades directament pel Departament de Cultura, suposen un nombre reduït d’intervencions (7) que s’han realitzat en indrets on no es coneixia l’existència de restes i s’han descobert durant la realització d’una obra.

Intervencions del Pla de Recerca 2018-2021

Pel que fa a les 157 intervencions de recerca que s’emmarquen en el Pla de Recerca 2018-2021 de la Generalitat de Catalunya, la demarcació territorial on s’han realitzat més intervencions és la de Lleida, seguida de Girona i Barcelona, Tarragona, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre.

D’aquestes 157 intervencions, la prehistòria és la cronologia amb més nombre d’actuacions (58), ja que és el període que abasta més cronologia (del paleolític inferior a l’edat de bronze). Cal remarcar les realitzades en jaciments medievals i moderns (17), més enllà de les realitzades en arqueologia preventiva, i les intervencions de recerca en paleontologia.

Pel que fa a les intervencions preventives, la majoria s’han dut a terme a la demarcació de Barcelona, amb més de 300 intervencions. És la zona més urbanitzada de Catalunya i hi ha molts ajuntaments que en el seu planejament i catàleg contemplen la necessitat de realització d’intervencions arqueològiques. Destaca la ciutat de Tarragona, l’antiga Tàrraco, amb més de 200 intervencions, i Girona amb 150, on ha incrementat la demanda d’intervencions promogudes des del planejament municipal.  Lleida amb unes 60 i Terres de l’Ebre amb una trentena els van al darrera. En aquests casos moltes intervencions estan derivades de tasques agrícoles i de planejament urbanístic.

Troballes singulars

Del miler d’actuacions realitzades a Catalunya durant el 2019, n’hi ha algunes que destaquen per la seva singularitat i importància científica d’impacte nacional. En l’àmbit de la paleontologia, el Camp dels Ninots a Caldes de Malavella ha localitzat enguany un excepcional conjunt de fauna que va morir en un esdeveniment volcànic, i, com hem indicat, al paratge de les Gavarres a Suterranya, al Pallars Jussà, s’han trobat 3 fòssils espectaculars que pertanyen a un dinosaure sauròpode d’uns 23 metre de longitud.

Intervencions preventives com les de l’Àrea Residencial Estratègica de l’Estrella, a Badalona, o la del conjunt monumental del Castell de Besora, a Osona, han portat a la llum dues peces molt singulars: una llàntia d’oli de terracota en forma de gladiador en el cas de Badalona, i un calze de plata del segle XIV que va ser trobat sobre el braç esquerre d’un individu enterrat a la necròpolis del voltant de l’església de Santa Maria de Besora.

En la recerca, les intervencions impulsades a la zona de terrissaires del jaciment andalusí del Pla d’Almatà de Balaguer i a les Coves del Fem al Priorat han posat al descobert una sala de modelatge del taller de ceramista i una cabana d’una antiguitat de 6.700 anys, respectivament.

Als jaciments de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura intervindrà aquest 2019 en tots ells a través d’excavacions, prospeccions i consolidacions. Als grans jaciments d’Empúries i Ullastret s’han posat al descobert la façana portuària de la ciutat grega d’Empòrion i estructures del barri portuari, mentre que a Ullastret s’ha trobat una sèrie d’edificacions a l’interior del fossat, així com la part d’un pont que permetria travessar el fossat. Als jaciments ibèrics de Coll del Moro a Gandesa i Castellet de Banyoles a Tivissa, a la província de Tarragona, s’han posat al descobert una part important de la muralla i una nova àrea d’ocupació, respectivament.

Actualment, s’està excavant al conjunt monumental d’Olèrdola (Alt Penedès) i avui comença l’excavació al poble de Santa Creu de Rodes, del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes a l’Alt Empordà. A finals d’any, tindran lloc dos actuacions importants, la zona de l’escena del teatre romà de Tarragona i la del jaciment ibèric de Molí d’Espígol a Tornabous que reprèn enguany les excavacions.

Finalment, l’arqueologia subaquàtica continua la seva tasca de recerca, enguany centrada en el jaciment lacustre de la Draga (Banyoles) i el vaixell romà d’Illes Formigues.♦

 Dossier complet de les intervencions arqueològiques i paleontològiques a Catalunya el 2019… clicar aquí