Un estudi de la Fundació Wassu UAB mostra deficiències en l’aplicació del protocol català contra la Mutilació Genital Femenina

La manca de formació i de treball preventiu fan que s’activi el protocol de MGF amb mesures punitives

La Fundació Wassu UAB dóna a conèixer les principals conclusions de dos estudis emmarcats en projectes finançats pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social (MITRAMISS) i cofinançats pel Fons d’Asil , Migració i Integració (FAMI) de la Unió Europea. El treball “Mutilació genital femenina (MGF). Informe d’avaluació del model d’actuació de la Generalitat de Catalunya (2002-2018)”, analitza la posada en marxa del protocol català creat el 2002. La iniciativa va ser impulsada pel Parlament l’any 2001, que va instar el Govern de la Generalitat a dissenyar un pla de xoc en què es va crear un marc legal autonòmic que inclou la MGF i el protocol d’actuació sobre aquesta pràctica. No obstant això, després de 16 anys d’implementació, d’una revisió en 2007 i de la seva reedició el 2009, l’impacte del model no havia estat avaluat.

 L’estudi realitzat per Fundació Wassu UAB, planteja que l’Administració catalana no ha apostat per la formació a professionals d’Atenció Primària, ni treballat a favor de l’empoderament real de la població afectada per la pràctica. En aquest context, les actuacions en què s’ha incorregut acaben sent majoritàriament punitives, exacerbant el control i l’estigmatització de les comunitats, arribant fins i tot a vulnerar drets humans i desestructurar famílies.

 “El que hem vist, tant en la investigació com en el nostre treball diari, és que es recorre directament als cossos de seguretat, saltant-se els primers nivells de prevenció. Això és contradictori amb el mateix protocol d’actuació, que diu que la intervenció judicial és l’últim recurs que cal utilitzar”, planteja la Dra. Adriana Kaplan, directora executiva de Fundació Wassu UAB.

Des de l’entitat, manifesten la seva preocupació per la persecució que es fa a les nenes reagrupades que han estat mutilades, així com l’augment de casos que finalitzen amb retirades de passaports. També, remarquen la inquietud per la quantitat de sentències condemnatòries a partir del 2011, ja que de les cinc estatals, quatre han estat dictades a Catalunya. Aquest tipus d’intervencions afecta directament les famílies, a més de la seva relació amb els i les professionals, generant desconfiança per part de les comunitats cap als serveis d’Atenció Primària.

Malgrat tot, l’equip rescata exemples de bones pràctiques en alguns municipis com Badalona i Santa Coloma de Gramenet a Catalunya, i Bilbao a País Basc, on s’ha prioritzat la coordinació entre professionals de diferents àmbits, reforçant el primer nivell dels protocols d’actuació, amb resultats positius.

“En aquestes ciutats, gràcies a la feina preventiva, s’ha evitat denúncies innecessàries. Fins al moment, totes les nenes que han viatjat als països d’origen dels seus pares han tornat intactes. Això és gràcies al fet que cada possible cas de risc s’ha valorat de forma única”, plantegen des de l’equip de Fundació Wassu UAB.

L’informe d’avaluació va ser presentat a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, als que Fundació Wassu UAB busca transferir el coneixement i l’experiència de més de 30 anys de treball en la matèria. De cara a l’any 2020, la idea és posar en marxa mecanismes per treballar en conjunt al voltant de la formació de professionals i al treball comunitari en matèria de prevenció de la MGF.

Compromís Preventiu

L’equip d’investigació de l’entitat, ha volgut aprofundir en l’avaluació dels models preventius i aquest cap d’any publicarà un estudi sobre l’ús i aplicació del Compromís Preventiu, en el marc del projecte Diàleg intercultural per a la prevenció i atenció de la Mutilació genital Femenina a Espanya.

El Compromís Preventiu és un document dissenyat el 1998 per la Dra. Kaplan, i compartit amb diferents/es professionals que el van posar a prova i van contrastar amb diferents famílies que van viatjar a l’Àfrica. El model, d’accés lliure, va ser cedit a l’Institut Català de la Salut (ICS) el 2006, i en diferents municipis i comunitats autònomes s’ha modificat d’acord a les seves necessitats. El seu ús també s’inclou en diversos protocols d’actuació a nivell estatal.

Els resultats que s’avancen mostren que és una eina valorada com a útil per part de famílies i professionals. No obstant això, els i les entrevistades coincideixen que per si sol és insuficient.

“No em sembla que hauríem de centrar-nos únicament en l’eina del Compromís Preventiu. Crec que la prevenció en aquesta matèria requereix una visió integral, que ha de tenir moltíssimes més eines de suport i, segurament, les eines més importants són les intangibles, són aquelles que empoderen una família en habilitats i en formació i sensibilització suficient per prendre les seves pròpies decisions.” (Cita cedida per Fundació Wassu: Tècnica de l’Ajuntament de Bilbao).

Les línies d’acció s’han de plantejar amb l’objectiu de crear espais de sensibilització i reflexió en les comunitats, de forma horitzontal, promovent el debat, escoltant les demandes de les famílies i responent als seus interessos.

D’altra banda, a través de les entrevistes, es posa de manifest la importància de remarcar el caràcter voluntari de la signatura, perquè la seva absència no desencadeni en l’aplicació de mecanismes punitius.

“No es pot obligar a signar el Compromís Preventiu sense explicar-ho. Cal que els professionals facin a la família partícip del protocol i treballar molt més amb les comunitats perquè així sigui. Això és el que diu el protocol, però no s’està fent i el que passa és que llavors el compromís preventiu s’entén com un atac a la seva cultura.” (Cita cedida per Fundació Wassu: Migrant del Senegal resident a Catalunya).

Algunes xifres destacades de la mostra de professionals enquestats:

– El 95% considera que la funció del Compromís Preventiu és reforçar la posició dels pares i mares, tot descarregant-los de les pressions socials i familiars en origen.

– Un 30% també considera que la signatura del document tracta de demostrar que el/la professional ha fet un treball de sensibilització amb la família.

– Pel que fa al moment en què es presenta el Compromís Preventiu, el 14% creu que s’ha de signar durant la primera visita de la família i el 42% planteja l’ús abans d’un viatge. Només el 35% considera que s’ha de signar després d’un procés de sensibilització i si la família considera que pot ser útil per a ella.

Educar per canviar

En concordança amb la crítica a la manca de formació a professionals i sensibilització a comunitats, Fundació Wassu UAB llança la seva primera campanya amb l’eslògan Educar per canviar #StopMutilaciónGenitalFemenina, que serà publicada en el nou entorn web de l’entitat, així com a les seves xarxes socials.

El disseny i art van ser a càrrec de roger Cano, director creatiu de l’agència TBWA i del fotògraf Jordi Bernabé. Tots dos professionals, en col·laboració amb Fundació Wassu UAB, busquen a més de conscienciar la població general sobre la MGF, canviar el focus de la victimització, tot traslladant la mirada cap a la força dels que s’han empoderat per mitjà de la informació i han decidit abandonar la pràctica.

Per a la directora de Fundació Wassu UAB, la proposta plantejada per Cano i Bernabé és coherent amb la feina que realitza la fundació, que ha apostat sempre per un model educatiu en què la informació es transfereix i comparteix. “Els 30 anys que portem treballant per l’abandonament de la MGF, ens han ensenyat que imposar la seva eradicació no és el camí cap a un canvi real. Creiem, fermament, que el veritable canvi neix quan les persones són capaces de poder triar, i les eleccions autèntiques es donen quan disposes d’informació, des d’un diàleg respectuós amb el context sociocultural”, explica Adriana Kaplan.♦