Jornada de portes obertes a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita

Podran veure’s, entre d’altres, les instal·lacions de cultius aquàtics, així com larves de llobarro, llavors de cloïsses, nacres adultes, cultius de fitoplàncton, llenguados i esturions

S’hi oferiran dues xerrades, una sobre els desafiaments de l’aqüicultura, i una altra sobre els reptes que planteja el canvi climàtic per a la seguretat alimentària dels productes del mar

La Jornada se celebra el 29 de novembre, i s’emmarca dins del Dia de l’Aqüicultura, amb què es vol reivindicar l’aqüicultura com a font sostenible de producció d’aliments

Fitoplàncton i zooplàncton, larves de llobarro i de cloïsses, nacres adultes, i esturions, llissals i llenguados reproductors es podran veure el pròxim divendres, 29 de novembre, en una jornada de portes obertes a la seu de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita. S’hi oferiran visites guiades per conèixer veure les instal·lacions de cultius aquàtics amb els seus sistemes de depuració de l’aigua, la nau de bioseguretat on es fan els assajos de patologia, i els laboratoris dels programes de recerca en Aqüicultura i en Aigües Marines i Continentals. També s’hi impartiran dues xerrades: una sobre els desafiaments de l’aqüicultura al segle XXI, a càrrec de l’investigador Enric Gisbert, i una altra sobre els reptes que comportarà el canvi climàtic per a la seguretat alimentària dels productes del mar, que serà a càrrec de l’investigador Jordi Diogène.

Durant la jornada també es podrà visitar l’exposició “Migratoebre”, que dona a conèixer aquest projecte finançat pel programa LIFE de la Unió Europea i que té com a finalitat recuperar peixos migradors com l’anguila o l’esturió al riu Ebre, on van extingir-se fa anys.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, inaugurarà la jornada a les 11 del matí.

Consulteu aquí el programa de la jornada.

Un dia per reivindicar l’aqüicultura

La Jornada se celebra en el marc del Dia de l’Aqüicultura, que és el 30 de novembre. El Dia de l’Aqüicultura se celebra des del 2012 i és una iniciativa de l’Observatori Espanyol de l’Aqüicultura que vol traslladar a la societat la importància de l’aqüicultura al país i el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, l’I+D+I i la creació de riquesa i benestar a les zones rurals i les litorals.

L’aqüicultura és la producció a l’aigua d’animals i plantes de manera eficient, i pot entendre’s com l’anàleg de la ramaderia i l’agricultura, però dins de l’aigua. Amb 4.000 anys d’història no ha estat fins als darrers cinquanta anys que l’aqüicultura ha esdevingut una activitat socioeconòmica rellevant que dona feina a més de 12 milions de persones al món. A més, és un sistema de producció d’aliments amb una gran projecció de futur, perquè els recursos necessaris per produir un quilogram d’aliments aptes per al consum són menors a l’aigua que a la terra. A això, cal afegir-hi que el 70% de la superfície del planeta és aigua, li cal poca aigua dolça, i les taxes de reproducció dels aliments aquàtics són superiors a les dels vertebrats terrestres en diversos ordres de magnitud. També, que els animals aquàtics converteixen els aliments de forma més eficient perquè floten a l’aigua i no els cal energia per mantenir la temperatura corporal.

La recerca de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita

La seu de Sant Carles de la Ràpita de l’IRTA acull els programes de recerca en Aqüicultura i en Aigües Marines i Continentals. La recerca del programa d’Aqüicultura duu a terme projectes de recerca adreçats a millorar la reproducció i l’alimentació dels organismes de cultiu, així com a entendre les possibles patologies i a desenvolupar nous sistemes de recirculació d’instal·lacions d’aqüicultura. El programa d’Aigües Marines i Continentals, per la seva banda, se centra en els àmbits de les zones costaneres, zones humides i conques fluvials, i aborda qüestions com la seguretat alimentària dels productes del mar, la salut dels ecosistemes i la biodiversitat tenint en compte el canvi climàtic i el canvi global. Entre d’altres, estudia els desequilibris de nutrients a les conques fluvials, la regressió del Delta de l’Ebre, els gasos d’efecte hivernacle dels arrossars, la protecció de la biodiversitat i, en concret, l’avaluació de les poblacions de nacres, el desenvolupament de biosensors per la detecció de patògens i toxines, la dinàmica de les poblacions de fitoplàncton productores de toxines marines, la qualitat i seguretat alimentària del marisc, i la ciguatera.♦