Ha mort l’escriptora Isabel-Clara Simó, una militant dels Països Catalans
Aquest passat dilluns (13/01/2020) ha mort l’escriptora i periodista valenciana Isabel-Clara Simó. Tenia 76 anys i des de feia mesos tenia una malaltia degenerativa.
Al llarg de quatre dècades va publicar una cinquantena llarga de títols, molts d’ells traduïts a altres llengües, de temàtiques i gèneres molt diversos: novel·la però també poesia, teatre, assaig, guions i articles a la premsa, que van fer d’ella una de les figures més populars de la literatura en català.
Entre les novel·les destaquen “Històries perverses” (Premi Crítica Serra d’Or) i, sobretot, “La salvatge“, amb què va guanyar el Premi Sant Jordi.
Altres títols seus són “El gust amarg de la cervesa”, “Amor meva”, “Homes” o “Dones” –portada al teatre i al cinema– i, més tard, “El caníbal”, “L’amant de Picasso” o “Jonàs”.
La seva trajectòria va començar amb “És quan miro que hi veig clar”, que va guanyar el Premi Víctor Català el 1978.
Com a periodista, va exercir de directora del setmanari Canigó, va ser columnista al diari Avui i ara al Punt Avui.
També fou delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Independentista militant
Amb un estil directe i àgil, la seva narrativa estava dedicada a explicar històries en què indagava sobre la naturalesa humana.
Va ser una lluitadora tenaç i compromesa amb els seus ideals: la justícia social, el feminisme, la llengua i el país. Independentista convençuda, deia haver estimat aferrissadament els Països Catalans.
Va rebre premis i reconeixements molt diversos, però un dels que més il·lusió li va fer li va arribar ja molt al final: el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, fa tres anys, el 2017.
Valenta, mordaç i irònica, Isabel-Clara Simó sempre deia que escrivia per sentir-se viva, i ho va fer gairebé fins al final de la vida.♦
