QUÈ SABEM DEL NOU coronavirus TROBAT A LA XINA? / Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

Els investigadors de l’IRTA Joaquim Segalés i Júlia Vergara-Alert, i el cap de la Unitat d’Alta Biocontenció del centre IRTA-CReSA, Xavier Abad, responen preguntes sobre el nou coronavirus. 

Els científics del programa de Sanitat Animal treballen des de fa més de 5 anys en l’àmbit dels coronavirus, en concret amb el coronavirus MERS-CoV, i el 2016 van presentar un prototip de vacuna per a dromedaris, que van publicar a Science.

El 31 de desembre de 2019 les autoritats sanitàries xineses van informar a la Organització Mundial de la Salut (OMS) la identificació d’un nou tipus de coronavirus (2019-nCoV) que, a data d’avui, ja ha provocat 221 casos de persones infectades i un total de 6 morts. L’origen del brot se situa en un mercat de carn i peix de la ciutat de Wuhan, a la Xina, però encara es desconeix la causa inicial del brot i la capacitat de transmissió del virus.

Científics del programa de Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) treballen des de fa anys en l’àmbit dels coronavirus, en concret amb el tipus de coronavirus MERS-CoV, i el 2016 van testejar per primera vegada un prototip de vacuna per a dromedaris ―que són el reservori de MERS-CoV― per prevenir-ne la transmissió. La recerca es va publicar a la revista Science, i els experiments de l’estudi es van realitzar a les instal·lacions d’Alta Biocontenció de l’IRTA-CReSA, que permet treballar amb patògens de grup de perillositat 3, segons els criteris de l’OMS. Actualment, l’equip segueix realitzant estudis amb MERS-CoV en altres espècies de camèlids com alpaques i llames.

Els investigadors Dr. Joaquim Segalés i Dra. Júlia Vergara-Alert, de l’equip de recerca de coronavirus del programa de Sanitat Animal de l’IRTA, i el cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de les instal·lacions del centre IRTA-CReSA, el Dr. Xavier Abad, responen preguntes sobre aquest nou coronavirus trobat a la Xina.

 Què és el “nou coronavirus de 2019” o “2019-nCoV”? 

És un virus de la mateixa família que el SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu), i que el MERS (Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà). Són malalties zoonòtiques, és a dir, malalties que es transmeten d’animals a humans, però també tenen capacitat de transmetre’s entre humans. Se’ls anomena coronavirus per la forma del patogen i principalment afecten el tracte respiratori, principalment els pulmons, causen malaltia greu i en alguns casos la mort. Els principals símptomes d’aquestes malalties són més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris de moderats a greus.

 Com ha aparegut aquest nou coronavirus?

Els primers casos van aparèixer a mitjans de desembre, en plena època de grip, quan a la ciutat de Wuhan (Xina) van començar a ingressar als hospitals diverses persones afectades per un procés de pneumònia. Es va detectar que tots aquests pacients treballaven o visitaven amb freqüència el mercat de marisc i carn de Huanan. Encara es desconeix quin va ser l’origen de la infecció, malgrat que s’especula que podria provenir d’animals infectats, tal com ja va succeir en els casos de SARS i de MERS.

En un primer estudi, en el qual ha participat l’equip expert en coronavirus de l’IRTA-CReSA, s’ha suggerit que les civetes, popularment conegudes com a gat mesquer, i els pollastres, podrien ser portadors del virus. No obstant, “aquesta és una predicció molt inicial que caldrà confirmar a través de futurs estudis epidemiològics i experimentals”, remarca l’equip expert en coronavirus.

 De quina manera està afectant a la població el nou coronavirus?

Després que el govern xinès informés del brot a l’OMS, l’1 de gener de 2020 es va clausurar el mercat i es va començar el procés de desinfecció. El mateix dia 1 va morir el primer pacient i el dia 17, el segon. Coincideix que els dos casos fatals eren persones d’edat avançada amb problemes de salut previs. El 7 de gener es va descriure el primer cas de persona infectada a Tailàndia i un altre primer cas a Japó. Segons l’OMS, en els dos casos eren persones que havien visitat Wuhan (la ciutat on hi havia les persones ingressades). El 9 de gener es va relacionar la pneumònia amb el nou coronavirus.

 Els primers estudis per investigar aquest nou coronavirus, en marxa

Ens pocs dies, diversos centres de recerca a nivell mundial, sobretot de la Xina, han aconseguit identificar diferents seqüències genètiques del nou coronavirus, confirmant que té un 70% de similitud amb el SARS. D’altra banda s’estan realitzant esforços per aïllar el virus. Amb això es podria començar a conèixer millor el virus i desenvolupar potencials vacunes o altres tractaments, i elaborar proves diagnòstiques específiques.

 Quines mesures s’han de prendre en les instal·lacions que manipulen coronavirus o mostres en aquests casos?

Els coronavirus són virus de transmissió aèria però també es poden transmetre per objectes o substàncies recentment contaminades, com passa amb el virus de la grip. Les mesures bàsiques són una higiene estricta i l’ús correcte de equips de protecció individual (EPIs), que en aquest cas serien guants, preferiblement de canya llarga; mascareta respiratòria de nivell de protecció FFP3; pantalla facial o protecció ocular i bata de frontal sòlid. Al final de cada acció, en abandonar la sala de treball en qüestió, cal un rentat de mans intens i efectiu. Un aspecte imprescindible és que, com que es tracta d’un virus respiratori, l’aire de la sala no deriva cap a altres sales i es filtra abans de sortir a l’exterior per evitar que el virus s’escampi. En les instal·lacions hospitalàries les precaucions serien les mateixes, adaptades a la millor cura del pacient.

 Segons les dades inicials, la mortalitat del nou coronavirus és de l’1,5%, però caldrà fer-ne un seguiment diari per veure com evolucionen els casos

Per ara, el “2019-nCoV” es pot considerar menys agressiu en les seves conseqüències, si ho comparem amb els coronavirus de la mateixa família, el SARS i el MERS. L’epidèmia de SARS, amb l’últim cas reportat fa més de 15 anys, va provocar la mort de 800 persones i infectar-ne unes 8.000 amb una taxa de mortalitat al voltant del 10%. El MERS, encara actiu però geogràficament contingut a la Península Aràbiga, ha infectat prop de 2.500 persones amb més de 850 casos fatals amb una mortalitat del 35%.♦

 Fotografia: Equip de protecció individual (EPI) per treballar amb nivell de Bioseguretat 3. Autor: IRTA-CReSA (CC BY-NC 2.O)