Una investigació de la Glasgow Caledonian University i la UVic-UCC relaciona el sedentarisme amb la incontinència urinària en dones grans
Un projecte innovador de la Glasgow Caledonian University i la UVic-UCC troba el primer vincle entre el comportament sedentari i la incontinència en dones grans
Els científics alerten en contra de les pastilles d’incontinència com a solució a llarg termini per als problemes de la bufeta
La universitat britànica planteja ara desenvolupar una aplicació interactiva de salut per proporcionar dades més exactes sobre com pal·liar el problema
Investigadors del grup de recerca Ageing Well de la Glasgow Caledonian University (GCU), amb la col·laboració del coordinador del grup de recerca Methodology, Methods Models and Outcomes of Health and Social Science (M3O) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Javier Jerez-Roig, han trobat el primer enllaç directe entre el sedentarisme i la incontinència urinària en dones grans, després d’analitzar dades de 459 dones de més de 60 anys amb diferents tipus d’incontinències.
Els investigadors recomanen a les dones seure menys i seguir tècniques senzilles per solucionar problemes de la bufeta en comptes d’escollir com a primera opció les compreses –que només s’han d’utilitzar quan el tractament ha fallat i com a darrer recurs. Hi ha tres trastorns principals per al control de la bufeta en les dones; un és la incontinència d’estrès o per esforç, sovint relacionada amb el procés de part i la debilitat muscular que provoca fuites, el segon és la incontinència d’urgència, en què les persones no arriben al vàter a temps a causa d’un problema amb el control de la bufeta, i el tercer és una barreja de tots dos (tipus mixt), que és el més freqüent en dones grans.
Les dones que han participat en l’estudi formaven part d’una cohort de 5.500 persones escollides aleatòriament per l’Enquesta Nacional de Salut i Nutrició dels Estats Units (NHANES) i que van portar un acceleròmetre, dispositiu per mesurar l’activitat física, les 24 hores del dia durant cinc dies.
Una de les autores del treball, publicat a la revista PLOS ONE (The Public Library of Science ONE), la professora Joanne Booth, explica: “Sabem que l’activitat física pot ajudar en els problemes de la bufeta, però és la primera vegada que s’ha trobat una associació significativa entre comportament sedentari i incontinència en una gran cohort.”
“Asseure’s menys – moure’s més”
El coordinador de l’M3O, Javier Jerez-Roig, que va passar sis mesos a la GCU treballant amb els investigadors de l’Ageing Well després de ser guardonat amb la beca de mobilitat José Castillejo per a joves investigadors, finançada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports espanyol, destaca que és fonamental “asseure’s menys – moure’s més” i “desglossar les estones d’asseure’s en períodes de menys de 18 minuts”. També, diu, “sabem que estar assegudes és dolent per a aquest col·lectiu, però fins ara no s’havia trobat evidència que pogués estar associat amb les pèrdues d’orina quan aquests períodes de sedentarisme són prolongats. Específicament, el tipus d’incontinència que sembla estar-hi més relacionat és el d’urgència, així que aconsello a les dones que s’asseguin menys i es moguin més.”
L’estudi prova que les dones amb incontinència urinària estan assegudes durant períodes de temps un 19% més llargs que les que no la pateixen. “Ara que sabem que hi ha un vincle directe entre la incontinència d’urgència i estar assegudes massa temps, hem de buscar estratègies per afrontar-ho. La solució no seria solament dir a les dones que facin exercicis musculars del sòl pelvià, sinó promoure que es moguin més i reduir el temps que s’asseuen per millorar, particularment, la incontinència d’urgència”, afegia la professora Booth.
Les solucions al problema de la incontinència
De cara al futur més proper, l’equip de l’Ageing Well de la GCU està pensant a desenvolupar noves tecnologies de salut per proporcionar a les dones informació més exacta sobre com mantenir el control de la bufeta.
A hores d’ara, per pal·liar el problema de la incontinència a curt termini hi ha múltiples opcions, com medicació, bolquers, etc. Els investigadors han observat que “la urgència augmenta a mesura que s’envelleix i pot ser que si no ets tan sedentari, millori. Certament, sabem que seure molt temps no ajudarà a la situació”. No obstant, adverteixen que la medicació només s’hauria d’utilitzar com a últim recurs un cop explorades totes les altres vies (fisioteràpia, mesures conductuals, etc.).
A més, s’ha pogut veure que “ara hi ha més dones que mai que compren compreses per a la incontinència. Les prestatgeries dels supermercats n’estan plenes. Això no havia passat mai”, deia Booth. “Tota la publicitat de materials per a la incontinència a les pantalles dels televisors n’està normalitzant l’ús com a solució per a aquest problema. Els missatges que s’estan publicant són que pots ser sexy encara que portis una compresa, però no és normal tenir pèrdues: és comú, però no és normal”.
L’entrenament és un altre mètode fonamental, segons la professora Booth “tres quartes parts de les dones poden millorar o curar els seus problemes d’incontinència mitjançant tècniques molt senzilles, com ara l’entrenament de la bufeta o exercicis musculars del sòl pelvià, movent-se més i modificant els hàbits, com ara la ingesta de líquids.”♦
