COMUNICAT DELS DEGANS I DEGANES: Les facultats d’educació de Catalunya, contra la formació de mestres en línia
COMUNICAT DELS DEGANS I DEGANES D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA
“Els degans/anes d’Educació de les universitats catalanes, davant de la proposta de promoure i impulsar els estudis de formació inicial de mestres a distància a Catalunya, manifesten el següent:
1.- La participació en el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) ha evidenciat el compromís i el treball dels deganats d’Educació per implementar els canvis necessaris per millorar la formació de mestres; en aquest sentit, entre les accions prioritàries per millorar la formació de mestres no consta com a acció consensuada i prioritària la d’oferir la formació de mestres en modalitat en línia.
2.- La formació a distància, així com la utilització de les TIC i TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) en educació, són propostes vàlides i coherents amb l’actual societat del coneixement. Tanmateix, la seva validesa i utilitat no és universal i se n’han de considerar les limitacions i incerteses associades al seu ús per a finalitats formatives específiques.
3.- La formació inicial de mestres és una formació professionalitzadora en la qual esdevé imprescindible el desenvolupament de competències vinculades, entre d’altres, a la interrelació personal, l’equilibri emocional, la socialització professional o la vinculació teoria-pràctica, que amb els estudis en línia no es poden garantir més enllà de les pràctiques.
4.- Rebutjar la formació de mestres en línia a Catalunya només posa en dubte la utilitat d’aquesta modalitat formativa en estudis en què són essencials l’adquisició de competències relacionals i socials, sense posar en dubte o debatre la qualitat del model en línia per a la formació d’una àmplia varietat de coneixements i competències. Cal recordar que la formació de mestres en modalitat en línia és pràcticament inexistent en els països europeus.
5.- Coneixem la situació d’estudiants catalans que cursen estudis en línia en universitats de fora de Catalunya i considerem necessari tenir informació del perfil i les motivacions d’aquests estudiants. No compartim que la solució a aquesta situació sigui oferir aquesta modalitat d’estudis a Catalunya. Creiem que es degrada el consens i el compromís social i professional que tenim per millorar la formació de mestres a Catalunya, al mateix temps que es qüestionen avenços importants aconseguits com la col·laboració institucional de facultats d’universitats públiques i privades, l’existència de les Proves d’Aptitud Personal (PAP) o garantir nivells adequats de llengua catalana. Pensem, en tot cas, que pot significar un canvi de model que prima la quantitat (aspecte molt present en el dimensionament dels estudis en línia) per sobre de la qualitat i la contenció de l’oferta de places de grau, al mateix temps que pot afectar l’existència del MIF i de les proves PAP.
Reiterem, en aquest sentit, la posició ja manifestada en comunicats anteriors, al mateix temps que seguim apostant per la màxima coordinació dels estudis de mestres i la màxima col·laboració de les facultats amb l’administració universitària”.♦
– Facultat d’Educació – Universitat de Barcelona
– Facultat de Ciències de l’Educació – Universitat Autònoma de Barcelona
– Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social – Universitat de Lleida
– Facultat d’Educació i Psicologia – Universitat de Girona
– Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia – Universitat Rovira i Virgili
– Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
– Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – Blanquerna – Universitat Ramon Llull
– Facultat d’educació – Universitat Internacional de Catalunya
– Facultat de Comunicació, Educació i Humanitats – Universitat Abat Oliba CEU