“Correspondències: música i pintura” amb Benet Casablancas i Eduard Cairol a la Universitat Pompeu Fabra (03/03/2020)
Amb Benet Casablancas, compositor i musicòleg, conseller artístic del Conservatori Superior de Música del Liceu, i Eduard Cairol, professor d’Història de l’Art a la Facultat d’Humanitats de la UPF
Quines podrien ser les relacions entre pintura i música des de la perspectiva d’un compositor i d’un teòric de l’art? La naturalesa pròpia de tots dos llenguatges, el temps, les proporcions, la sinestèsia, són alguns dels temes que s’hi tractaran. Després d’examinar possibles acostaments al que anomenem “inspirat en”, Benet Casablancas –que ha escrit almenys cinc obres amb una font d’inspiració que, de manera més o menys estricta, més o menys directa, són obres artístiques (Klee, Picasso, Rothko, Turner i Chillida)– proposa desenvolupar el tema de la gènesi i el resultat final d’aquesta experiència, tant formalment com estèticament. Tot això s’exemplificarà amb diverses il·lustracions gràfiques i sonores.
Benet Casablancas (Sabadell, 1956), doctor en Musicologia per la UAB, és compositor i musicòleg. Format musicalment a Barcelona i a Viena, i llicenciat en Filosofia, és reconegut com un dels compositors espanyols més destacats de la seva generació. La seva música destaca per una gran individualitat, complexitat estructural i riquesa de textures, equilibrant rigor constructiu i poder expressiu. Les seves obres són interpretades a tot Europa, als Estats Units, al Canadà, al Japó i a Llatino-Amèrica per formacions com la London Philharmonic, la Deutsche Radio Philharmonie, la BBC Symphony Orchestra, l’Orquesta Nacional de España, la London Sinfonietta, l’Arditti Quartet, els Seattle Chamber Players o la Tokyo Sinfonietta, així com pels mestres V. Jurowski, O. Knussen, V. Petrenko o J. Pons, incloent-hi Composers Portraits al Miller Theatre de Nova York, el Musikverein de Viena i la Sendesaal de Bremen. Ha estat professor de la UPF i de la Universitat d’Alcalá de Henares; assessor de la Fundació La Caixa i la JONDE; director pedagògic de la JONC i director del Conservatori Superior del Liceu. El seu catàleg comprèn més d’un centenar d’obres i és autor dels llibres El humor en la música (Galaxia Gutenberg, 2014) i Paisajes del romanticismo musical (Galaxia Gutenberg, prev. 2020). La seva discografia inclou monogràfics a Naxos (5), Sony, Columna Música (3), Stradivarius, Tritó, Anemos i Emec. Primer compositor en residència de l’Auditori de Barcelona, ha rebut –entre d’altres– el premi Ciutat de Barcelona (1992), el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya (2007) i el Premio Nacional de Música del Ministeri de Cultura (2013). El febrer del 2019 va estrenar amb èxit la seva primera òpera –L’Enigma di Lea–, amb text de Rafael Argullol i encàrrec del Gran Teatre del Liceu.
Eduard Cairol és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB), amb una tesi sobre l’estètica del Romanticisme alemany. Actualment és professor d’Història i Teoria de l’Art a la UPF. És especialista en l’art i la literatura del segle XIX, i ha explorat sovint les relacions entre art, filosofia i religió durant aquest període i el primer quart del segle XX, tema sobre el qual ha impartit conferències, cursos i seminaris en diverses institucions. En aquest marc, la seva recerca s’orienta preferentment cap al Romanticisme i el Simbolisme europeus. És autor de l’opuscle Maragall i Novalis: poesia i experiència mística (Claret, 2000). Així mateix, també és autor d’una traducció de Novalis (Himnes a la nit. La cristiandat o Europa [DVD], 2001) i una de Rilke (Ewald Tragy i altres textos de joventut. Tusquets, 2004). Ha editat en castellà la novel·la Obermann, de Senancour (KRK, 2010).♦
Coordinació acadèmica i presentació: Tamara Djermanovic, professora a la Facultat d’Humanitats de la UPF.
Entrada lliure, amb inscripció prèvia.
Dia: 3 de març del 2020 Hora: de 19.00 a 20.15 hores Lloc: auditori del campus de la Ciutadella de la UPF.
