PANDÈMIA: Segur que denomineu bé la malaltia i el virus?
Vivim una epidèmia brutal i com mai tenim molta informació, per això és molt important ser precisos en tot el que expliquem, sobretot el món universitari no ens podem permetre parlar sense precisió i rigor.
És important assumir les orientacions lingüístiques del TERMCAT, Centre de terminologia que és l’entitat de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.
A continuació reproduïm una fitxa del TERMCAT per afinar correctament en algunes de les denominacions bàsiques de l’actual epidèmia:
Les notícies a l’entorn de l’epidèmia declarada a Wuhan (Xina) el novembre de 2019 ocupen bona part de l’actualitat informativa. En aquest apunt presentem la informació terminològica que hem recollit sobre aquest tema. Cal tenir en compte que els organismes internacionals que vetllen per la salut estudien el cas i van emetent comunicats a mesura que avancen en la recerca o en la determinació de les característiques del virus i de la malaltia que s’hi associa, i això pot fer que la informació també pugui variar.
El nom de la malaltia
El nom oficial de la malaltia, anunciat per l’OMS, és COVID-19 (de l’anglès corona virus disease, i la xifra 19, per l’any en què va sorgir). La grafia més adequada en català, de manera similar a altres casos com “SARS” o “MERS”, és amb rodona i majúscules. Com que es tracta d’una sigla que té molta presència mediàtica, en contextos comunicatius de divulgació o periodisme, es pot considerar adequada la tendència a tractar-la com un nom comú (‘covid-19’, com a ‘sida’). En canvi, el mot amb majúscula inicial (‘Covid-19’), que seria un pas intermedi cap a la lexicalització i l’ús en minúscules, no resulta tan adient perquè podria induir erròniament a pensar que es tracta d’un nom propi.
Si es vol fer servir un nom genèric, es pot optar per malaltia per coronavirus, pneumònia per coronavirus o síndrome respiratòria associada a coronavirus. Aquests noms, però, tenen l’inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en éssers humans. La referència a Wuhan podria ser pertinent, però l’OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació amb el lloc d’origen en donar el nom a la malaltia. Per tant, es pot triar una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.
El nom del virus
Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus que la causa, el nom oficial aprovat per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, en lloc de “2019-nCoV”, que va ser el nom provisional donat en el moment de declarar-se la malaltia. Tanmateix, l’OMS recomana que en contextos comunicatius de divulgació, periodisme o salut pública no es faci servir aquesta denominació per a evitar la confusió amb el coronavirus de la SARS (SARS-CoV). La seva proposta és fer servir formes denominatives com ara “el virus responsable de la COVID-19” o “el coronavirus de la COVID-19” (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida).
El gènere de la sigla COVID
El gènere que correspon a la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”) si prenem com a referència els mots malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria, implícits en la sigla i explícits en la denominació desplegada. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”.
Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya.
Pronúncia de la sigla COVID
Pel que fa a la pronúncia, sembla que en català la forma més natural és pronunciar “COVID” com a mot agut. En la pronúncia de les sigles no se sol fer la reducció vocàlica en les síl·labes àtones en els dialectes que en fan, i per tant se sol pronunciar “cOvid” (no “cUvid”).
Pronúncia de coronavirus
Com en totes les paraules compostes, el mot coronavirus té un accent secundari en el primer formant i un altre accent en el segon. Per tant, en els dialectes que fan reducció vocàlica, la pronúncia habitual és “curOnavIrus”.♦
