La UVic-UCC, l’ICO i la Fundació Grífols publiquen un document consensuat de recomanacions per a la presa de decisions ètiques i clíniques en residències en el context del COVID-19
El document l’han elaborat experts de la Càtedra de Cures Pal·liatives, conjunta amb l’Institut Català d’Oncologia, i la Càtedra de Bioètica – Fundació Grífols
S’adreça als professionals sanitaris en residències, a qui s’ofereixen eines per acompanyar la presa de decisions en un context de crisi i amb limitació de recursos
Les recomanacions compten amb el consens i el vistiplau del Programa d’Atenció Integrada Social i Sanitària de la Generalitat així com de diverses associacions, col·legis professionals, societats científiques i comitès d’ètica i bioètica
Les cures pal·liatives ofereixen l’atenció que, per dret, mereixen les persones que pateixen una malaltia crònica avançada o que es troben en situació de final de vida. Aquest tipus d’atenció passa per promoure la qualitat de vida del pacient i dels seus familiars, procurant disminuir el patiment associat al procés de mort, ja sigui de tipus físic, psicoemocional o espiritual. Aquesta atenció, totalment integrada en l’actual sistema sanitari català, s’ha vist alterada arran de la situació actual d’emergència sanitària pel COVID-19, que ha tingut un impacte especial en persones d’edat avançada o amb patologies prèvies i que ha entrat de ple en els entorns residencials.
En aquest context, dues càtedres de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) han elaborat un document de recomanacions per a la presa de decisions ètiques i clíniques dels professionals sanitaris en residències. Es tracta de la Càtedra de Cures Pal·liatives conjuntament amb l’Institut Català d’Oncologia (Observatori Qualy de l’ICO) i la Càtedra de Bioètica – Fundació Grífols. El document porta per títol “Recomanacions ètiques i assistencials per a l’atenció a residències en el context COVID-19“, i el signen Xavier Gómez-Batiste, director de la Càtedra de Cures Pal·liatives; el seu director adjunt, Jordi Amblàs; la directora de la Càtedra de Bioètica i de la Fundació Grífols, Núria Terribas; Anna Casellas-Grau, professora de la UVic-UCC i investigadora a l’ICO; Xavier Costa, professor de la Facultat de Medicina; Begoña Roman, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya; i Marina Geli, coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC.
El conjunt de recomanacions també s’ha tancat amb la col·laboració de diversos professionals i amb el consens i el suport de diverses institucions del sector: el Programa d’Atenció Integrada Social i Sanitària (PAISS) de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Residències Assistides (ACRA), els col·legis professionals de quatre sectors (medicina, infermeria, psicologia i treball social), les societats científiques de Cures Pal·liatives, de Geriatria, i de Medicina Familiar i Comunitària, i el president del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Un enfocament multidisciplinar
En aquest document, els experts recullen i descriuen les accions a implementar per tal d’oferir una atenció de qualitat a les persones que ho necessitin i a les seves famílies en el context d’emergència sanitària en què ens trobem. “La situació derivada de la pandèmia afecta de manera específica els centres residencials per la vulnerabilitat de les persones acollides, la limitació de recursos i la pressió de la resta d’àmbits del sistema, així com per l’impacte sobre els professionals, que veuen agreujada una situació ja tradicionalment difícil pel que fa a recursos”, diu Xavier Gómez-Batiste.
Tenint en compte aquesta realitat, el document “pretén facilitar eines per a la presa de decisions en el context actual de crisi, amb limitació de recursos interns i de l’entorn”, explica Núria Terribas. Per això estableix els criteris per a la presa de decisions assistencials, les atencions pal·liatives necessàries, els criteris a aplicar en cas de trasllats, el suport que ha de rebre l’equip professional i la coordinació amb els recursos del territori, entre d’altres. La seva elaboració, afegeix Terribas, “s’ha fet a partir del respecte per les persones ateses i el reconeixement als professionals sanitaris i socials que els atenen amb compromís, implicació i dedicació”.
D’acord amb el document, perquè l’atenció al pacient de centres residencials es pugui fer amb garanties cal que els professionals adoptin un enfocament multidisciplinar que els permeti fer una valoració correcta de cada cas, així com traçar un pla terapèutic individualitzat. Aquest pla, recomanen els experts, ha d’incloure l’atenció tant al pacient com als seus familiars, tenint en compte les seves preferències, prioritats, creences i valors. ♦