Universitat Politècnica de València: “Més agressivitat en Twitter”
L’agressivitat en Twitter a l’Estat espanyol creix amb l’estat d’alarma. Així ho confirma un estudi realitzat per personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) basat en una exhaustiva anàlisi de més 5.000 piulades publicades en aquesta xarxa social després de diferents comunicats del Govern sobre el coronavirus.
L’estudi conclou també que, cada vegada més, la població espanyola desitja que no hi haja distància jeràrquica, que la presa de decisions siga flexible i que es debata amb la ciutadania.
Respostes al compte del Ministeri de Sanitat entre el 12 i el 16 de març
María Luisa Carrió –directora del Departament de Lingüística Aplicada de la UPV i coordinadora de l’estudi– indica que, amb aquest treball, “entre altres objectius, volíem conèixer els marcadors d’actitud més freqüents utilitzats en Twitter després de comunicats del Govern i, a partir d’aquests, mostrar si hi ha una acceptació del poder a Espanya, així com un respecte a les seues decisions”.
El treball de l’equip de la UPV es va centrar en els dies previs a la declaració de l’estat d’alarma i els primers dies de confinament total, en concret, del 12 al 16 de març, i ha analitzat exclusivament els tuits de resposta a publicacions dels comptes tant del Ministeri de Sanitat com de Salut Pública durant aquest període.
“El nostre interès”, apunta Alberto Conejero, director del Departament de Matemàtica Aplicada i investigador de l’Institut IUMPA de la UPV, “va sorgir per les notícies dels primers dies, que parlaven d’aproximadament 1.700 detencions i més de 200.000 propostes de sancions a Espanya. Això ens va fer qüestionar-nos si existia respecte per les decisions governamentals en moments crítics a Espanya”.
Tres tipus de marcadors: de respecte, de menyspreu i emocionals
L’estudi presenta una detallada anàlisi sociolingüística dels comentaris que es van realitzar en Twitter durant els dies en què es van prendre les mesures més dràstiques a Espanya com a conseqüència de la crisi de la COVID-19. En aquest, el personal investigador ha fet un treball exhaustiu, revisant quatre vegades els 5.254 tuits analitzats, que inclouen més de 110.000 paraules.
A partir d’aquests, el treball identifica els marcadors d’actitud i l’existència o no de respecte al poder en moments crítics com ho és un estat d’alarma nacional, l’obligació de confinament i el cessament de l’activitat professional a Espanya.
“Hi ha tres tipus de marcadors”, explica Carrió, “de respecte, si presenten una actitud positiva davant les notificacions governamentals per la COVID-19; de menyspreu, si suposen una reacció negativa davant els comunicats, i emocionals, si contenen paraules que denoten un sentiment o una emoció polaritzada després de les notificacions”.
L’anàlisi descobreix més marcadors de respecte en les piulades publicades en resposta al Ministeri de Sanitat que en les de Salut Pública, i més marcadors de menyspreu cap al poder en els dirigits a Salut Pública que al Ministeri de Sanitat.
Més respecte al Ministeri de Sanitat i majors crítiques a Salut Pública
“D’aquestes dades”, apunta Conejero, “es desprèn que els ciutadans tenen respecte al poder a Espanya, ja que, per a ells, indirectament, el Ministeri de Sanitat representa el poder ‘pur’, mentre que Salut Pública representa els experts que, encara que depenen del govern, segons els comentaris analitzats, semblen ser els que prenen les mesures respecte a la COVID-19, i els fan responsables dels errors”.
L’estudi destaca també que els marcadors de respecte s’usen per a agrair, donar suport, preguntar, etc. al Govern, comprenent que és una situació crítica, però amb un lèxic neutre. Per contra, el to dels marcadors d’actitud de menyspreu conté una polaritat negativa molt marcada.
“Hi ha una actitud intensa de menyspreu i no s’accepta la distància al poder”
En el cas dels marcadors negatius, destaquen paraules com ‘risc’, ‘cap’, ‘irresponsable’, ‘vergonya’, ‘mentir’ i ‘dimitir’; termes tots amb una polaritat negativa i crítica amb el Govern, que transmeten agressivitat. “I, a mesura que avançava l’alarma, el nombre de marcadors agressius anava en augment”, afig Conejero.
Per a la coordinadora de l’estudi, el treball aporta una visió sociolingüística dels marcadors actitudinals en Twitter. “A partir d’aquests, hem pogut observar que la reacció dels espanyols davant les decisions que adopta el Govern és agressiva; hi ha una actitud intensa de menyspreu i no s’accepta la distància al poder”, conclou María Luisa Carrió.♦