Un treball internacional amb participació del CSIC analitza les tendències en la biodiversitat local a Europa
La biodiversitat local a Europa no disminueix a tot arreu, sinó que canvia ràpidament i augmenta en algunes zones. En grans àrees de centre i sud d’Europa, ni la diversitat d’espècies ni el nombre d’espècies i individus han patit canvis. El nord d’Europa mostra un augment en la diversitat i en el nombre d’espècies.
En el nord d’Europa hi ha un augment en la diversitat i en el nombre d’espècies, però en grans àrees del centre i sud d’Europa, ni la diversitat d’espècies ni el nombre d’espècies i individus han patit canvis. A la imatge, bosc mediterrani.
Un estudi europeu, amb participació d’investigadors del CSIC del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i de Instituto Pirenaico de Ecologia, demostra que les tendències en la biodiversitat local a Europa estan canviant de forma ràpida i amb substancials diferències entre regions i ecosistemes.
En grans àrees del centre i sud d’Europa, ni la diversitat d’espècies ni el nombre d’espècies i individus han patit canvis, mentre que el nord d’Europa hi ha un augment en la diversitat i en el nombre d’espècies.
El resultat de l’augment en biodiversitat és aparentment paradoxal si es té en compte que la pèrdua d’espècies i de biodiversitat a tot el planeta està ben documentada. No obstant això, les tendències en la biodiversitat a nivell local difereixen totalment i no hi ha homogeneïtat.
Així, al nord i centre d’Europa, s’està observant un augment en biodiversitat, el que s’explicaria perquè amb l’augment de temperatura estan arribant espècies del sud d’Europa, de manera que la fauna i la flora tradicionals estan sent reemplaçades per noves espècies que generalment s’adapten a les condicions més càlides.
Daniel Oro, científic del CSIC al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i coautor, explica: “Hi ha un desplaçament d’espècies del sud d’Europa al centre i nord d’Europa. A més, els efectes del canvi global, com la pèrdua d’hàbitats, estan beneficiant a moltes espècies que s’han adaptat a les noves circumstàncies. Els ecosistemes estan mostrant una resiliència inesperada”.
No obstant això, a l’àrea Mediterrània no s’observa aquest augment de biodiversitat. A les àrees mediterrànies, explica Daniel Oro, hi ha un augment de temperatura però no hi ha un augment en la pluviometria, un factor que també és important per a l’estabilitat de les espècies i les comunitats. D’altra banda, el Sàhara és una barrera física important entre els països més càlids de sud i la Mediterrània, la qual cosa podria estar frenant l’arribada d’espècies de llocs més càlids.
A l’estudi, que compta amb la participació de 70 investigadors de centres de recerca europeus, ha analitzat 161 sèries temporals de dades de 115 llocs en 21 països europeus. Les sèries tenen dades que es remunten a entre 15 i 91 anys enrere, encara que la majoria d’elles van començar no abans de la dècada de 1980, quan ja s’havia fet evident una pèrdua significativa d’espècies.
Les sèries inclouen dades d’ecosistemes marins, d’aigua dolça i terrestres, amb unes 6200 espècies de nou regions biogeogràfiques, incloent insectes, ocells, plantes, peixos, invertebrats d’aigua dolça, mamífers.
La majoria dels llocs estudiats pertanyen a la xarxa global LTER (de l’anglès Long-Term Ecological Research), una xarxa internacional per a l’observació interdisciplinària de la biodiversitat de la planeta a llarg termini, que compta amb participació de el CSIC i del Ministeri de Ciència i innovació.
Diferències entre espècies i ecosistemes
Les tendències en biodiversitat no sols difereixen entre regions biogeogràfiques sinó també entre ecosistemes i grups taxonòmics.
“Les tendències poden diferir significativament segons el bioma i el grup taxonòmic. Si bé vam poder observar un augment de la biodiversitat en les àrees marines durant el període d’estudi, aquest no va ser el cas en els rierols. De mitjana, la diversitat d’algues que viuen al fons va disminuir, mentre que les aus i els invertebrats aquàtics van mostrar una sorprenent tendència a l’alça. Això il·lustra que les tendències no sempre són les mateixes en espècies o ecosistemes sencers”, explica Francesca Pilotto, de l’Institut de Recerca Senckenberg (Alemanya) i primera autora del treball.
Peter Haase, de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya), que ha liderat la investigació, afegeix que es necessita una expansió de les sèries temporals de biodiversitat i estandarditzar els mètodes de mesurament europeus en els diferents hàbitats. “Aquesta és l’única forma en que podem desenvolupar amb èxit mesures de conservació significatives per a les regions individuals i la seva fauna i flora”, afegeix.♦
Francesca Pilotto et al. Meta-analysis of multidecadal biodiversity trends in Europe, Nature Communications (2020). DOI: 10.1038/s41467-020-17171-y
