INFORME “EDUCATION AT A GLANCE 2020” de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
La crisi del *COVID-19 ha posat de manifest les nombroses insuficiències i desigualtats en els sistemes educatius de tot el món. A mesura que els Governs comencen a reconstruir les seves economies i els mitjans de vida dels ciutadans, és fonamental que la despesa pública a llarg termini en educació continuï sent una prioritat per a garantir que cada jove tingui la mateixa oportunitat de continuar l’educació, tenir èxit a l’escola i desenvolupar les aptituds que necessita per a contribuir a la societat, d’acord amb un nou informe de l’OCDE.
L’informe Education at a Glance 2020 adverteix que, encara que hi ha incertesa sobre l’impacte general de la pandèmia de *COVID-19 sobre la despesa educativa, els governs poden enfrontar-se a decisions difícils sobre l’assignació de fons públics a mesura que el creixement econòmic s’alenteix, els ingressos fiscals disminueixen i els costos sanitaris i de benestar augmenten. El 2017, la despesa pública total en educació primària a educació terciària com a percentatge de la despesa total del govern va ser de l’11% en mitjana als països de l’OCDE, amb una participació que va des del 7% a Grècia al voltant del 17% a Xile.
“La intensificació dels sistemes educatius ha d’estar en el centre de la planificació del govern per recuperar-se d’aquesta crisi i donar als joves les habilitats i competències que necessiten per tenir èxit”, va dir el secretari general de l’OCDE Angel Gurría, llançant l’informe a París. “És fonamental que es facin tots els esforços possibles per assegurar que la crisi no exacerbi les desigualtats en educació que s’han revelat en molts països. La crisi actual ha posat a prova la nostra capacitat per a fer front a les pertorbacions a gran escala. Ara depèn de nosaltres construir com el seu llegat una societat més resistent”.
La crisi ha afectat especialment el sector de la formació professional i educativa. Segons l’informe, aquesta és una gran preocupació, ja que moltes de les professions que van constituir la columna vertebral de la vida econòmica i social durant el tancament depenen de les qualificacions professionals.
De mitjana, en tots els països de l’OCDE, els adults joves avui dia tenen menys probabilitats d’aconseguir una trajectòria professional secundària superior a la dels seus pares i tenen menys probabilitats de cursar un títol universitari acadèmic. Els ingressos també són més baixos: els adults amb una qualificació vocacional professional secundària superior tenen uns guanys similars als que tenen una qualificació general secundària superior, però guanyen un 34% menys que els adults amb educació terciària en mitjana als països de l’OCDE.
Els governs han d’intensificar els seus esforços per fer que l’educació professional i les qualificacions professionals resultin més atractives per als joves. Això hauria d’incloure la millora de l’aprenentatge basat en el treball i l’enfortiment dels vincles amb el sector privat. Actualment, només una tercera part de mitjana en tots els països de l’OCDE els estudiants de secundària superior participen en programes combinats escolars i de treball.
Facilitar als estudiants la mobilitat de l’educació professional a l’educació superior també és clau i pot millorar els resultats de l’aprenentatge. Els estudiants de formació secundària superior tenen més probabilitats de completar la seva qualificació quan el programa proporciona accés a l’educació terciària que quan no ho fa. Avui dia, gairebé set de cada deu estudiants estan inscrits en programes que, en teoria, els permeten avançar en graus superiors.
La crisi també ha suscitat preocupacions entorn de la proposta de valor de les institucions d’educació superior, amb estudiants reticents a comprometre grans quantitats de temps i diners quan gran part del treball del curs només està disponible en línia. Això pot afectar la mobilitat estudiantil internacional, ja que els estudiants qüestionen el valor mateix d’obtenir un títol a l’estranger.
Qualsevol disminució de la matriculació d’estudiants internacionals per al pròxim any acadèmic afectarà l’oferta de serveis bàsics de les universitats, però també afectarà indirectament el suport financer que proporcionen als estudiants domèstics, així com a les activitats de recerca i desenvolupament. Mentre que els estudiants internacionals representen el 6% dels estudiants terciaris de mitjana en països de l’OCDE, representen el 20% o més a Austràlia, Luxemburg i Nova Zelanda. La mobilitat estudiantil internacional és particularment alta a nivell de doctorat, on un de cada cinc estudiants viatja de mitjana a l’estranger per obtenir el seu títol. Per a continuar sent rellevant, les universitats hauran de reinventar entorns d’aprenentatge perquè la digitalització s’expandeixi i complementi, però no substitueixi, les relacions entre estudiants i estudiants.
“Education at a Glance 2020” proporciona estadístiques nacionals comparables que mesuren l’estat de l’educació a tot el món. L’informe analitza els sistemes educatius dels 37 països membres de l’OCDE, així com l’Argentina, el Brasil, la Xina, Costa Rica, l’Índia, Indonèsia, la Federació Russa, l’Aràbia Saudita i Sud-àfrica.♦