Projecte Europeu VISCA: Una aplicació permetrà als cellers gestionar millor les vinyes per fer front al canvi climàtic
Liderat científicament per l’IRTA, el programa s’ha desenvolupat en el marc del projecte europeu VISCA, que té com a objectiu augmentar la resiliència dels agricultors enfront les incerteses climàtiques
Una de les claus del projecte és una tècnica emprada per l’IRTA anomenada crop forcing, d’esporga i rebrot tardà, originàriament pensada per retardar l’època de maduració del raïm, que permet una segona oportunitat quan apareixen malalties al cultiu i aconseguir una millor qualitat de raïm
La vinya és un dels cultius més afectats pel canvi climàtic. L’augment de les temperatures, juntament amb l’increment de pluges fortes i sequeres extremes, repercuteix tant en els nivells de producció com en la qualitat del raïm i, per tant, dels vins i caves. En aquest sentit, i per tal d’augmentar la resiliència del sector vitivinícola, el projecte europeu VISCA (2014-2020), on participa l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha desenvolupat una aplicació per ajudar els productors de vinya a gestionar de manera més eficient les incerteses climàtiques, i minimitzar-ne així els costos i els riscos a través de la millora del maneig de la producció.
El projecte, que està a punt de finalitzar després de quatre anys de testatge amb èxit de l’aplicació, està coordinat per l’empresa Meteosim, especialitzada en serveis meteorològics i ambientals, i entre altres socis s’hi troben l’empresa Codorniu i el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). A més, també hi participen socis de França, Itàlia, Portugal i el Regne Unit.
«L’augment de les temperatures provoca que el raïm maduri molt ràpid des d’un punt de vista fisiològic, el que incrementa la quantitat de sucres que conté. Tanmateix, fenològicament el fruit és encara molt verd i li manquen gustos i aromes, que són, precisament, els paràmetres que defineixen un bon vi», explica Joan Girona, investigador de l’IRTA que ha liderat aquest projecte europeu.
«A VISCA, hem desenvolupat una aplicació que permet a l’agricultor prendre millors decisions», afegeix. Es tracta d’un programa que funciona en ordinadors i dispositius mòbils on l’agricultor introdueix informació de manera regular i pot preveure, amb les condicions meteorològiques a mig termini, quines seran les necessitats reals de la vinya, per tal d’avançar-se i prendre millors decisions, com ara gestionar de forma més eficient el reg, l’aclarida de raïms, fer esporgues selectives d’estiu o organitzar tot el sistema de collita perquè estigui a punt per un dia concret.
El programa és capaç, entre d’altres, d’establir quina quantitat de reg i de fertilitzants calen amb determinades condicions i de fer una estimació de la producció que s’obtindrà en funció del moment en què s’esporgui. A més, alerta al productor davant de possibles esdeveniments que poden comportar complicacions.
«L’app pot enviar una alerta perquè s’espera una onada de calor molt forta en pocs dies, de manera que l’agricultor por fer un bon reg abans que passi per evitar que les plantes se li cremin. O pot alertar de fortes pluges en una setmana i l’agricultor pot avançar uns dies la verema perquè l’aigua no malmeti el raïm», posa com a exemples Girona.
Per fer totes aquestes prediccions, el programa es basa, per començar, en les dades meteorològiques proporcionades per Meteosim, amb un abast de fins a 10 dies; i també en les prediccions estacionals que elabora el BSC-CNS, que recull les dades de la plataforma europea Copernicus i les processa per corregir els models i adaptar-los a l’escala dels usuaris. Després, l’IRTA aplica aquestes dades a diferents models fenològics, que s’optimitzen en base a intel·ligència artificial, per predir en quina fase estarà la vinya durant els propers mesos.
«L’ús de models de predicció climàtica, que permeten preveure com el comportament atmosfèric a més gran escala acabarà forçant condicions regionals, aplicats a models fenològics permeten als agricultors avançar-se a les condicions que tindran, ja siguin sequeres o onades de calor, i decidir la millor opció per als seus cultius amb mesos d’antelació», considera Raül Marcos, investigador postdoctoral del Grup de Serveis Climàtics del BSC-CNS.
Forçar el rebrot de la vinya
Un dels punts clau de l’aplicació és que incorpora una tècnica ajustada i afinada per l’IRTA per, precisament, controlar i mitigar l’afectació de plagues i malalties en vinya degut a les condicions meteorològiques més extremes, cada cop més comunes en els darrers anys. Es tracta del crop forcing, que força el rebrot de la vinya en una època més tardana de l’habitual. Això, a més de prevenir malalties al cultiu, aconsegueix una millor qualitat del fruit.
Aquesta metodologia consisteix a fer una esporga a la vinya al juny, per tal de fer que la planta rebroti de nou en una època més tardana de l’habitual. Així s’aconsegueix que el cultiu no pateixi les conseqüències de les inclemències meteorològiques de la primavera, una combinació de pluges i calor que afavoreix l’aparició de plagues i malalties com el míldiu, un fong que enguany ha provocat pèrdues de fins al 80% en el sector vitivinícola català, sobretot al Penedès i la Terra Alta.
«La clau és identificar el moment precís en què es pot fer el crop forcing. Si es fa massa aviat, el cep no té les gemmes per tornar a brostar. I si es fa massa tard, només farà fulla i no raïm», indica Girona, que destaca que a més de minvar les malalties, aquesta tècnica d’esporga i rebrot tardà suposa també una qualitat més elevada del raïm i una millor càrrega de fruits, que repercuteix en un vi de més qualitat gràcies a aquesta maduració tardana. Fins ara, s’ha provat amb èxit, sobretot, amb les varietats d’Ull de Llebre i Chardonnay.
L’aplicació desenvolupada en el marc del projecte VISCA és previst que arribi al mercat, i l’IRTA està en converses amb empreses per desenvolupar-la comercialment.♦