Els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears reclamen més protagonisme i transversalitat de les polítiques de joventut

El XXIIè Fòrum de la Joventut

han analitzat  en l’última jornada (27/11/2020) l’estigmatització dels i les joves als mitjans durant la pandèmia i presenta 12 experiències solidàries de joves que contraresta aquest relat

Per aconseguir la plena ciutadania de les persones joves cal que les polítiques de joventut (PJ) siguin fetes conjuntament amb els i les joves, que siguin transversals (implicar tots els departaments dels governs i les diferents institucions) i que siguin protagonistes. Aquesta ha estat una de les conclusions compartides dels màxims responsables de les àrees de Joventut dels Governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

En el marc de l’espai virtual “Compartint estratègies de polítiques de joventut”, que ha tingut lloc aquest divendres 27 de novembre durant la segona jornada del XXIIè Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, la directora general de Joventut, Laia Girós, ha destacat que la governança compartida d’aquest estiu passat entre institucions, entitats i joves per garantir les activitats de lleure és un dels exemples que hauria de guiar les PJ.

En la mateixa línia, el director general de l’Institut Valencià de la Joventut, Jesús Martí, ha recalcat que calen més recursos econòmics i fixar el dret d’incidència de les PJ cap a la resta d’acció pública (habitatge, educació o mobilitat). En aquest sentit, la directora general d’Infància, Adolescència i Famílies del Govern de les Illes Balears, Marta Carrió, ha apuntat la dificultat que representa que les PJ recaiguin en diferents àrees governamentals i aconseguir fixar la prioritat que representen.

En la mateixa direcció, el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, ha assenyalat que si bé s’ha assumit que les PJ han de ser transversals, la seva coordinació no sempre és fàcil, si bé ha afegit que els programes per a joves que impliquen diferents departaments tenen millors resultats. Per la seva banda, el gerent de l’Institut Balear de la Joventut, Sebastià Lliteres, ha incidit en la necessitat de dotar de més finançament les PJ per fer-les realment útils pels diferents reptes que tenen encomanades, com és la cohesió social.

Els/les titulars de Joventut dels tres governs també han coincidit en recordar que les PJ són de competència de les comunitats i que, per tant, cal un finançament just i una major autonomia per poder compartir programes entre governs autonòmics. En aquest punt, s’han posat de relleu vàries iniciatives compartides entre Catalunya, País Valencià i Illes Balears com són el Triangle Jove (dels consells nacionals de la joventut respectius) i algun projecte cultural.

De totes maneres, s’ha posat de relleu que hi ha més espais de connexió en la realitat juvenil que no pas entre institucions i que per tant “hi ha terreny per córrer” en àmbits com els albergs de joventut, els carnets joves, les xarxes de professionals de joventut, les associacions de joves, la reivindicació del finançament o la gestió conjunta dels recursos europeus per reactivar l’economia, ja que un aspecte que valoren són l’intercanvi entre regions. Sobre aquest darrer punt, s’han apuntat idees com són la digitalització de la recollida de dades, la gestió dels albergs o la formació de professionals.

Prèviament a aquesta exposició, el Fòrum de la Joventut ha tractat aquest matí de la presència de les persones joves a l’espai públic mediàtic i digital. A través d’estudis i experiències reals, dues taules rodones han analitzat els problemes de l’estigmatització i la invisibilització als mitjans i, per contra, de les possibilitats de creació i compromís social dels i les joves a l’espai digital en base a un acompanyament i una bona educació mediàtica.

Així, en la taula “Joves i pandèmia. Entre l’estigma mediàtic i l’acció del joventut a la comunitat”, s’ha posat de manifest com el discurs dels mitjans durant la pandèmia sovint ha abundat en la posició adultocèntrica i ha trobat en la gent jove “l’ase dels cops i el buc expiatori per criminalitzar-los i trobar culpables”. Per contra, els mitjans no només no han posat de relleu que la crisi sanitària ha augmentat la vulnerabilitat del col·lectiu (precarietat laboral o aïllament), sinó que han invisibilitzat l’allau d’iniciatives solidàries i xarxes de suport protagonitzades per gent jove.

Per revertir aquesta estigmatització, a la taula s’han compartit les “Experiències de joventut activa en temps de confinament”, un recull elaborat per Joventut que mostra 12 experiències de joves (d’una tria de més de 100 experiències arreu de Catalunya) que es van implicar en accions de solidaritat: cangurs a famílies amb dificultats de conciliació de vida laboral i familiar; compres domiciliàries per a gent gran o depenent; suport a persones amb problemes de salut o mobilitat; activitats d’entreteniment; projectes artístics compromesos amb la comunitat, o impuls de xarxes de suport mutu.

També aquest matí, a la taula “Acompanyament a la transformació digital de la joventut”, s’ha incidit en la importància de preservar la diversitat i identitat lingüística al món digital, així com de la rellevància del ciberespai com a lloc on els i les joves puguin ser protagonistes del debat públic, compartir experiències o crear contingut cultural. Amb aquest objectiu, diferents experts han posat de relleu la importància de l’educació mediàtica entre la joventut.

Nou pacte social per a la plena ciutadania

La cloenda del Fòrum ha anat a càrrec de la professora de la Universitat de Lleida, M. Àngels Cabasés, i de la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva. En el seu discurs, Oliva ha assenyalat com a grans reptes a curt termini el de fer front a les conseqüències negatives de la Covid pel que fa a l’agreujament de la vulnerabilitat de les persones joves –com són la pobresa o l’aïllament- i el de garantir el dret a l’educació i a les relacions afectives.

Així mateix, a llarg termini, la secretària ha reivindicat per a les polítiques de joventut la necessitat de “construir un nou pacte social que faciliti les condicions per aconseguir una plena ciutadania de les persones joves”.♦