Nova guia per a l’aplicació de la perspectiva de gènere en la comunicació de les administracions públiques

S’adreça a professionals de la comunicació que exerceixen en el sector públic i a tot el personal de les administracions amb responsabilitat en aquest àmbit

La publicació facilita eines com un llistat de preguntes clau per fer l’anàlisi comunicativa de gènere 

Exposa com incorporar la mirada de gènere tant en la planificació, com en els productes comunicatius, o els mitjans de comunicació

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, ha presentat aquest matí la Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a la comunicació de les administracions públiques amb l’objectiu facilitar informació, eines, recursos i metodologies de treball per a impulsar una comunicació equilibrada i normalitzada pel que fa al gènere. S’adreça a professionals de la comunicació que exerceixen en el sector públic i a tot el personal de les administracions amb responsabilitat en aquest àmbit.

Laura Martínez ha destacat que “les administracions públiques  han d’incorporar el principi d’igualtat en les polítiques públiques de tots els àmbits i nivells, i també a totes les seves comunicacions, ja siguin orals, visuals, escrites, digitals, etc. S’ha de fer per contribuir a crear imaginaris que facin que la igualtat efectiva de dones i homes sigui una realitat el més aviat possible”.

La presidenta de l’ICD també ha subratllat que “malgrat la institucionalització de les polítiques d’igualtat, encara hi ha biaix de gènere a la comunicació que és un obstacle per a la igualtat efectiva tan important com pot ser-ho la bretxa salarial, o la sobrecàrrega de treballs de cura per a les dones”.

L’autora de la Guia, la periodista Cristina Baulies, responsable de Comunicació de l’Institut Català de les Dones, ha ressaltat que la Guia “vol contribuir a formar i a activar la mirada de gènere i feminista en tot allò que comuniquem des de les administracions. I fer prendre consciència de la gran capacitat i potència comunicativa que tenim des del sector públic per transformar imaginaris. La igualtat de gènere ha d’estar a l’ADN de totes les comunicacions i a tots els nivells”.

La Guia presentada es pot consultar en línia i està ideada com a eina per facilitar el treball dels i les professionals en el moment d’activar l’anàlisi comunicativa de gènere tant en la planificació, com en els productes comunicatius, com en els mitjans de comunicació públics.

Eines

La Guia facilita eines per a la identificació dels biaixos de gènere a la comunicació ja que no és difícil que puguin passar per alt, atesa la llarga tradició comunicativa i cultural patriarcal farcida d’androcentrisme, masclisme, sexisme, estereotips i invisibilitzacions. I recomana:

• fer auditories comunicatives de gènere. 
• confeccionar o consultar llistes de preguntes clau a fer-se per vetllar per una comunicació amb perspectiva de gènere en tots els nivells de comunicació (i que la Guia facilita).
• consultar llistats d’estereotips de gènere sexistes per facilitar la seva identificació (que també es reprodueixen en la publicació).

Plans de comunicació

La Guia exposa que a totes les fases d’un pla de comunicació d’un organisme o empresa pública, una política, un producte o un servei públics cal incorporar com a principi fonamental la igualtat efectiva de dones i homes, l’experiència de les dones i la perspectiva del gènere:

• En la investigació i anàlisi del context.
• En la definició dels objectius.
• En la definició de públics.
• En la construcció dels missatges.
• En les estratègies per fer arribar els missatges, les accions de comunicació i les eines que s’utilitzin.
• En els llenguatges escrits i visuals, els continguts, informatius, publicitaris, etc.
• En la definició d’indicadors i l’avaluació.

Auditoria comunicativa

També recomana que el primer pas sigui fer una auditoria comunicativa de gènere amb l’objectiu d’identificar on s’és i quins reptes hi ha. I es pot aplicar sobre:

• La comunicació de tota l’organització.
• La comunicació d’un servei o una actuació específics.
• Cadascuna de les eines concretes de comunicació (revistes, butlletins, xarxes socials, opuscles, campanyes, vídeos institucionals, presència en fires, organització d’esdeveniments, etc.).
• Les publicacions, les ràdios i televisions de titularitat pública.

L’auditoria comunicativa de gènere ha de revelar quantitativament i qualitativa quina és la situació pel que fa al gènere i es pot aplicat en els següents nivells comunicatius de l’organització, serveis o mitjans de comunicació:

• Les dinàmiques professionals i la línia de comandament de la comunicació i l’organització per esbrinar si les dones tenen una veu allà on es prenen les decisions de comunicació.
• Els continguts i qui els realitza:
  • Llenguatge
  • Temes
  • Qui apareix a les imatges i si hi ha diferències en com apareixen representades les dones i els homes
  • Si hi ha un tractament esbiaixat per gènere
  • L’autoria de continguts i les imatges
  • Les mencions o referències a persones expertes
  • Els estereotips sexistes que es reforcen
  • La segregació de dades estadístiques per gènere

Pel que fa als públics, cal analitzar els interns i externs, per gènere, i si les estratègies per arribar-hi (suports, continguts, temàtiques i el seu enfocament) incorporen la perspectiva de gènere.

Fer i formalitzar en un document aquesta anàlisi permet obtenir informació real sobre si es fan missatges i productes inclusius i respectuosos, o si encara es reprodueixen i reforcen estereotips sexistes, quines veus es promouen des de l’organització i quines s’invisibilitzen, quines temàtiques es tracten i quines no es tenen en compte, i si s’incorpora la visió del gènere quan es pensa en els públics.

Recursos

La Guia també facilita els enllaços a un llistat de recursos elaborats en els darrers anys per entitats expertes i institucions. Per exemple, l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació posa a l’abast l’ Eina per a una comunicació no sexista, un qüestionari de menys de 30 preguntes que emet immediatament un informe sobre el possible sexisme d’un producte comunicatiu. O el Cercador d’Expertes de l’Institut Català de les Dones, i les Guies i codis d’autoregulació que nombroses administracions, institucions, entitats i empreses especialitzades, empreses de mitjans, i sectors professionals de Catalunya han elaborat en els darrers anys.

Asimetria qualitativa i quantitativa

Segons l’informe que es fa a nivell mundial cada cinc anys Projecte de Monitoratge Global de Mitjans (2015) les dones són només el 28 % dels subjectes i les fonts de les notícies. Aquesta situació asimètrica no millora gaire en les xarxes socials i els nous mitjans electrònics i internet, on les dones representen només el 33 %. El mateix informe destaca com “especialment preocupant” que les dones només siguin el 9 % de les persones expertes i comentaristes

La Guia fa una aproximació a les causes de l’asimetria de gènere a nivell quantitatiu i qualitatiu en el tractament comunicatiu en el context del patriarcat, que no ha normalitzat la participació de les dones a la vida pública ni valora encara les seves aportacions de manera justa i apropiada. I alerta de que a més de no invisibilitzar les dones cal posar especial cura de fer-ne una representació diversa, digna i ajustada a la realitat de les seves aportacions a la societat i dels seus interessos com a ciutadanes de ple dret. Si es comunica amb aquesta perspectiva, s’enriqueixen i amplien els productes comunicatius amb la diversitat i la pluralitat, s’arriba millor a la ciutadania i millora el posicionament.♦

Dossier … clicar aquí