L’especialització de Catalunya en projectes de recerca i innovació d’intel·ligència artificial supera la mitjana europea
Catalunya concentra 228 projectes d’intel·ligència artificial dins del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, cosa que la situa en el tercer lloc en el rànquing de regions europees per nombre de projectes
Les entitats de Catalunya que participen en més projectes d’intel·ligència artificial són la Universitat Politècnica de Catalunya, el Barcelona Supercomputing Center, la Universitat Pompeu Fabra, el centre tecnològic Eurecat i la Universitat de Barcelona
Catalunya concentra 228 projectes d’intel·ligència artificial en el marc del programa Horitzó 2020 de la Unió Europa, l’instrument de referència de la UE per a l’impuls de l’R+D+i, on presenta un grau d’especialització en aquesta tecnologia superior a la mitjana europea, d’acord amb l’informe “Anàlisi de l’especialització en intel·ligència artificial a Catalunya”.
L’informe, que ha estat elaborat en el marc del programa de monitoratge de l’estratègia RIS3CAT i de l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya Catalonia.AI, ha estat liderat per la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació (Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda) amb la col·laboració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i de SIRIS Academic, especialitzada en l’avaluació de polítiques de recerca i innovació basada en dades.
La presentació de l’informe ha tingut lloc avui en un acte en format online organitzat pel Centre of Innovation for Data tech and Artificial Intelligence (CIDAI), que ha comptat amb la intervenció del director general d’Innovació i Economia Digital, Daniel Marco; la cap de l’Àrea de Promoció Econòmica de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, Tatiana Fernàndez; el director del CIDAI i de l’Àrea Digital d’Eurecat, Joan Mas, i l’equip de SIRIS Academic.
El document té com a objectiu la identificació i l’anàlisi de quins són els principals actors de Catalunya que fan recerca i innovació en l’àmbit de la intel·ligència artificial, les seves xarxes de col·laboració i els àmbits d’especialització. També analitza el posicionament relatiu de Catalunya en relació amb les regions líders a Europa i les xarxes de col·laboració dels actors de Catalunya a la UE i visualitza de quina manera la intel·ligència artificial contribueix a adreçar els reptes de la societat (ODS) i de la indústria.
L’estudi s’ha desenvolupat mitjançant una metodologia innovadora aplicant tècniques d’intel·ligència artificial per a la identificació automàtica de projectes a partir d’un vocabulari de més de 600 paraules que defineix l’àmbit d’anàlisi i el buidatge de tota la base de dades de projectes de l’H2020 i de la RIS3CAT.
Tal com ho reflecteix l’informe, els 228 projectes especialitzats en intel·ligència artificial en el marc Horitzó 2020 situen Catalunya en el tercer lloc en el rànquing de regions europees dins d’aquest programa, on l’11,3 % dels projectes tenen algun soci de Catalunya. També s’identifiquen 45 projectes de l’àmbit de la intel·ligència artificial dins dels 683 projectes de la RIS3CAT analitzats (el 6,66 %).
L’anàlisi subratlla també la gran quantitat de projectes d’innovació i aplicació de la intel·ligència artificial en els àmbits sectorials de la RIS3CAT. En aquest apartat, els projectes d’intel·ligència artificial de Catalunya es concentren en l’àmbit sectorial d’indústries de la salut (80 projectes), seguit de lluny per sistemes industrials (44), energia i recursos (40), i mobilitat sostenible (33).
Així mateix, l’informe mostra l’augment en el nombre de projectes d’intel·ligència artificial en els anys 2015-2019 (últim any tancat del període d’anàlisi) i posa de relleu una clara tendència d’increment de l’activitat anual, en consonància amb el creixent interès científic, tecnològic, empresarial i de política pública en aquest àmbit.
Entitats i empreses capdavanteres en intel·ligència artificial
Les entitats de Catalunya que participen en més projectes d’intel·ligència artificial són la Universitat Politècnica de Catalunya (28 projectes), el Barcelona Supercomputing Center (25), la Universitat Pompeu Fabra (25), el centre tecnològic Eurecat (16) i la Universitat de Barcelona (14).
Pel que fa a les empreses que participen en més projectes, encapçalen la llista PAL Robotics (5), Worldsensing (4) i Dexma Sensors (4). En termes relatius, les entitats que tenen una especialització en projectes d’intel·ligència artificial més elevada són el Centre de Visió per Computador, amb un percentatge del 59%; la Fundació i2CAT, amb un 24%, i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, amb un percentatge del 20%.
Potencial de la intel·ligència artificial a escala mundial
S’estima que l’any 2030 la intel·ligència artificial generarà un increment addicional de 15,7 bilions de dòlars del PIB mundial, principalment a partir de l’augment de la productivitat gràcies a l’automatització de processos (incloent-hi l’ús de robots i vehicles autònoms), l’increment de la productivitat del treball gràcies a la intel·ligència artificial (intel·ligència assistida i intel·ligència augmentada) i l’estalvi de temps i dels costos de producció a causa dels factors anteriors, i l’increment de la demanda a causa de la disponibilitat de productes i serveis d’intel·ligència artificial nous, de més qualitat i personalitzats.
Mòdul d’intel·ligència artificial de la Plataforma RIS3-MCAT
L’ informe es complementa amb el mòdul d’intel·ligència artificial de la Plataforma RIS3-MCAT, que és una eina clau per al procés de descoberta emprenedora de la RIS3CAT. Aquesta eina permet explorar de forma interactiva actors, especialitzacions, reptes, col·laboracions internacionals i projectes d’intel·ligència artificial.♦
Més informació:
Enllaç al mòdul d’IA de la Plataforma RIS3-MCAT
Enllaç a l’informe ‘Anàlisi de l’especialització en intel·ligència artificial a Catalunya’