El rector de la Universitat Abat Oliba CEU demana al Congrés dels Diputats que la política de cooperació al desenvolupament dediqui més esforços a l’universitari

Durant la seva compareixença en la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Congrés dels Diputats 

Considera que, a més de l’educació primària i secundària, l’acció de cooperació al desenvolupament ha de promoure la formació i recerca universitàries: “una societat arriba on arriba la seva universitat”

Ha proposat institucionalitzar una Vicepresidència d’Afers exteriors que s’encarregui de coordinar totes les polítiques ministerials amb impacte en l’acció exterior

El rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, considera que la promoció de l’ensenyament universitari hauria d’ocupar un paper més principal en les polítiques de cooperació al desenvolupament. Des del seu punt de vista, quan s’aborda l’ajuda a països en vies de desenvolupament a través de l’educació, es parla fonamentalment d’educació primària i secundària i no tant de la universitària. 

Davant d’aquesta tendència, creu que les polítiques de cooperació haurien d’incloure l’objectiu de “consolidar la formació i la recerca universitària en altres països”. Això és important perquè la universitat marca “el ritme de la societat. Una societat arriba fins on arriba la seva universitat”. 

Rodríguez-Ponga ha fet aquestes consideracions durant la seva compareixença en la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Congrés dels Diputats. En aquest context, ha reflexionat sobre la naturalesa de les polítiques de cooperació al desenvolupament i la seva incidència en l’àmbit de l’acció exterior dels països. 

És una cosa que es fa “en l’exterior i amb l’exterior”, ha reflexionat. La cooperació “no és idèntica a la política exterior, però sí que és un d’aquests àmbits que tenen projecció en l’acció exterior”. És a dir, la política de cooperació al desenvolupament ha de tenir autonomia i substantivitat pròpia, però també desplegar-se de manera harmònica amb el conjunt de l’acció exterior. I així hauria de succeir amb el conjunt de competències amb repercussió en l’exterior que tenen els diferents ministeris. 

Per això, Rodríguez-Ponga proposa la creació, amb caràcter permanent i institucional, d’una Vicepresidència del Govern d’Afers exteriors. “El Ministeri d’Afers exteriors hauria de ser una Vicepresidència que coordini totes les polítiques ministerials d’abast exterior”. 

També ha proposat que tots els centres culturals d’Espanya en l’exterior s’unifiquin en una única xarxa, en l’Institut Cervantes. 

Les reflexions que Rodríguez-Ponga ha compartit amb els diputats membres d’aquesta Comissió neixen, en gran manera, de la seva experiència en institucions com l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i l’Institut Cervantes, de les quals ha estat secretari general. A més, actualment és president de la Plataforma Internacional de Cooperació i Migració. 

En la seva directa condició de rector de la UAO CEU, ha destacat algunes de les iniciatives que aquesta universitat desenvolupa per a l’estudi i divulgació de matèries relacionades amb la cooperació, la política exterior o les relacions internacionals. En aquest aspecte, s’ha referit a la recent creació de la Càtedra d’Estudis Mundials Antoni de Montserrat i a l’activitat de la Càtedra UNESCO de Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural. ♦

 Fotografia: El rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga.