Recerca CSIC: L’inici de les pràctiques agrícoles a Europa, fa 7000 anys, podria haver comportat la diferència sexual del treball

L’anàlisi d’objectes de més de 600 tombes en sis grans necròpolis europees mostra que els aixovars d’homes i dones tenen eines que van ser usades per a diferents tasques relacionades amb el naixement de l’agricultura

Dirigit per científiques del CSIC a Barcelona, ​​el treball persegueix entendre quines van poder haver estat les activitats realitzades per un i altre sexe en l’inici del Neolític a Europa

Entre les dones i els homes que habitaven Europa fa 7000 anys ja es practicava la divisió sexual del treball, al menys de forma parcial. Això és el que revela l’anàlisi de les eines de pedra trobades en més de 600 tombes de sis de les principals necròpolis neolítiques centreeuropees a la República Txeca, Eslovàquia, Alemanya, França i Àustria. L’estudi, que es publica aquesta setmana a la revista PLOS ONE, està dirigit per la Dra. Alba Masclans, arqueòloga de la Institució Milà i Fontanals de Investigació en Humanitats (IMF) del CSIC. L’objectiu és esbrinar quines van poder haver estat les activitats realitzades per un i altre sexe en l’inici del Neolític a Europa, període en el qual es va donar el naixement de l’agricultura i la ramaderia.

La investigació mostra que els homes eren enterrats amb aixes (un tipus d’eina similar a les destrals) de pedra, que sovint havien estat usades en activitats com la carnisseria (esquarterat d’animals), la tala d’arbres (per obrir nous camps de cultiu, per exemple), la fusteria i com a armes. Els homes també eren enterrats al costat de puntes de fletxa, vinculades a la violència entre persones i a la caça. En canvi, les dones rarament eren enterrades amb eines i, les poques vegades que això passava, solien ser eines relacionades amb el processat de pells d’animal o altres fibres orgàniques. La distribució diferencial d’eines, així com els desgasts i afectacions en els ossos humans provocats per moviments repetitius i forçats de les extremitats en les restes òssies dels individus posa de manifest que aquestes comunitats consideraven algunes activitats com un factor clarament lligat al gènere.

Les científiques han analitzat 621 tombes ben preservades. D’elles, 151 són de dones, 137 d’homes, 36 probablement de dones i 107 sense identificar. S’han analitzat prop de 300 objectes de pedra, entre ells aixes, projectils, làmines de sílex i útils macrolítics. A més de la IMF-CSIC, en l’estudi a feina han participat el CNRS (Centre Nacional Francès per a la Investigació Científica), la Universitat d’Estrasburg (França), i la Universitat de York (Regne Unit).

Construcció de la identitat

Les arqueòlogues han analitzat al microscopi el desgast de les eines (anàlisi funcional) per esbrinar en què van ser usades i sobre quin material. Els objectes funeraris, diu Alba Masclans, “donen una poderosa visió de les identitats socials prehistòriques”. I encara que la visió de la identitat expressada en l’enterrament pugui no ajustar-se sempre a la realitat estricta de com era la persona en concret, matisa la investigadora, sí que és indicativa de com la persona (o les qualitats que aquesta comportava) era categoritzada i representada per la societat”.

Aquests primers grups Neolítics reconeixien i representaven diferències en la simbologia del masculí i el femení, el que evidencia una construcció de la identitat basada en gran mesura en la diferenciació de gènere.

La divisió sexual del treball era parcial

Els resultats revelen que homes i dones van poder haver practicat la divisió sexual del treball de manera parcial. I és que hi ha indicis, com les restes de falçs trobades tant en tombes masculines com femenines, que indiquen que tasques com la sega de cereal eren compartides.

A més, hi ha un important nombre d’homes i dones que, o bé no van rebre elements d’aixovar en les seves tombes, o bé aquests aixovars no tenien un component simbòlic d’un o altre sexe. “Un dels reptes als quals ens enfrontem”, diu Alba Masclans, “és arribar a entendre qui eren aquestes persones i per què van ser intencionalment distingides de la resta”. Entre altres hipòtesis, s’ha suggerit que o bé tenien un estatus social diferent a la resta o bé pertanyien a categories de gèneres alternatius a el binomi masculí/femení “. I és que, de la mateixa manera que l’etnografia ha documentat pobles amb més de dos gèneres, “no es descarta l’existència d’una construcció de gènere molt més variada al Neolític de la que és habitual avui dia”.

L’anàlisi dels objectes funeraris s’ha complementat amb dades provinent de treballs previs i relatius a patologies, pautes d’alimentació i patrons de mobilitat, dades que revelen que hi havia lleugeres diferències en la dieta entre homes i dones, així com en la seva activitat física. “Aquest treball posa sobre la taula importants diferències en les manifestacions simbòliques del treball entre homes i dones i la seva relació amb els seus hàbits alimentaris, la gestió de la violència interpersonal i les formes de vida exogàmics”, conclou Alba Masclans.

La desigualtat de gènere podria haver sorgit amb el Neolític

Es considera que l’especialització del treball va tenir un paper fonamental en el sorgiment de la propietat, l’acumulació d’excedents, la concentració de poder polític i l’explotació social. Però aquests processos sovint s’interpreten sense considerar la possible divisió sexual del treball i el gènere. Aquesta investigació reforça la hipòtesi que les arrels de les desigualtats de gènere podrien trobar-se, en part, en les implicacions socials que van tenir els canvis demogràfics i tecnològics del Neolític.

La transició al Neolític va permetre la colonització d’Europa mitjançant migracions. Això va implicar un augment en el nombre de naixements i, al seu torn, una major inversió de temps i esforços en la lactància i la cura de nens i nenes. Aquest increment en la càrrega física i emocional del treball de les dones probablement va condicionar la seva participació en les activitats polítiques, econòmiques i culturals.

Futurs estudis permetran caracteritzar amb més precisió els indicis obtinguts fins ara i aprofundir en la relació entre la transició al Neolític, la divisió sexual del treball, la construcció de gènere i la jerarquització social, incloent-hi el patriarcat.

Article de referència:
A sexual division of labour at the start of agriculture? A multi-proxy comparison through grave good stone tool technological and use-wear analysis. Alba Masclans, Caroline Hamon, Christian Jeunesse, Penny Bickle. PLOS ONE. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0249130

IMATGE: Recreació escena neolítica. Autor: Luis Pascual Repiso.