PROJECTE “Quasi veu”: A Catalunya es posa en marxa un PROJECTE ARTÍSTIC per reactivar les arts visuals al territori
Institucions, artistes i territori s’uneixen en el projecte ‘Quasi veu’, que sorgeix en ple confinament, amb l’objectiu de potenciar la creació i reactivar el circuit
La iniciativa ofereix continguts virtuals i presencials entre el 16 d’abril i el 23 de juny amb la participació d’una cinquantena de professionals
El Departament de Cultura i els 8 equipaments de la Xarxa Pública de Centres d’Arts Visuals de Catalunya impulsen un projecte artístic i d’investigació, anomenat ‘Quasi veu’, que té com a objectiu reactivar les arts visuals arreu del territori amb la implicació d’una cinquantena de professionals d’arreu del país.
És el resultat d’un espai compartit de reflexió en ple confinament per tal de buscar fórmules que indemnitzin el dany ocasionat per la pandèmia al conjunt de creadores i productores culturals i el sector de les arts visuals.
‘Quasi veu’ pren la veu parlada i la paraula com a marc conceptual i es desenvolupa en tres formats: un programa de ràdio en forma de podcasts, intervencions artístiques presencials a cada centre d’art a partir de la idea d’Speaker’s Corner i una plataforma web, que allotjarà tots els continguts. El nom ‘Quasi veu’ està inspirat en ‘El callat’, un poema de Joan Vinyoli publicat en al llibre homònim publicat l’any 1956.
El motor del projecte és un equip de recerca i tasques curatorials encarregat d’establir el marc conceptual, generar continguts i escollir artistes i col·laboradors format per Alexandra Laudo, Anna Dot, Oscar Holloway, Andrea Valdés, Fito Conesa, Caterina Almirall i Joan Burdeus. També hi participen Xavi Rodríguez, responsable de l’edició i la producció sonora; Priscila Clementti, dissenyadora de la comunicació gràfica i visual del projecte i Emiliana Larraguibel, responsable de la comunicació del projecte a les xarxes socials.
Aquest projecte dona resposta a diversos objectius del Pla Integral de les Arts Visuals del Departament de Cultura, com ara establir relacions de cooperació entre els centres per donar resposta a necessitats generals, locals i específiques amb una major optimització dels recursos; promoure la creativitat compartida i donar suport al territori en la creació i producció de projectes culturals.
Podcasts, actuacions i web
La columna vertebral del projecte està formada per 8 episodis del programa de ràdio que corresponen a 8 Speakers’ Corner per cada un dels 8 centres que integren la Xarxa: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona; Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat ; Centre d’Art la Panera, Lleida ; M|A|C Mataró Art Contemporani ; Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona; Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i Centre d’Art de Tarragona.
Cada episodi estarà liderat per un comissari, a excepció del darrer que serà coral, i comptaran amb artistes, col·laboradors, institucions i col·lectius locals.
El format podcast fa possible que tothom tingui accés virtualment a aquests diàlegs entre artistes i comissaris i obres sonores a través de la web del projecte.
Per la seva banda, l’Speakers’ Corner generarà un racó des d’on parlar, discutir o conversar, activant així el museu com a espai de debat i de participació en l’espai públic.
Divendres 16 d’abril, tret de sortida
Entre els mesos d’abril i juny i amb freqüència setmanal s’aniran combinant les activitats presencials a cada centre amb la publicació dels podcasts. La primera activitat presencial se celebrarà demà, 16 d’abril, a Vic, amb l’Speakers Corner a l’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i la darrera serà l’últim podcast, previst pel 23 de juny al Fabra i Coats-Centre d’Art Contemporani de Barcelona. Aquest darrer episodi reunirà els set comissaris del projecte a Barcelona.
Material educatiu
Quasi Veu també incorpora un programa de mediació, en format de maleta pedagògica virtual, elaborada en col·laboració amb el departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la UVic per treballar de manera autònoma amb l’àmbit educatiu vinculat als centres d’art. L’accés al material és a través del web del projecte i les xarxes socials, en els quals hi haurà recollits tots els podcasts i els materials que se’n derivin.
8 episodis, 8 creacions
Els vuit episodis, cadascun liderat per un comissari, a excepció del darrer episodi que serà coral, són els següents:
Episodi 1: “Estirar el fil”, Andrea Valdés, Mataró Art Contemporani (M|A|C), a Mataró, 21 d’abril
La veu humana és el so que emet el cos quan l’aire dels pulmons surt de la laringe i fa vibrar les cordes vocals, però també és el que ens permet expressar-nos. Posar nom a què sentim, identificar què ens passa. Amb el temps, les radiografies van completar aquestes descripcions o símptomes. El seu impacte en la medicina i l’arquitectura moderna va ser molt important en revelar-nos una interioritat diferent de la del subjecte quan parla. Aquest és el punt de partida d’aquest primer programa, on també explicarem la poetització del cos a través dels seus sorolls (batecs, respiració…), i analitzarem l’escopinada com una estratègia defensiva en situacions que ens deixen, literalment, sense paraules.
Episodi 2 “La paraula no dita”, Fito Conesa, Centre d’Art la Panera, a Lleida, 28 d’abril
A vegades el discurs normatiu silencia qualsevol conversa o pensament diferent. Què hi ha d’aquestes veus que no han tingut cabuda en el relat consensuat? Aquest segon episodi desitja recuperar aquestes veus i s’hi aproxima als concordes de la composició musical que és en si el relat dels nostres dies, concordes que si bé no són la veu principal, creen el paisatge sonor que configura l’escena. Els artistes i les altres veus convidades donaran sonoritat a situacions que habitualment no són escoltades.
Episodi 3. “Més Enllà”, Anna Dot, Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat, 5 de maig
Aquesta proposta prendrà el format radiofònic per anar a la recerca de les veus d’altres temps; veus que, emeses en èpoques passades, podem recuperar en les seves trajectòries per les ones sonores d’avui. Emmarcada en l’exposició “Our garden needs its flowers. Fluxos i narratives artístiques al Districte Cultural de L’Hospitalet”, que té lloc al Centre d’Art Tecla Sala fins al 18 de juliol, aquest treball comptarà amb la participació d’artistes, gent de ràdio i persones que han generat iniciatives singulars en aquest terreny professional.
Episodi 4: “Sentir veus”, Caterina Almirall, CA Tarragona Centre d’Art, a Tarragona, 12 de maig
Podem pensar en una veu col·lectiva o múltiple? “Sentir veus” en el sentit de “hearing voices”, però sobretot de “feeling voices”. En aquest episodi farem de la veu la forma de relacionar-nos amb un lloc i de ‘sentir’ un territori, amb la voluntat d’escoltar els elements que ens envolten tot activant el “sentir” de veus no humanes ni individuals o de formes abstractes. Activar un sentir més enllà dels nostres sentits des d’una comunitat de veus.
Episodi 5. “La veu emancipada”, Oscar Holloway, ACVic Centre d’Arts Contemporànies, a Vic, 19 de maig
I si les paraules, un cop dites, poguessin prendre nous sentits, noves formes? Què passaria si aquests nous missatges, tornessin i es trobessin amb el seu antic parlant? Aquest episodi convida artistes i altres parlants a invocar una veu que pren vida pròpia; la (quasi) veu emancipada que ens defuig, ens desobeeix i esdevé irreconeixible. Una veu que sembla voler dir la seva, que parla en un to que ens és estrany, irreverent o dissonant.
Episodi 6. “Veu màquina”, Alexandra Laudo, Bòlit Centre d’Art Contemporani, a Girona, 26 de maigEls humans tenen veu, les màquines no. Les màquines fan soroll, produeixen sons, vibren. I potser aquesta és la seva manera de parlar. Els humans, però, sovint han volgut que les màquines parlessin com ho fan les persones: amb una veu humana. O si més no, amb una veu quasi humana, amb una quasi veu.
Els humans també han intentat enregistrar dins màquines les seves veus mateixes a través d’un gramòfon, un walkie-talkie, deixant un missatge a un contestador, o enviant una nota de veu de whatsapp. En aquest episodi parlarem d’aquestes relacions de les persones i les màquines a través de les seves veus, o de les quasi veus d’unes i altres.
Episodi 7. “Reanimar la veu”, Joan Burdeus, Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta, 2 de juny
Les paraules vives són fèrtils, d’elles brollen altres paraules, sentir-les ens commou, el pensament s’activa i l’acció s’arrela. Però què passa quan les paraules es buiden i els discursos es converteixen en zombies separats dels fets? Com és que una paraula que havia arribat a lluir es torna cínica i gastada? Líders polítics malmetent una idea, amors que s’acaben, mots locals que abandonem per por d’interrompre el flux comunicatiu de la ment-eixam digital. Aquest episodi vol fixar-se en la relació de les paraules amb la comunitat de parlants, el lligam entre les veus i l’aire i la terra que les envolten. Com reanimar una paraula? Com fer que el que ha acabat sonant eixorc torni a ser capaç de commoure’ns? La poesia és la principal esperança d’aquesta investigació, una pràctica per restituir el pathos a les paraules consumides. Aquest episodi és una teràpia poètica per reanimar els mots políticament.
Episodi 8. “Episodi Coral”, Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, a Barcelona, 23 de juny
El darrer episodi reunirà els set comissaris com a tancament dels programes de ràdio i es convidarà a l’escriptor i músic Martí Sales a conversar amb l’equip sobre els episodis anteriors. També es comentaran alguns projectes artístics relacionats amb la veu i el so que han tingut lloc al Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona, a través d’entrevistes amb els seus comissaris. L’episodi compta també amb la col·laboració de l’Afluent, que realitza la curadoria d’un programa musical entorn la veu.♦
