PROJECTE PLASTICHEAL: La Universitat Autònoma de Barcelona lidera un projecte que estudiarà l’impacte i les conseqüències dels micro i nanoplàstics en la salut humana
El projecte PLASTICHEAL desenvoluparà noves metodologies i aportarà evidències científiques fiables perquè els reguladors estableixin les bases de coneixement per a una adequada avaluació del risc.
Els resultats permetran dibuixar una varietat de models humans experimentals i mesurar els possibles efectes sobre la salut a curt i llarg termini.
Els humans estem exposats a micro i nanoplàstics (MNPL) a causa de la seva omnipresència en el medi ambient, però encara hi ha molt poca informació sobre l’impacte potencial d’aquesta exposició per a la salut. Per aquesta raó, el marc regulador actual no pot garantir que els MNPL incidentals presents en l’aire, els aliments i les begudes es trobin en nivells segurs per a la població.
En aquest context, el projecte europeu PLASTICHEAL, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té com a objectiu proporcionar als reguladors noves metodologies i evidències, combinant l’ús de recerca avançada i mètodes fiables per establir les bases de coneixement per a una adequada avaluació del risc dels MNPL.
Enfocament innovador
El projecte generarà estimacions de l’exposició humanadesprés de la identificació, mesura i caracterització d’MNPL presents en l’aire, l’aigua i els aliments, així com en mostres biològiques humanes de grups de població amb potencials alts nivells d’exposició a MNPL.
A continuació s’aplicaran una varietat de models i metodologies experimentals complementàries per analitzar diversos efectes potencials induïts per MNPL. S’aplicaran models in vitro, in vivo, ex vivoi in silicoper desenvolupar una toxicologia predictiva dels MNPL: la combinació de mètodes analítics i computacionals avançats permetrà no només desxifrar respostes cel·lulars o identificar seqüències crítiques rellevants per a trets o condicions clau, sinó també determinar un conjunt de característiques de gran valor per predir-ne la toxicitat.
“Volem estudiar-ne l’impacte a llarg termini sobre la població en general i també en grups més vulnerables, no només entre les persones més exposades als MNPLs, sinó també entre aquelles que poden tenir condicions de salut que puguin fer-les més vulnerables davant dels potencials efectes adversos”, ha explicat Ricard Marcos, catedràtic del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB i coordinador del projecte.
Les dades generades seran processades mitjançant mètodes d’anàlisi integradors per obtenir informació sobre el mecanisme dels MNPL i per identificar esdeveniments clau amb potencial de consolidar-se com a nous biomarcadors dels seus efectes a llarg termini.
Impacte social
L’objectiu final de PLASTICHEAL és oferir informació als reguladors per a dissenyar millors polítiques de protecció dels treballadors, consumidors i del medi ambient contra l’exposició als plàstics. La caracterització de riscos generada permetrà determinar els nivells “acceptables” d’MNPL per a la salut humana. També ajudarà a identificar les principals fonts d’exposició humana als MNPL.
S’establirà una comunicació contínua amb reguladors, ONGs, consumidors, població general i indústria involucrada en el cicle de vida dels plàstics per tal d’identificar qüestions clau i assegurar la rellevància social dels resultats del projecte.
PASTICHEAL, que ha rebut 6 milions d’euros de la Comissió Europea, compta amb la participació de 10 universitats i centres de recerca de 7 països de la UE, a més de la UAB: la Universitat de Wageningen (Països Baixos), l’Institut Finlandès de Salut Laboral (de Finlàndia), la Universitat Tècnica de Dinamarca (de Dinamarca), la Comissió Francesa d’Energies Alternatives i Energia Atòmica i l’Institut Nacional de Salut i Investigació Mèdica (de França); la Fundació per a la Formació i la Recerca en Salut de la Regió de Múrcia, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP, com a tercera part vinculada a la UAB) i el Centre Tecnològic de Plàstics (d’Espanya), la Universitat de Manchester (del Regne Unit), el Centre Helmholtz d’Investigació Ambiental i la Universitat de Leipzig (d’Alemanya).
Maximitzar l’impacte de la recerca dels MNPL a la UE
PLASTICHEAL, juntament amb AURORA, IMPTOX, PlasticsFatEi POLYRISK,és un dels cinc principals projectes de recerca europeus que treballen actualment per entendre els micro i nanoplàstics al nostre entorn i els seus impactes en la salut. Aquests projectes es financen públicament en el marc d’una convocatòriadins del programa Horizon 2020 de la Unió Europea. Per optimitzar sinergies, les cinc iniciatives s’han integrat en el Clúster Europeu de Recerca per entendre els impactes en la salut dels micro i nanoplàstics (CUSP).
L’acte públic de llançament d’aquest Clúster, titulat “Science to Policy: Understanding the health risks of micro-and nanoplastics and acting on it” tindrà lloc del 9 de juny de 14:00 a 16:00.♦