EDITORIAL: El “bonisme” lingüístic a la universitat
Que la llengua catalana amb totes les seves variants dialectals, té problemes a la universitat és un fet, per molt que s’intenti camuflar amb uns plantejaments funcionarials apel·lant a la normativa de cada universitat i centre, que diuen que preveu la normalització de la llengua i el seu natural desenvolupament.
Per molt que sobre paper és normatitzin uns drets, la veritat és que res està normalitzat i hi ha Graus i sobretot Màsters on el català és marginat.
Marginació sense mala fe segurament, simplement com un símptoma de la malaltia generalitzada que tenim a la nostra societat amb una emergència lingüística galopant i amb una deixadesa de la llengua catalana per part de moltes capes de la població i en especial joves.
Un dia els nostres rectors universitaris es varen conjurar i ho varen expressar públicament, proclamant que reforçarien la llengua catalana als estudis de les seves universitats, però el cert és que hi ha estudis on les seves hores lectives són en castellà quasi en la seva totalitat. Moltes hores i moltes més de les que s’expliquen, s’admeten i es publiciten.
Hi ha carreres tècniques que sense proposar-t’ho, potser que acabis fent totes les classes a l’aula des de primer fins l’últim curs en castellà. I no cal dir els seminaris i les pràctiques. A més hi podem afegir que els llibres de texts bàsics recomanats en algunes matèries, mai els trobarem en català.
És un problema lingüístic estructural gravíssim i que cal seguir abordant per canviar la tendència, per frenar discriminacions i per reforçar la cultura catalana -sigui literària com científica- amb la llengua nacional del País. Caldrà molta feina d’anàlisi, diagnosi dels problemes -perquè no és igual per exemple a Catalunya que al País Valencià- i unes polítiques correctives útils i que teixessin complicitats.
Aquí només destacar una situació senzilla, que necessita també una senzilla resposta de comportament.
Si una signatura està publicitada en la seva descripció inicial com assignatura que serà donada en català pel professor, no és de rebut que l’acadèmic pregunti a l’aula si hi ha algú que no entenc el català i per la situació d’un alumne amb problemes d’idioma, el professor canvií de llengua i a més sempre a l’espanyol.
No és “bonisme” del professor, és un acte irresponsable que discrimina a tots els alumnes d’una aula. L’alumne que desconeixia la llengua catalana és ell que s’ha de recol·locar d’aula i d’assignatura, perquè hi ha altres ofertes universitàries pensades per casos com necessita ell o ella.
Això que sembla una anècdota, passa constantment.
